Diumenge X de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 10 Juny 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La nova família de Jesús es basa en la fe i l’acceptació pràctica de l’evangeli

1.- Jesús està formant entorn seu una nova família. Ha escollit dotze deixebles perquè comparteixin la vida amb ell i per anar-los formant per enviar-los després a continuar la seva missió.

2.- Val a dir que Jesús fou un incomprès. La seva família de Natzaret no ho veia gens clar. Jesús treballa massa. És imprevisible. Ha deixat la fusteria de Natzaret i ara s’ha arriscat a anar d’ací cap allà predicant el regne de Déu. Amb la seva manera de fer es compromet ell mateix i compromet la família. Voleu dir que hi és tot? Això la família.

3.- Però els savis i sants vinguts de Jerusalem, se li encaren descaradament. Fa cara de profeta, però al fons del fons és un posseït del dimoni. Oi més, s’ha conxorxat amb Satanàs, el capdavanter de tots els dimonis, per ensorrar el regne de Déu que tant predica. Una imatge ben galdosa la de Jesús. Boig? Mag? Posseït d’idees destructives sota l’aparença d’alliberar els endimoniats? Col·laborador amb Satanàs?

4.- Jesús se’n defensa atacant amb arguments incontestables. Satanàs no és tan imbècil que lluiti contra ell mateix en guerra civil. Les famílies, els pobles, les nacions dividides s’estan obrint la fossa. No tenen remei. Satanàs és més espavilat i evita de crear-se enemics a les seves files.

5.- Jesús, tan pacient, no suporta que hi hagi gent que anomeni dolent allò que és bo o que atribueixi intencions diabòliques a allò que és diví. Si Jesús expulsa dimonis, si es dedica a estructurar persones, a alliberar-les de totes les manies, idees o projectes destructius, evidentment actua connectat amb el Pare que l’ha enviat. Atribuir-ho a forces negatives o diabòliques o a conxorxes amb les forces del mal, és un pecat contra l’Esperit Sant, un pecat contra la llum. I tancar-se al perdó de Déu, que si alguna cosa vol és salvar i perdonar.

6.- És comprensible que la família de Jesús no ho vegi gaire clar, que no entengui algunes maneres de fer i de dir de Jesús, que alguns critiquin obertament una conducta que no s’ajusta a la legalitat vigent, i es neguin a fer-se’n deixebles. Però el que no és admissible és entestar-se a negar l’evidència, estimar-se més la fosca que la llum.

7.- Es parla poc del pecat contra l’Esperit Sant. I tanmateix és força freqüent i ben actual, no només a nivell de fe, sinó a nivell de la simple humanitat. Això que diuen postveritat és una forma de pecat contra l’Esperit Sant. Falsifica i deforma els fets objectius per destruir una persona, un projecte, un ideal polític o religiós. No fa pas gaire en un país determinat els mitjans propagaren la idea que una ONG dedicada a salvar nàufrags era una màfia disfressada de filantropia.

8.- L’Evangeli d’avui és tanmateix molt evangeli. Si bé ataca durament el pecat contra l’Esperit Sant, contra la llum, contra l’objectivitat, també ens diu que qualsevol pecat per gros que sigui Déu ens el perdona quan diem al Pare: Perdoneu-nos els nostres pecats, perquè hem après de vós a perdonar.

9.- I encara una veritat ben consoladora. Jesús anima “la Mare i els germans” a superar el vincle familiar i a posar-se a un altre nivell. La nova família de Jesús es basa en la fe i l’acceptació pràctica de l’evangeli. Ser consanguini de Jesús no és cap garantia de res. L’autèntica grandesa de Santa Maria no li ve del fet de ser la Mare de Jesús, sinó de la fe i la generositat amb què es posà a disposició del Senyor. Sóc l’Esclava del Senyor. Estic a la seva disposició.

10.- Quan, com Maria, acollim la Paraula de Jesús i l’acomplim, som germans, germanes i mares ­–mares!– de Jesús. Si l’Esperit Sant troba en nosaltres la mateixa actitud de Maria, formarà en nosaltres, en la nostra parròquia i en l’església allò mateix que féu en ella... I Jesús s’encarnarà en cadascun de nosaltres i el portarem al món com Maria.