Diumenge V de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 29 Abril 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens demana que visquem ben units a ell

1.- Hi ha a la Bíblia un poema preciós sobre la vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit agre. Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre? Una gran il·lusió i quina decepció!

2.- La nostra parròquia és també una vinya del Senyor, molt estimada. El Pare del cel que és el llaurador o pagès, hi té un interès especial, perquè és la imatge viva del seu fill Jesús. Al temple de Jerusalem hi havia una enorme parra d’or pur que anava creixent amb els raïms d’or que els fidels li donaven. Però era el cep en què Déu es complaïa. Jo sóc el cep veritable, diu Jesús. Ens demana que visquem ben units a ell. Com més units a ell estiguem, més ho estarem també entre nosaltres. I fruitarem perquè la seva saba circularà fecunda per les nostres venes.

3.- El Pare celestial és el bon pagès que cuida amorosament del cep i dels sarments. En separa les branques seques que ni fan ni deixen fer. I poda les sarments per augmentar-ne la vitalitat i el rendiment.

4.- El goig del Vinyater, el Pare, és que donem molt de fruit i un fruit que perduri en el vi de l’alegria i en el vi de l’Eucaristia que ens omple de nova vida. Fruitarem si mantenim actiu entre nosaltres l’amor que Jesús ens té.

5.- Com ha de ser aquest amor, ens ho diu sant Joan en la seva carta: Un amor no pas de llavis enfora sinó de fets i de veritat. Un amor així ens dóna una seguretat consoladora quan la consciència ens retreu coses que no veiem tan clares. No es aturem a aclarir-les. Si estimem pràcticament els germans, som el sagrament, el signe visible, de l’amor que ell els té. I és una mostra que l’Esperit que ens ha donat, està en nosaltres.

6.- També en els Fets del Apòstols hi trobem una mostra d’aquest amor: quan som capaços de veure en l’altre una persona valuosa als ulls de Déu. Mirem la primitiva comunitat de Jerusalem. De sobte s’hi presenta Saule. Saule, sí, aquell que havia perseguit, amb odi cruel i sangonent els cristians fins a Damasc. I ara es mostra com un gran testimoni de la fe. Ens en podem fiar? Aquest és aquell, oi?

7.- Llavors Bernabé treu la cara per ell. Sí que us en podeu fiar, us ho garanteixo jo que el conec de temps. El Senyor se li aparegué pel camí de Damasc i li parlà. I el féu deixeble i apòstol seu. Hagués d’escapar-se per una finestra perquè el volien matar. Ara a Jerusalem enraona de Jesús amb la mateixa llibertat i franquesa que a Damasc. I amb el mateix efecte. De perseguidor que era ara es troba perseguit i ha de fugir de Jerusalem se n’ha anat cap al seu país per passar-hi el temps que calgui pregant, reflexionant, acumulant energia per a la missió que el Senyor li confiarà.

8.- Fructificar i estimar és també descobrir i aprofitar el valor humà i cristià superant els prejudicis que ens fan dubtar d’ells: Aquest és aquell. Doncs no, és una persona que, si se sent acollida i estimada com Pau, pot fer un gran servei a la parròquia i a l’església.

9.- I és així com mentrestant, l'Església fruïa de pau i es consolidava i progressava en l'adhesió sincera al Senyor. Es consolidava però no parava quieta: creixia animada, marxava amb gran amor al Senyor i empesa per l’Esperit Sant.

Tipus recurs pastoral: