La Santíssima Trinitat

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 27 Maig 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

En la nostra Galilea la missió que Jesús ens ha confiat segueix viva

Diuen que un dia sant Agustí tot passejant vora el mar tractava d’aprofundir en el misteri de la Santíssima Trinitat. Vora l’aigua veié un infant que amb una petxina traginava aigua cap a un clot fet a la sorra, li preguntà què hi feia. I el petit li respongué: “vull ficar-hi tota l’aigua del mar”.

Li va quedar clar; i a nosaltres també.

No crec que ens portés massa enllà el començar a fer elucubracions sobre el misteri insondable de la santíssima trinitat.

* El misteri de la Trinitat de Déu és ben complicat d’explicar. Les feinades que tingueren els primers concilis de l’Església per a treure’n llum i ara els professors de teologia per a filar-hi prim!

 * però d’altra banda és tan senzill de viure’l que, per poc que juguem net, ja l’estem vivint. Llegim avui a la carta als Romans (8,15): L’Esperit que ens ha fet fills ens fa cridar. Abba, Pare!

Quan tu dius a Déu: Pare!, qui t’ho dicta? l’Esperit. Per què li dius Pare?perquè Jesús comparteix amb tu la seva filiació divina: ets fill /filla/ en el Fill. Estàs vivint amb la més gran senzillesa i fondària el misteri de la Trinitat de Déu. T’estàs adreçant al Pare en el Fill al dictat de l’Esperit Sant. I així, en tot el que fem i sentim i diem i vivim i rebem, si intentem viure-ho en fidelitat al Senyor, als altres i a nosaltres mateixos.

En el misteri de la Santíssima Trinitat no s’hi entra gaire per les paraules i definicions escrites, però si vivim la fe amb la sintonia de cor, el Misteri de la Trinitat ens embolcalla. Deia Saint-Exupery en el conte del Petit Príncep (diàleg amb la guineu): Els ulls són cecs, només hi veiem amb el cor. Passa com amb la persona amiga que en la mesura en que l’estimem la anem descobrint, la anem coneixent i sentint-la nostra....

Aquest és, doncs, el camí del coneixement de la Divina Trinitat: com més t’hi atances amb el cor, més vas entrant en la comprensió del misteri.

Els símbols de la Santíssima Trinitat: els tens ben a prop teu: ets pare, o mare? Doncs ets un símbol de la paternitat-maternitat de Déu. Ets fill o tens fills? El teu cor actua. Si poses a part tot allò que no és de Déu, la teva mirada egoista, les febleses el teu geni, les teves febleses,etc... en resta una imatge prou clara de la Paternitat i la Filiació divina i la Relació càlida entre ambdues..

I així pots anar entenent –i vivint– que el Senyor és Pare, Fill, Esperit Sant.

Per tal de no perdre-ho de vista, la litúrgia en va plena a vessar en els sagraments, en les pregàries, en les benediccions, en tot. Perquè Déu Pare, Fill i Esperit Sant ho és tot en tot.

Et faig un repte: podries comptar les vegades que anomenem el Pare, el Fill i l’Esperit Sant en una celebració eucarística?: salutacions, comiats, benediccions, oracions, ofrenes, consagració, comunió.... i sobre nosaltres mateixos en fer el senyal de la creu.

Darrere aquestes consideracions no hem entrat encara directament en les lectures d’avui. En són una mica el resultat. Som-hi!:

* A la lectura primera: partim de l’experiència de nosaltres mateixos que en sentim tan pobres, tan limitats, tan incapaços de pregar com cal. (Rom 8,16): l’Esperit s’uneix al nostre esperit per a donar testimoni de que som fills de Déu. I més avall, fora ja del text d’avui(8, 26): l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa. Nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. Des d’aquest gemecs l’Esperit de Jesús ens dóna el to i prega amb nosaltres. La nostra pregària, així tan trinitària, en fa de nosaltres un batec de Déu.L’Esperit Sant se situa en el més profund de nosaltres allà on fan niu els gemecs de la vida que no podem explicar ni controlar. I des d’allà prega amb nosaltres. Així veig la nostra pregària com un duet musical on l’Esperit hi posa la melodia i nosaltres la segona veu. Una música adreçada a l’Abba a dues veus, al ritme de la batuta de Jesús el Fill.

En aquestes reflexions encara no ens hem aturat en els textos bíblics, tot i que en són ressò.

* A l’Evangeli: en la versió de Mateu és a Galilea on Jesús s’acomiada amb les darreres paraules. Recordem com en el missatge de la Resurrecció se’ns parlava del retorn a Galilea per a iniciar l’acompliment de la missió evangelitzadora. També en la nostra Galilea d’avui i aquí.

* Així com el diumenge de Resurrecció Jesús, tot donant-los l’Esperit Sant els havia enviat a acomplir la missió que el Pare li havia confiat, ara en el darrer comiat confirma l’enviament. Els diu:

Aneu a convertir tots els pobles,

bategeu-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant

i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.

Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.

En la nostra Galilea la missió que Jesús ens ha confiat segueix viva. Però no cal que ens espantem davant la nostra petitesa. Comptem amb la força de l’Esperit Sant, la tendresa del Pare i l’amistat del Fill.

Com diem avui en el salm 32:

Tenim posada l’esperança en el Senyor...

Que el vostre amor ,Senyor, no ens deixi mai.

Aquesta és l’esperança que posem en vos.