Diumenge de Pentecosta

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 20 Maig 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’Esperit ve a nosaltres amb els seus FRUITS i els seus DONS

A la nostra vida hi ha quelcom de ben subtil i al mateix temps del tot vital: és el respirar, l’aire que va mantenint la purificació de la sang i la vida.

Jesús, en la seva aparició Ressuscitat als deixebles tancats i morts de por, els portà la seva pau i el seu goig: Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: rebeu l’Esperit Sant.

La paraula Spiritus en llatí / pneuma en grec / significa aire, vent, alè. Jesús digué a Nicodem:

L’aire bufa allà on vol, en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit.

* En el principi de la Creació l’Esperit planejava sobre les aigües i aparegué la vida en el món.

* En el Sinaí, l’Aliança de Déu amb el Poble aparegué enmig del vent tempestuós i del foc.

* El dia de la Pentecosta l’Esperit es presentà en forma de ventada i de foc, un foc que envaí tot el grup i cada un dels allí presents. S’hi havien estat preparant durant dies reunits en pregària amb Maria la Mare de Jesús, els apòstols i i altres deixebles, ells i elles.

* El mateix Jesús els ho havia promès repetidament durant el sopar de comiat: El Pare us enviarà l’altre Advocat... que estarà dins vostre, ... que us ho farà recordar i entendre tot... donarà testimoni dins vostre i des de vosaltres ... l’Esperit de la Veritat que us conduirà cap a la veritat completa...

Per cert que la paraula Advocat és traduïda del grec: paraklitos que parlant amb precisió significa: el qui es manté al teu costat, que es podria traduir també per defensor, consolador, hoste, confort, refugi, bonança... a mi agrada aplicar-ho a allò tan bíblic com “a l’ombra de les vostres ales”. Imaginem-nos el pollets quan necessiten escalf o veuen un perill o s’atansa la pluja tenen la mare que els empara i els fa sentir segurs sota les seves ales.

L’Esperit Sant ens fa fills de Déu. És el mateix l’Esperit de Jesús que l’empenyia interiorment i ara ens empeny a nosaltres.

Com s’entén això que l’Esperit ens fa fills? Escoltem a Romans 8 14-15: Tots els qui es deixen guiar per l’Esperit de Déu són fills de Déu. ... l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abba, Pare”...

I a Gàlates 4,6-7: Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida “Abba, Pare”... Per tant ja no sou esclaus sinó fills, i si sou fills, també hereus per obra de Déu.

L’Esperit ve a nosaltres amb els seus FRUITS i els seus DONS. Però no ens ho engolim tot de cop, assaborim-ho a poc a poc:

Un arbre a l’hort rep els seus dons i dóna els seus fruits.

Parlem primer dels FRUITS: els fruits de l’Esperit Sant són, tal com llegim a Gàlates 5, 22-23: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Si ens aturem en alguns d’ells ens podrà sorprendre de quina manera l’obra de l’Esperit es manifesta en nivells tant humans, tant propers i tant d’estar per casa com son la pau, l’alegria, l’amor, la bondat, la dolcesa... Tot i que el llistat podria continuar sense límits. No cal que ens hi perdem: tots són floracions de l’amor.

I els DONS de l’Esperit? Mira, l’arbre rep uns dons: la terra, l’aigua, el sol, l’humus, la sol·licitud del pagès... Si l’arbre acull agraït els dons que li són oferts, donarà els seus fruits.

En el grec original la paraula do és karisma (de xaris): do gratuït. Els carismes són dons que l’Esperit reparteix entre nosaltres per al servei de la comunitat. Els dons són diversos però l’Esperit és un de sol... Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cada u tal com ell vol (1 Corintis 12,4-11). Us invito a llegir-ho tot sencer.

Cada u ha rebut dons personals, qualitats, aptituds per al servei i creixement de la comunitat. La comunitat parroquial, per exemple, disposa d’uns dons (carismes) repartits per a la unitat i eficàcia del conjunt. Alguns dels dons es poden perdre pel camí si no se saben veure i viure al servei dels altres. Cal que cada u reconegui els dons personals rebuts i els faci actuar. Hi ha crides a la litúrgia –preparació i animació, cants, música, lectures–.., a la catequesi –infants, joves, adults, grups especialitzats–, la caritat, –atenció als malalts, servei als febles, repartiment d’aliments i vestits–, la dignitat del temple –neteja, ornaments, flors, etc– Acció missionera a l’exterior....

També és important que els diversos serveis de la comunitat no es desconeguin mútuament. Que tinguin algun sòlid vincle en moments comuns de celebració eucarística, de trobada, de pregària, d’intercanvi, de celebració festiva...

Així doncs l’Esperit Sant actua amb els dons que rebem i els fruits que donem. Jo diria que la saba del nostre arbre és el mateix Esperit Sant, l’esperit que ens fa viure com a fills. I ens fa dir : Abba, Pare!

A partir d’aquí les paraules se’ns acaben i apareix l’actitud filial. Deixar-nos endur de l’Esperit, contemplar la seva vitalitat en nosaltres i en qualsevol de les realitats humanes i de la natura...

Recordàvem al començament que l’Esperit és vida i que també és subtil: fàcilment ens passa desapercebut, com el moviment de la saba, com l’oreig del matí, com l’aire que respirem. Cal el silenci, l’actitud contemplativa, l’atenció als detalls de les persones, de la natura... A la natura hi podem anar llegint l’obra de l’Esperit. Com hem resat en el salm d’avui: Quan envieu el vostre alè reneix la creació i renoveu la vida sobre la terra.

Ens ho hem trobat en el primer capítol de la Bíblia (Gènesi, 1,2) L’Esperit planejava sobre les aigües i en va resultar la creació. La creació som nosaltres, tot ser vivent. Que tot el que respira lloï el Senyor, diem en el salm 150. ¿Oi que t’afecta la remor de l’aigua a la muntanya, del vent, el cant dels ocells, les gracietes dels infants, els esclats incomptables de la primavera, arbres que verdegen fins a donar fruit, les herbes i les flors que silenciosament ens surten a l’encontre...? Doncs si estem atents (amb cor de pobre) podem percebre-hi el batec de l’Esperit.

No acabaríem. Però si em deixes continuar una mica més : Juntament amb la vitalitat i subtilesa de l’Esperit hi trobem també la grandesa i poder:

  • L’àngel del Senyor anuncià a Maria, i ella concebé per obra de l’Esperit Sant.
  • La parenta Elisabet se sent plena de l’Esperit Sant i li crida: Sou beneïda entre totes les dones i beneït el fruit del vostre ventre!
  • Jesús en el Jordà sentí sobre seu l’Esperit Sant. I començà l’Anunci de l’Evangeli.
  • Al cor de l’Eucaristia l’Esperit és protagonista:

- Sobre el pa i el vi, que hi davalli l’Esperit Sant com la rosada i es converteixin en el Cos i la Sang del vostre Fill.

- I sobre el pa i el vi ja consagrats: us preguem Pare que el vostre Esperit Sant ens uneixi tots en un sol cos els qui participem del Cos i la sang de Crist.

  • I al final de la Bíblia, a l’Apocalipsi. L’Esperit i l’Esposa diuen: Veniu!

Amen, veniu, Senyor Jesús.