Lectio divina on line 36 (Setmana del 7 al 13 de maig de 2018)

Dilluns, 7 Maig 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

LA PREDICACIÓ DE L’EVANGELI ARRIBA A TOT ARREU...

Quan va arribar la diada de la Pentecosta, estaven reunits tots plegats en un mateix lloc. De sobte, es va sentir del cel una remor com d’una ventada violenta que va omplir tota la casa on es trobaven, i els van aparèixer unes llengües com de foc, que es dividien i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i es posaren a parlar en diferents llengües, segons que l’Esperit els concedia d’expressar-se.

Residien a Jerusalem jueus pietosos, procedents de tots els països del món. En produir-se aquella remor, la multitud hi va córrer i no se’n sabia avenir. Tothom els sentia parlar en l’idioma de cadascú. Desconcertats, i meravellats, deien:

-     I ara! Oi que són galileus tots aquests que parlen? Doncs, com és que nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, i els residents a la Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, el Pont i l’Àsia, la Frígia i la Pamfília, Egipte i les regions de la Líbia Cirenaica, i els romans residents aquí, jueus i convertits al judaisme, cretencs i àrabs, els sentim parlar en les nostres llengües les meravelles de Déu.

Tots estaven desconcertats i perplexos, dient-se els uns als altres:

-     Què vol dir tot això?

D’altres més burletes deien:

-     Vessen most per tots costats.

(Ac 2, 1-13)

--------------------------

Què diu el text?

¿Sóc present en aquesta escena, o la imagino llunyana perquè jo no hi era?

¿Tinc alguna clau o mètode per a poder interpretar aquesta narració bíblica?

Què em demana aquest text d’avui?

--------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

El llibre dels Fets dels Apòstols és la segona part de l’obra escrita de Lluc. Les dues parts formen una unitat, com si diguéssim, un sol volum. A la primera part el protagonista és Jesús de Natzaret que culminarà amb la seva Passió, Mort i Resurrecció. La segona part ens presenta el do de l’Esperit, do de Jesús ressuscitat, que vivifica i orienta la Comunitat. Aquesta Comunitat és la protagonista de la segona part de l’obra de Lluc. El fet de col·locar en les edicions del Nou Testament l’Evangeli de Joan entre l’Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols, no ha ajudat a veure la unitat i l’objectiu pedagògic de l’autor.

Els estudiosos estan d’acord en que Lluc escriví la seva obra vers els anys 80 del segle primer. És per això que podem analitzar el text des de la perspectiva d’una tercera generació després de la mort i resurrecció de Jesús. Lluc fa una composició lluminosa relacionant les dues Pasqües que el judaisme celebrava i segueix celebrant encara. La primera Pasqua coincideix amb l’equinocci de Primavera, amb la lluna plena, evocant l’alliberament d’Egipte i el pas portentós del Mar Roig on les aigües s’obriren en dos murs per a fer un camí lliure perquè els hebreus poguessin fugir de l’esclavatge tirànic del Faraó, passar al Sinaí, i fer camí vers la Terra Promesa. Aquesta commemoració coincideix amb la nostra Pasqua de Resurrecció.

La segona Pasqua, després de 50 dies, és la Pasqua dels fruits, entrant ja l’estiu, quan les messes granen per a la collita del cereal, i amb les espigues arriben també les cireres, els albercocs, els nespres, les peres, les verdures de l’horta, etc. En diem Pasqua Granada, la segona Pasqua, o La Pentecosta. Lluc situa en aquesta Pasqua dels fruits la vinguda de l’Esperit Sant, que és, en realitat, la Terra Promesa fruitosa i abundosa per a tots aquells que segueixen amb fe, fidelitat i constància la persona de Jesucrist: el do de l’Esperit Sant. L’escena és una relació literària catequètica i religiosa més que no pas una descripció fidel i literal del que succeiria històricament.

La descripció de la vinguda de l’Esperit Sant que ens obsequia Lluc, si la sabem llegir, hi entreveiem la formidable expansió progressiva de les comunitats cristianes al llarg del segle primer. Quan Lluc redacta el text, hi ha comunitats establertes a Partia, Mesopotàmia, Capadòcia, Egipte, Anatòlia, Líbia, Roma, i naturalment, a Galilea, Samaria, a la mateixa Judea, etc. Encara més, el resultat positiu de l’expansió missionera és que a totes les cultures i àrees geogràfiques distants i diferenciades, tothom, amb bona voluntat, compren amb clarividència el missatge del Jesús històric, ara glorificat. Totes les llengües de l’àmbit cultural i polític romà poden rebre, entendre i acceptar el nou missatge: és exactament el ‘Do de Llengües’.

La iconografia de la Pentecosta s’ha inspirat i ha respectat la literalitat del text de Lluc, i no hi ha res a objectar. Però sí que es fa evident que al costat de l’escena del llibre dels Fets cal una catequesi ben feta i fonamentada. Avui també és Pentecosta i en nosaltres es verifica el text de Lluc com en les primeres comunitats, en som protagonistes.

Tipus recurs pastoral: