Corpus Christi

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 3 Juny 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Cada Eucaristia renova l’aliança de Déu amb nosaltres i de nosaltres amb Déu

1.- En cada Eucaristia Jesús renova l’aliança de Déu amb nosaltres i de nosaltres amb Déu. La festa del Corpus Christi centra la nostra atenció en el gran regal que Jesús ens ha fet per garantir la seva presència sacramental entre nosaltres. Les lectures l’emmarquen en un clima d’aliança. És la meva sang de la nova aliança...

2.- La nova aliança de què parla Jesús, suposa la primera aliança de Déu amb el poble d’Israel. Déu, que l’ha alliberat del feixuc esclavatge a Egipte, el convida a fer una aliança amb ell per continuar el gran procés d’alliberament. Moisès planta un altar, fa sacrificar víctimes, en recull la sang en gibrells i convida tota la gent a l’acte fundacional del poble.

3.- El poble es compromet solemnement: «Farem tot el que diu el Senyor». Moisès ruixa amb la sang l’altar, que representa Déu. La festa conclou amb l’àpat sagrat compartit amb la festa popular dels qui se senten lliures i estimats de Déu i amb una missió en la història pròpia i de la humanitat.

4.- El poble no correspongué als bons propòsits del desert. Eren tan inconstants i tan oblidadissos com nosaltres. Trencà sovint l’aliança. Per això Déu n’anunciava una de nova per a més endavant: Vénen dies, diu el Senyor, que conclouré amb la casa d'Israel i amb la casa de Judà, una aliança nova: Posaré les meves lleis en el seu enteniment i les gravaré al cor. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.

6.- Durant el darrer sopar amb els deixebles, Jesús recorda que ha arribat el moment de segellar la nova aliança de Déu amb els homes. Per garantir-la n’hi ha prou amb el seu lliurament personal al servei de Déu i de la humanitat. Aquí em teniu, oh Déu, per fer la vostra voluntat. Jesús ho expressa fent-se menjar i beguda: Això és el meu cos. Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. I serà per sempre el nostre company de camí compartint amb nosaltres el seu Pa i la seva Sang.

7.- Així neix, és fa i creix el nou poble de què parla el Concili Vaticà II: És un poble que te: Un cap: Crist, «entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos».

8.- Té un distintiu: la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, al cor dels quals fa estada com en un temple l’Esperit Sant. Una llei: el nou manament d’estimar tal com el mateix Crist ens va estimar. Una llei no escrita en taules de pedra o exterior a l’home, sinó escrita en el cor. L’Esperit Sant ens l’ha inscrit en el nostre cor quan ens impulsa a adreçar-nos a Déu com Abbà, Pare. Som fills, no pas esclaus. Un objectiu: el Regne de Déu que es realitza a mesura que Déu és conegut i estimat i quan l’home, qualsevol home, és reconegut, dignificat i humanitzat. Es tracta d’alliberar la humanitat de la corrupció política, financera, religiosa, social per obtenir la llibertat dels fills de Déu i viure com a tals. Cada Eucaristia renova l’aliança de Déu amb nosaltres i de nosaltres amb Déu.

9.- Per Corpus se sol fer la processó amb la custòdia. Jesús passa pels carrers i places beneint les persones i els seus espais de treball i d’esplai. Es complau a viure entre els homes i les dones i en el cor dels infants. I en cada malalt i discapacitat o marginat. La missa de cada diumenge comença justament quan la missa s’acaba. Avui, una vegada més, prendrem consciència que som el sagrari i la custòdia de Jesús. Ell en nosaltres i per nosaltres passa fent el bé. A través de nosaltres el seu amor es fa visible i sensible a les persones del nostre món.

10.- En un pla pastoral es parlava de l’Església en sortida. Home, van pensar alguns agents de pastoral. Què és el Corpus sinó l’Església en sortida? Cal aprofitar l’oportunitat. Però Jesús ens diu que som llevat i sal del món. Està bé que la guardem al lloc que s’escaigui. Però no serviran de res si no es barregen en la massa o amb l’enciam. L’Església en sortida ens recorda que la sal i el llevat que som ens hem de fer present en qualsevol ambient. Sempre i arreu som presència de Jesús.