Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 22 Abril 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Jo sóc el bon pastor

Avui, quart diumenge de Pasqua, tenim l’evangeli del Bon Pastor. Per als qui oïen Jesús era molt familiar el tema de pastors i ovelles. A nosaltres, tot i resultar-nos un xic llunyà, el llenguatge del Bon Pastor ens resulta proper, ferm i tendre.

No m’atreveixo a fer-ne comentaris perquè ho aigualiria. No pot ser més clar i senzill. T’invito a aturar-te en alguna d’aquestes expressions i fer-ne pregària:

  • Mireu quin amor... Déu ens reconeix com a fills!
  • El Bon Pastor ens té amb ell, ens nodreix, ens condueix, ens estima.
  • Hi ha tota mena d’altres pastors que s’aprofiten de les ovelles i en cas de problemes fugen i les abandonen.
  • Tal com Ell coneix el Pare ens reconeix tots un per un, i ens crida pel nom, tal com feu amb la Magdalena el matí de la Resurrecció. I dóna la vida per nosaltres.
  • El Pastor té altres ovelles que no són amb ell, i les crida totes... fins que hi hagi un sol ramat amb un sol pastor.
  • El pare l’Estima perquè dóna la vida i després la recobra. Ningú no li pren. La dóna lliurement.
  • Aquesta missió de Pastor nostre i de tothom és la que li ha confiat el Pare.

Altres textos bíblics s’acoblen amb aquest d’avui:

  • Isaïes 40,11: Vetlla com un pastor el seu ramat; l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.
  • Salm 23 (22): El Senyor és el meu pastor, no em manca res.... És precisament el text bíblic que el Pare Claret escollí i comentà el dia que amb els seus companys fundà la congregació dels missioners claretians.

Ja t’he dit que no volia quedar-me en frases fetes, les de sempre, molt boniques però que fàcilment llisquen sobre la nostra vida; aquesta vegada m’he fet ajudar d’un grupet de noies internes de la presó de Ponent. Hem reflexionat sobre aquest salm del Bon Pastor:

 “Ni que passi per barrancs tenebrosos no tinc por de res”:

- Passi el que passi, diu una noia que es troba enfonsada en una situació extrema de dolor, passi el que passi, encara que em faci mal, passi el que passi, tot a la llarga és un bé per a mi.

“ Em mena al repòs vora l’aigua i allí em retorna”.

- Unes imprevisibles fonts tranquil:les m’he trobat aquí a la presó en descobrir i sentir-me valorada per persones que no coneixia (voluntaris, missioners, pares i mares de família, advocats que ens venen a veure i ens ajuden, com també d’altres persones que coneixia al carrer i que ara descobreixo com a persones molt properes que em fan sentir com, en prats deliciosos, vora fonts d’aigua refrescant... a una fondalada del desert.

“ Fonts tranquil·les”:

 No les veig les fonts tranquil·les però sé que hi són. I que em cal obrir els ulls del cor per a anar-les descobrint i anar-me tranquil·litzant.

“ Vós sou a vora meu. La teva vara i el teu bastó em donen confiança”

Tot el que ens passa és per a alguna cosa. Si porto ferides a la vida sé que el Bon Pastor em carrega a coll. Tot plegat m’obre a confiar. En la meva desgràcia Ell mai no m’abandona.

Bé, amic, amiga, aquí tens això. També “les ovelles perdudes” tenen alguna cosa a dir-nos.

Tipus recurs pastoral: