Ascensió del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 13 Maig 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

En l’Ascensió del Senyor celebrem la seva GLORIFICACIÓ

Les escenificacions de la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta s’anaren elaborant a partir d’uns continguts bàsics que calia sensibilitzar: la glorificació de Jesús i la seva presència en la missió evangelitzadora de l’Església.

La notícia és Jesús: ElFill de Déu que s’ha lliurat per nosaltres,

- És glorificat per sempre.

- i ens fa do del seu Esperit que ens ungeix per a ser presència, signe i acció de Jesús Ressuscitat en el nostre món: en la família, el treball, l’esbarjo, la presència en la societat, en la vida de cada dia...

Així, doncs, en la festa solemne de l’Ascensió del Senyor celebrem la seva glorificació i la missió que ell ens confia. L’Ascensió forma part d’una transcendent i única realitat que celebrem en tres moments de l’any litúrgic: Resurrecció, Ascensió i Pentecosta. Procés cronològic que la nostra realitat humana condiciona, immergits com ara estem en el temps i en l’espai material. En Jesús tot és una sola cosa: la seva glorificació que celebrem en la Resurrecció, que aprofundim en l’Ascensió i que ens envaeix en la Pentecosta.

Podríem dir que l’Ascensió és:

* “punt d’arribada” de la missió de Jesús en l’Evangeli

* i “punt de partença” de la missió de l’Església, la nostra missió.

Tot dins una mateixa dinàmica de l’Esperit que mou a Jesús en l’activitat de l’Anunci del Regne i que mou l’Església en l’evangelització.

La glorificació pasqual del Senyor, en els textos del Nou Testament es va formular així, en llenguatge simbòlic:

-          “Es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué i deixaren de veure’l”.S’apujà al cel”. El cel blau que els mortals veiem mirant enlaire, i entre núvols, era símbol ancestral de la presència universal de Déu, però el cel de Déu no es dibuixa en vertical ni en horitzontal, és una dimensió que ho engloba tot, que és en tot i que tot ho transcendeix. Santa Teresa descobrí el cel de Déu en el seu propi interior.

-          “Seu a la dreta del Pare Totpoderós”: significa que Jesús, el Fill, té part en la divinitat del Pare. Déu no està assegut en un seient sobre núvols, amb dretes o esquerres, sinó que Déu Pare és present en tot i pertot: Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit sant.

-          “Jo estaré sempre amb vosaltres fins a la fi del món”: Significa que Crist ens confia per sempre la seva missió evangelitzadora animada pel seu mateix Esperit.

-                       Ell anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir (ho llegim a l’evangeli de Marc uns versets abans del que avui hem sentit). Anar a Galilea significava fer el camí que el Mestre havia fet amb ells, que l’havien seguit i podien ser-ne testimonis.

Galilea, avui per a nosaltres és el món que ens toca viure: som cridats a fer-hi present allò que els apòstols van viure i que avui coneixem a través dels relats evangèlics.

-          D’aquí a pocs dies sereu batejats amb l’Esperit Sant “: l’Esperit que ell mateix va prometre en el darrer sopar, que ens lliurà en la Resurrecció i que celebrem en la Pentecosta.

En la Glorificació de Jesús, doncs, ens hem trobat amb això: que en la Galilea del nostre entorn som signe de la presència salvadora de Crist. Per l’actuació de l’Esperit.

Allò de la pell o la closca dels fruits: la closca són els relats, però si mirem l’interior ens trobem amb el veritable significat dels textos. Avui ho hem intentat i hem trobat una clau en l’enviament a Galilea.

Som convidats a celebrar i proclamar la glorificació del Senyor:

* Tot conreant en els nostres cors les pregàries de glorificació, de lloança, de contemplació. Allò que diem tan de pressa en el glòria de la Missa: “us beneïm, us adorem, un glorifiquem, us donem gràcies...”.

* Tot fent el camí de Jesús en la Galilea: anunciem Jesús amb els nostres fets, amb el nostre estil de vida, amb la nostra manera d’actuar vers els altres, particularment els més ferits per la vida, tal com feia Jesús i tal com ell intenta fer des de nosaltres, empesos pel seu Esperit.

És l’Esperit que ens empeny a participar de l’Ascensió de Crist que avui celebrem: la seva glorificació.

La clau de tot la tenim en les Escriptures. Escriu Pagola en el comentari d’avui:

Té raó el Papa Francesc quan ens diu que el principi y motor del renovellament de l’Església en el nostre temps hem de trobar-lo en “tornar a les fonts y recuperar la frescor original de l’Evangeli”.

Tipus recurs pastoral: