Diumenge III de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 15 Abril 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Els apòstols són testimonis d’allò que han vist i sentit de Jesús

1.- De l’evangeli d’avui en podem remarcar dues idees: la comensalitat i la lectura de la Bíblia.

2.- La comensalitat vol dir compartir la mateixa taula. A Jesús li encantava. Compartia la taula amb els fariseus i amb els pecadors i publicans, amb Marta i Maria, amb la colla de deixebles el dijous sant. I també amb els dos d’Emmaús.

3.- És entorn de la taula que Jesús es fa reconèixer dels deixebles. No és cap fantasma. De mica en mica, mos rere mos, comprenen qui tenen davant. Sóc Jo mateix, en persona. Les marques de mans i peus i ho demostren.

4.- I mentre es deixa mirar i tocar, Jesús els dóna entenent que per conèixer-lo de debò, cal parar l’orella i escoltar què en diu la Bíblia, o si voleu, Moisès, els profetes i els salms. Ells prediuen i expliquen el que ha passat: el Messies havia de patir i ressuscitar.

5.- Les coses importants solen costar sang, suor i llàgrimes. Per fer el cim cal seguir el camí costerut. Cal fer l’experiència del gra de blat. Colgat a terra abans, ara ha esdevingut espiga daurada. Per la creu s’arriba a la llum. Per lucem ad crucem, dèiem en llatí.

6.- D’aquesta comensalitat i del coneixement espiritual de la Bíblia, els apòstols i la primitiva comunitat en surten testimonis –màrtirs– d’allò que han vist i sentit de Jesús.

7.- Sant Pere se’n sent testimoni i per això gosa plantar-se davant el poble d’Israel i retreure-li que han crucificat Jesús, El Servent fidel, innocent i just. Han occit l’autor i el promotor de la vida. I han comès la barrabassada, mai més ben dit, de demanar l’indult d’un assassí abans de tolerar que Jesús visqués i continués la seva obra.

8.- Pere excusa el poble perquè han actuat per ignorància. Han fet cas de les autoritats de Jerusalem que sí que sabien el que volien. Actuaven de bona fe. Volen salvar el poble. Jesús és una nosa que han d’eliminar. I comencen a escampar mentides o mitges veritats d’Ell. És un sediciós, soscava els fonaments de la religió: vol destruir el temple, trenca el repòs del dissabte, menja amb pecadors i gent de mala vida. I posa en perill la seguretat de la pàtria posant en dubte la licitud de pagar els impostos. La suma de les mentides o de mitges veritats repetides acaba en la postveritat: un còctel de la mentida en pur estat. Explosiu. Jesús n’és víctima.

9.- En les paraules de Pere ressona la pregària de Jesús. Pare, perdona’ls que no saben el que fan. Hi ha una solució: canviar radicalment de mentalitat. Acceptar que el Pare Celestial ha glorificat Jesús ressuscitant-lo d’entre els morts. I girar-se cap a Déu que ens ofereix el perdó i l’amistat i ens anima a seguir el camí de Jesús.

10.- Si sant Pere pronunciés aquest sermó avui, segur que el farien callar o el tancarien. Ja ho varen fer. Dirien que es fica en política i que atacava l’autoritat. Per això les seves paraules són de gran actualitat i il·luminen la situació tan complicada que vivim. Molts, moltíssims són víctimes innocents de la postveritat propagada per tots els mitjans, fins i tot en nom de Déu pel poder amb una qüestionable bona fe.

11.- Sant Pere ens recomana la comensalitat i la lucidesa crítica que ens dóna la Paraula de Déu. No hi ha solucions fàcils. No s’hi val la violència. Respondre a la incomprensió amb la seguretat que ens dóna Jesús Ressuscitat quan ens convida a la seva taula i ens obre el cor i la intel·ligència per copsar el designi salvador i alliberador de Déu Senyor de la història.

Tipus recurs pastoral: