Diumenge X de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 10 Juny 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’acompliment de la voluntat del Pare és el que ens fa més propers a Jesús, més familiars amb ell

A voltes la Paraula de Déu ens desconcerta. Preferiríem passar a una altra pàgina. Però resulta que sovint els textos incòmodes tenen tresors amagats.

Aquí ens trobem que de bon començament Jesús no para de fer el bé i anunciar la Notícia alliberadora, atrau multituds de pertot que no el deixen tranquil i no li donen temps ni per a menjar. I és clar, els santons i els savis de sempre s’incomoden i el refusen, mentre que els més propers, els familiars i veïns s’inquieten per tot plegat, i fan un intent d’alliberar-lo d’aquell enorme embolic en que s’ha ficat. Però ell no fuig d’estudi, sent que està acomplint la seva missió i davant l’oposició reacciona amb tota llibertat.

A la vida, quan ens sembla que tot ho tenim enfocat, ens surten dificultats i fins i tot autèntiques turbulències. No hi estem sols. Marc avui ens està dient que Jesús s’hi trobava.

Aturem-nos en l’experiència personal Jesús. Els relats ens serveixen però l’important són les reaccions de Jesús. Seguim-lo: “Jesús entrà a casa amb els deixebles. Tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava ni temps per a menjar”. La gent s’esvalotava entorn a Jesús del qui tothom en parlava com d’un personatge inusual i molt atraient particularment pels més febles, dissortats i allunyats de la pràctica religiosa... Les multituds ofegaven el grup dels deixebles, no els deixaven viure, així que els familiars de Jesús decidiren anar-lo a treure d’aquest enorme embolic en què s’havia ficat. Calia resituar Jesús en la normalitat de la convivència familiar i veïnal.

Les autoritats i els mestres de la religió veien com aquell home s’emportava entusiasmada la gent darrere seu mentre percebien la fredor i la llunyania envers ells. I obren el foc: aquest home treu els dimonis en nom del diable. L’acusació des del punt de vista religiós era tremenda: aliat amb satanàs i els seus. Altres vegades Jesús els respon amb una frase breu que els deixa fora de joc. Aquest cop s’hi entreté a respondre i fins i tot amb un cert humor: homes, no veieu que si satanàs lluita contra satanàs no sen sortirà gens?

Jesús sap bé en nom de qui està actuant com i per què actua. No s’encongeix ni tira pilotes a fora. Els ve a dir que una altra vegada s’ho pensin millor abans de quedar en evidència davant la gent.

I continua: Us ho dic de debò: per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo. Però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat. Els està dient que si no canvien d’actitud ells mateixos s’hi tanquen la porta i l’Esperit Sant no té res a fer-hi. Sí que tindria a fer-hi però ells s’hi tanquen amb clau i forrellat. La misericòrdia de Déu no té límits però peca contra l’Esperit sant aquell que refusa el do que se li ofereix. Ell mateix es condemna.

I la família? Potser sí que pensen que entre tots se’n sortiran de convèncer Jesús que s’entorni amb ells. Però ell es gira cap a la gent que l’està escoltant: Aquests són la meva mare i els meus familiars: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.

Ha deixat anar el que ens volia dir: que la seva parentela més propera són els qui han entès que el seu lligam més fort és amb el Pare. L’acompliment de la voluntat del Pare és el que ens fa més propers a Jesús, més familiars amb ell.

I no cal veure’hi cap menyspreu, és una altra qüestió. No caldria anotar aquí que Maria és la més íntima a Jesús com a Mare, justament perquè des del primer moment ella va dir: “Faci’s en mi segons la teva Paraula”.