Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 22 Abril 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens estima com a germans, fills d’un mateix Pare

1.- Jo sóc el bon Pastor. Jesús es fa seva una expressió que es deia de Déu, el Pastor d’Israel. Els reis i els dirigents són els pastors del poble. De pastors n’hi ha de bons, n’hi ha de mediocres i de francament dolents.

2.- Jesús és el bon Pastor: ben plantat, atraient, generós, i amorós que mena el seu ramat. Parlem de corders i d’ovelles, no pas de borregos: persona ignorant o mancada de criteri propi, que es deixa convèncer o dominar fàcilment. Jesús no vol borregos. Es dedica a formar persones amb un viu sentit crític per escoltar i escatir allò que senten i veuen.

3.- És bon Pastor perquè estima fins a posar la seva vida a disposició de nosaltres, fins a la mort si cal. Ens empara i ens defensa.

4.- Hi ha el pastor mercenari, llogat: treballa per un sou. Mira pels seus interessos personals i prou. El màxim guany amb el mínim risc. Quan arriba el llop de la crisi, de les dificultats, de plantar cara, abandona els qui depenen d’ell a la seva sort. Ni els coneix ni els estima. Ell content, tothom content. Ell segur, tothom segur.

5.- Jesús es capaç de donar la vida perquè coneix, té una relació personal i viva amb cadascun de nosaltres. Estima. Manté amb nosaltres la mateixa relació que Ell té amb el Pare. I el Pare ens estima fins a anomenar-nos fills seus, simplement perquè ho som. Podem dir amb tota veritat el Pare nostre. És veritat que no sempre es veu allò que som. Tampoc a la creu Jesús semblava el Fill de Déu, de tant desfigurat que estava. Però ho era. Un dia esclatarà gloriosament allò que som, perquè compartirem la resurrecció de Jesús.

6.- Jesús ens estima com a germans, fills d’un mateix Pare. I vol que aquesta consciència de fills i de germans arribi a tothom. Formant una sola família. Un sol ramat i un sol Pastor, diu Jesús.

7.- Pere, un cop Jesús li ha confiat que pasturi les seves ovelles, tingué envers tothom els mateixos sentiments de Jesús. Passava fent el bé. Un dia un paralític li demana una caritat. Noi, no tinc ni cinc cèntims d’euro. Però et dono allò que tinc: alça’t i camina.

8.- Les autoritats civils i religioses, els pastors d’Israel, el citen a declarar. En quin nom fas això? Qui et dóna aquest poder? I Pere els diu sense embuts: en el nom i el Poder de Jesús Nazoreu. I els retreu que ells han dut a la creu el Bon Pastor. Els feia nosa. Volien assegurar els fonaments polítics i religiosos del poble sense comptar amb Jesús. I resulta que Déu ha posat la força salvadora en JESÚS. Ell és la font de salvació única. El nom de Jesús vol dir precisament Déu que salva.

9.- Això era massa. I els priven de parlar d’aquest Jesús per molt salvador que sigui. I Pere i Joan, que és al seu costat, responen amb parresia, que diuen ara, amb tota la llibertat d’expressió possible: Vosaltres mateixos jutgeu si és just, que fem més cabal de vosaltres que no pas de Déu. No podem deixar d'enraonar d'allò que hem vist i sentit. Són màrtirs, testimonis directes.

10.- Preguem avui pels nostres pastors. I quan nosaltres tinguem persones a la nostra cura, tractem-les com Jesús. No donant coses ni falses esperances, sinó amor expressat en la disposició personal al seu servei. I demanem per a l’església que tingui prou parresia per proclamar i mantenir els valors d’amor, de germanor, de llibertat i de veritat de Jesús el Bon Pastor.