Lectio divina on line 32 (Setmana del 9 al 15 d'abril de 2018)

Dilluns, 9 Abril 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text Bíblic:

AMB EL CRIST RESSUSCITAT JA NO HI HAURÀ MORT, NI DOL, NI LLÀGRIMES...

En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. El Senyor Déu eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble... És el Senyor en qui teníem posada l’esperança i ens ha alliberat. Alegrem-nos i celebrem-ho perquè ens ha salvat...   

(Isaïes 25, 6-9)

-Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort el meu germà...

Jesús li diu: -El teu germà ressuscitarà... Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà. I tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿ho creus això? -Sí, Senyor, jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món...   

(Joan 11, 21-27)

-I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: -Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà mai més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat. Jo faig que tot sigui nou. Escriu aquestes paraules perquè són certes i veritables... Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi...    

(Apocalipsi 21, 3-6)

-------------------------

Què diuen aquests textos?

Perquè el Crist Pasqual del diumenge havia de passar pel dijous, divendres i dissabte sants?

Tinc assumit aquest misteri en la meva vida?

Què em demana Déu des d’ aquests textos pasquals?

-------------------------

Comentari per abans o després de la Lectio.

EL LLIBRE D’ISAÏES

El llibre del Profeta Isaïes és un testimoni escrit de la millor espiritualitat d’Israel, d’un grup reduït de persones, no pas del poble enter, durant uns 200 anys, entre el 750 al 550 aC.

 Isaïes fou un personatge culte, respectat i admirat. Profeta per vocació divina, creà escola, potser sense ell pretendre-ho. La seva persona i ensenyament entraren a fons en l’ànima d’un grup de creients que el seguiren i formaren tradició seguint el mestre. El llibre d’Isaïes dóna testimoni d’actuació profètica en temps dels reis de Judea: Jotam (751-735 aC) i Acaz (735-719 aC). Els seus deixebles sofriren l’exili al temps de l’emperador de Babilònia Nabucodonosor, exili que durà uns 60 anys (597-538 aC). L’escola profètica isaïtica conegué també l’època persa, quan Cir, envaí la Mesopotàmia i vencé l’imperi Babilònic. Cir, el persa, permeté als pobles deportats en captiveri poder retornar a les seves terres d’origen. Una nova generació de deixebles de l’escola profètica va viure la recuperació del Temple de Jerusalem en el regnat persa, en el post-exili. Per tanta història condensada, el Llibre  d’Isaïes té un sabor intens de la millor espiritualitat del judaisme. Els qui redactaren els 66 capítols del Llibre havien viscut unes situacions molt radicals i dures en defensa del patrimoni religiós del poble. És per aquest motiu, i la profunda vivència espiritual dels autors i de l’escola, que en aquest Llibre hi trobem els poemes més bells sobre la pau, veritables himnes, que mai no s’hagin escrit en la literatura universal, textos només superats per  paraules i expressions del mateix Jesús.

JESUCRIST

És el centre de la Història. En Ell l’eternitat es fa temps i el temps es transforma en eternitat.

En el seu pas pel nostre viure expressà amb paraules i gestos humans la riquesa infinita que posseïa com a Fill del Pare, Verb encarnat, fet un més de nosaltres. Per a confirmar el que feia i deia, acceptà, per voluntat del Pare, que tota dolenteria, supèrbia, odi, hipocresia, maldat, rancúnia, etc. es precipitessin contra ell per a destruir-lo, deshonrar-lo i desacreditar-lo davant el poble, més principalment davant dels qui l’havien escoltat, cregut i seguit... Però la resposta fou el sepulcre buit a l’albada del diumenge... Davant l’enlluernament esplendorós del RESSUSCITAT la tenebra i la mort restaren, per sempre més, desacreditades i derrotades. Som convidats a creure-ho i a identificar-nos-hi...

EL LLIBRE DE L’APOCALIPSI

L’Apocalipsi és una Teologia de la Història. Si en tenim les claus de lectura, és ben entenedor i fins i tot atraient, tanmateix el dramatisme que sura en tots els seus versets. Els magnífics himnes de les diverses celebracions o litúrgies, repartides pedagògicament entre els seus capítols, són l’exaltació i lloança de l’Anyell, degollat, però dempeus i ple de vida. El text de l’Apocalipsi és un collage perfecte de citacions continuades de les Escriptures dels Testaments Antic i Nou. Isaïes, naturalment, hi és ben present. És una meravella literària que fou redactada en clau perquè la ‘censura’ romana no hi entengués res i no tingués cap interès en destruir-lo.

Una mica és el que passà amb ‘La Pell de Brau’ del nostre Salvador Espriu.    

Tipus recurs pastoral: