Diumenge VI de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 6 Maig 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens fa conèixer el seu Pare i els seus designis

1.- Déu és amor. No és cap definició sinó el pòsit d’una experiència vital de segles. Déu quan es manifesta en la història de la creació o de la història humana, es manifesta estimant. Déu és compassiu i benigne, lent en el càstig, gran en l’amor. Estima entranyablement tot el que ha creat. Sap de quin fang ens ha fet. La mare es podrà oblidar del seu fill. Jo mai no m’oblidaré de tu. Un Pare amb entranyes de mare.

2.- Tant ens estima que ens ha donat el seu Fill fet un de nosaltres, per acostumar Déu a viure en l’home i acostumar l’home a percebre Déu. Ens mira amb ulls humans, ens estima amb cor humà. I així el podem veure i estimar com ell es veu i s’estima.

3.- L’evangeli d’avui és una mena d’entrepà. Les dues llesques són: estimeu-vos els uns als altres. I entremig hi fica el contingut sucós i nutrient. Com ha de ser l’amor: generós, fins a donar la vida pels amics.

4.- Ens anomena amics. El servent, l’assalariat, el “mandao” es limita a fer allò que li manen, sense saber per què. Per imperatiu legal. Quant menys millor. L’amic no: està en sintonia de cor i de sentiments amb l’amic. No mira el rellotge ni el calendari. No es posa cap medalla. Estima. Com tots els pares i mares que sou aquí. I tots els qui us poseu al servei dels altres. Estimeu, vet-ho aquí. Jesús no té secrets amb els amics. Ens fa conèixer el seu Pare i els seus designis que són d’amor, de llibertat, de germanor i de pau.

5.- Jesús s’ha avançat a estimar-nos i a escollir-nos. Per pur amor. Sense que tinguéssim cap mèrit especial. El nostre amor és resposta generosa al seu amor. Un amor atent i agraït a la missió que Jesús ens confia. Vol que tinguem una vida fecunda, sense límits. Continua en nosaltres la seva presència i la seva acció en el món. I amb la missió posa a les nostres mans una palanca d’abast infinit: la pregària. Repenjats en el punt de suport que és l’amor de Jesús i del Pare som capaços de moure el món.

7.- Això tan bonic es desplega en la història tan concreta de Pere i el centurió Corneli. Corneli és un militar singular: s’encomana molt a Déu i és generós amb els germans. És un cristià avant la lettre, que diuen en francès. Pere també prega i és obert als germans. Però és jueu i té unes normes precises i discriminatòries. No pot entrar a casa d’un pagà ni compartir-hi la taula. Tanmateix hi entra invitat pel centurió que vol conèixer qui és Jesús.

8.- Comença un camí de conversió. Corneli se li tira als peus. No, i ara, sóc un home com tu, ni més ni menys. Iguals! I es posa a conversar sobre Jesús. Un bell resum. Jesús passà pel món fent el bé i fent recular tot allò que deshumanitza. I no discrimina les persones per la nació, la llengua, la cultura ni la religió: mira si el cor té obert a Déu i als germans.

9.- Mentre Pere enraona, l’Esperit Sant s’hi fa present com el dia de la pentecosta. I fa un raonament clar: com podré negar el baptisme als qui han rebut el mateix baptisme que nosaltres?. S’adona de l’abast d’aquest moment. Sant Pau ho dirà així: tots els batejats en Crist, us heu revestit de Crist. S'ha acabat la distinció jueu/no jueu, esclau/lliure, home/dona. Sí; tots vosaltres sou u en Crist Jesús.

10.- San Pere ens invita a fer com ell: acceptar la invitació de qui vulgui compartir la nostra fe. Déu que no és exclusivista, acull tothom. I es val de nosaltres per proposar als nostres germans que Déu els estima com ens estima a nosaltres. Tots som invitats a dir i a viure el Pare nostre.

Tipus recurs pastoral: