Lectio divina on line 33 (Setmana del 16 al 22 d'abril de 2018)

Dilluns, 16 Abril 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC: LES DIFICULTATS DE LA FE...

El Senyor va comunicar la seva paraula a Abram. Li va dir:

-          No tinguis por, Abram! Jo sóc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran.

Abram li respongué:

-          Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills... No m’has donat descendència, i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.

Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongué:

-          ...el teu hereu serà un fill que naixerà de tu. ...Jo sóc el Senyor que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.

Abram preguntà:

-          Senyor Déu, com puc saber que l’he de posseir?

Ell va respondre:

-          Porta’m una vaca, una cabra i un moltó, una tórtora i un colomí.

Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat una en front de l’altra, però no va partir els ocells. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat... Quan el sol s’hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits...

-          Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins el gran riu, el riu Eufrates...

( Gn 15, 1-18)

-------------------------

Què diu el text?

¿Sé relacionar aquest text literari del Gènesi amb la meva fe?

¿Quines són les dificultats de la meva fe, aquí avui i ara?

Què em demana Déu des d’aquest text inspirat?

-------------------------

Comentari per a abans o després de la Lectio

ABRAM>ABRAHAM

En aquest text el nom del patriarca no és ABRAHAM, com el solem llegir quasi sempre, sinó ABRAM. L’escena és descrita en el capítol 15 del Gènesi. Serà en el capítol 17 quan Déu li dirà

”...seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més ABRAM, el teu nom serà ABRAHAM, perquè et faré pare d’una multitud de pobles...” Posar un nom nou, al Gènesi, suposa una nova creació, i aquest és el cas perquè un poble gran i nou, el poble d’Israel, començarà la seva itinerància en la història. A Abraham li semblava impossible perquè la seva muller era estèril i, més a més, d’edat avançada. Però Déu actua quan les raons humanes no arriben a més, i Sarai, la dona lliure d’Abraham, en un any, engendrarà i donarà a llum Isaac. La partícula hebrea HAM vol dir pobles... i per això aquest mot és afegit al nom propi anterior, personal i singular, del patriarca. ABRAHAM, doncs, per intervenció divina i no pas per virtualitat humana, serà pare d’una gran descendència. Avui dia jueus, cristians i musulmans ens tenim i anomenem “fills d’ABRAHAM”.

PACTE ENTRE BEDUÏNS

Des de sempre, el pacte entre dos caps de tribu beduïns, es realitzava aportant, per parts iguals, unes unitats dels ramats, que s’esquarteraven i col·locaven amb dues files paral·leles. Els dos patriarques tribals es passejaven pel mig i pronunciaven el tracte en veu alta, els testimonis seien a l’entorn de l ‘escena, i després de la forta encaixada de mans entre els dos caps de tribu, fet el pacte, s’organitzava una menjada amb la carn rostida dels animals esquarterats. Aquesta és l’escena que descriu el cap. 15 del Gènesi entre Déu i Abram.

LA FE D’ABRAM ÉS PROVADA

Però, és clar, ABRAHAM i els animals sacrificats hi són; són, diguem-ne, la materialitat del pacte.. ¿però, Déu on és...? Déu és espiritual, immaterial, invisible, transcendent, intocable, etc. La fe, conseqüentment, és provada per tota classe de dificultats. Aquestes dificultats de la fe s’expressen en el text bíblic com a voltors, son profund, esgarrifança, obscuritat... Tanmateix la presència, fidelitat i l’aliança per part de Déu són expressades, després que la fe d’ABRAM ha sigut provada, amb figuració de forn fumejant i torxa de foc que es passegen entre les dues fileres d’ofrenes. Sempre de nit, però.