Ascensió del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 13 Maig 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Ara ens toca a nosaltres fer-lo present en el món i completar la seva obra

1.- Us convé que jo me’n vagi, deia Jesús als seus apòstols. Oi que és estrany? I tanmateix tenia tota la raó. Mentre Jesús caminava pels topants de Galilea o compartia la pasqua amb els deixebles, Jesús estava tancat com nosaltres al temps i a l’espai. Amb la Resurrecció romp les barreres del temps i de l’espai i així pot estar present als homes i dones de tots els temps i de pertot. També a nosaltres que som aquí.

2.- L’accés a Jesús és el mateix que el dels seus contemporanis: la fe. Molts varen veure i sentir Jesús, però no tots l’acolliren. I els mateixos que creien en Ell i el veieren ressuscitat cuidaven veure un fantasma o un hortolà o un company de viatge o un personatge estrany que des de la riba els indica on han de calar la xarxa. No el reconeixien pel que veien o sentien, no pas pel sentits sinó per la fe. Per la fe clamà sant Tomàs: Senyor meu i Déu meu.

3.- L’ascensió ens convida a mirar enlaire com quan el núvol se l’endugué lluny de la vista dels seus. He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i me’n torno al Pare. S’ho ha ben guanyat. El Pare l’ha fet seure a la seva dreta dalt el cel. Comparteix el seu poder salvador amb el Fill, que està per damunt de poder o sobirania.

4.- És la primera part de la seva missió. Avui comença la segona part: Com el Pare m’ha enviat, ara us envio jo. Ara toca als apòstols i a l’Església –a tots nosaltres!– fer-lo present en el món i completar la seva obra. Sant Pau ens diu que Ell és el Cap i nosaltres –l’Església– som el seu cos. Estem ben units a Jesús. I com més hi vivim units, més es farà present en el món

5.- En un sermó el Papa sant Lleó deia als cristians del segle V: la part visible del nostre Redemptor ha passat als sagraments: signes visibles d’una realitat invisible. Baptisme, confirmació, eucaristia. Els signes acompanyats de la Paraula. I l’església mateixa –nosaltres i tots els cristians del món–, fem visible el Senyor sempre que com Ell passem fent el bé.

6.- Sant Pau felicitava els cristians del seu temps i els d’ara per la seva fe en el Senyor i per l’amor que es tenien entre ells. I tot seguit demanava per a nosaltres una gran saviesa perquè ens adonem d’allò que el Pare de Jesús ens té reservat: compartir amb ell i amb Jesús la seva mateixa vida. Compartir com hereus seus la seva herència amb tots els sants, de tots els membres del poble de Déu. Que Déu pot complir les seves promeses ho mostra la gran exhibició de poder, força i energia amb què ha ressuscitat Jesús d’entre els morts i l’ha posat per damunt dels poders d’aquest món per posar-lo al nostre servei.

7.- Jesús no ens ha deixat pas sols. Amb l’Esperit Sant ens impregna d’amor i de vida i ens capacita per impulsar l’amor, la llibertat, la fraternitat i la igualtat en un món que anhela i cerca aquests valors. L’Església –que és Jesús i tots els cristians de tot el món– és la promotora de tots aquests valors.

8.- En el seu comiat Jesús deia als seus deixebles: quedeu-vos on sou ara. Pregueu, llegiu, mediteu, aprofundiu en la vostra fe. I espereu: al seu moment oportú rebrem el do més gran que el Pare té. El seu Esperit ens impregnarà amb la seva força i ens farà testimonis –màrtirs– que no només certifiquin i repeteixin allò que han après, vist i sentit sinó que el facin present en tot allò que diguin i facin. Començant per deixar-nos evangelitzar i després compartint la bona nova de la fe en cercles concèntrics.

9.- Hi ha molts germans i germanes nostres que esperen una petita empenta, una senzilla espurna de fe i d’esperança per tornar a la fe si l’havien perduda o tornant viva la flama d’una fe somorta per la rutina, pel poc entusiasme, pels nostres petits o grossos escàndols.

Tipus recurs pastoral: