Lectio divina on line 40 (Setmana del 4 al 10 de juny)

Dilluns, 4 Juny 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

JESÚS CAMINANT DAMUNT LES AIGÜES

Immediatament va forçar els deixebles a pujar a la barca i a precedir-lo a l’altra riba, mentre Ell acomiadava la gent. Un cop acomiadada, se’n pujà tot sol a la muntanya a pregar. Ja era ben tard, i encara s’estava allà tot sol. La barca era ja molt lluny de terra, sacsejada per les onades, perquè el vent era contrari. I, a trenc d’alba, Jesús vingué cap a ells, caminant damunt la mar. Els deixebles, en veure’l caminant damunt la mar, es van a posar a cridar de por:

-És un fantasma!

Però Jesús els va parlar tot seguit, dient:

-Ànim, Sóc jo. No tingueu por!

Pere tanmateix li va replicar:

-Senyor, si de debò ets tu, mana’m venir cap a tu damunt de-Vine, li digué.

Pere saltà de la barca i es posà a caminar damunt de l’aigua anant cap a Jesús. Però en veure la força del vent, va agafar por, i, com que ja s’enfonsava, es posà a

-Senyor, salva’m!

Jesús, allargant-li tot seguit la mà, el va agafar, dient:

-Quina poca confiança! Per què has dubtat?

Quan tots dos van ser a la barca, el vent amainà.

Els de la barca el van adorar, dient:

-Verament ets Fill de Déu.

(Mt 14, 22-33)

-------------------------

Què diu el text?

¿Sé descobrir la transcendència d’aquest text més enllà de la literalitat de l’escena?

La meva Comunitat, família, jo... ¿tenim consciència de la presència de Jesús i el seu Esperit?

Què em demana aquest text bíblic d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Cadascú de nosaltres, amb els anys, ens vam anar fent preguntes sobre la historicitat d’algunes o moltes escenes i narracions de la Bíblia, de l’Antic i Nou Testament... Avui dia, sortosament, hem superat haver de fer-nos aquestes preguntes perquè podem analitzar els textos bíblics des de perspectives diverses que les ciències humanes ens donen, com poden ser: el context històric, geografia, etnografia, antropologia, psicologia, cultures de l’entorn, etc. Darrera tota descripció hi ha la intenció pedagògica de l’autor inspirat, i és on hem d’anar a raure per alimentar la nostra fe i no pas quedar-nos, només, amb l’imaginari extern literari.

L’Evangeli que s’atribueix a Mateu fou redactat entre els anys 80 i 90 del segle primer. A la tercera part d’aquest segle, quan la memòria històrica de Jesús en fets i paraules s’havia anat identificant amb les Comunitats, que ja quasi s’estenien per tot l’àmbit geogràfic de l’imperi romà, els apòstols i deixebles, testimonis directes de la Persona de Jesús anaven desapareixent amb el pas dels anys. Era precís posar per escrit com les diverses Comunitats, creades i organitzades pels apòstols, deixebles i col·laboradors, encarnaven i vivien la Bona Nova de Jesús de Natzaret, ara ja Crist Glorificat. Les Paraules, Fets, Passió, Mort, Resurrecció i el do de l’Esperit havien de ser redactats perquè les generacions futures, desconnectades dels fets històrics inicials, tinguessin un document testimonial de qui eren Jesús i el seu Esperit per a tota la Comunitat i cadascun dels creients. Així s’anà configurant aquest gènere literari que en diem Evangeli, o els quatre Evangelis, Fets dels Apòstols inclòs.

Els Evangelis no es proposen ser una biografia intencionada de Jesús. Són una catequesi pedagògica que, des de la Persona de Jesús, llegeix i interpreta les Escriptures Sagrades, el que en diem Antic Testament, com s’han complert en Ell i com el seu Missatge Salvador ens pot arribar a tots i cadascun de nosaltres si li donem la nostra Fe i hi configurem la vida. Encara més, és fàcil entreveure en escenes concretes una pedagogia catequètica que fa referència directa a situacions i problemes de les Comunitats. Que la barca de Pere pot enfonsar-se ens fa entreveure els problemes i relacions a voltes difícils entre persones i grups de les primeres Comunitats, realitat que es confirma en els Fets dels Apòstols i les Cartes. La cultura hebrea temia el mar i no va tenir mai tradició marinera, perquè al fons del mar i dels llacs hi ha la residència de dimonis i esperits malèfics que confabulen contra els humans... Recordeu l’endimoniat de Gedara i la legió de dimonis que dins els porcs es llancen al fons del llac. Per això el Crist Glorificat camina damunt les aigües, tranquil·lament. L’escena d’avui sintetitza amb claredat tres realitats: el fet històric de Jesús, la realitat defallent de la Comunitat quan s’oblida de Jesús i el seu Esperit, i la presència silenciosa i atenta del Crist Glorificat... ¿Què succeí històricament a la vida de Jesús? No ho sabem, ni ens cal. L’adoctrinament és clar.