Lectio divina on line 41 (Setmana de l'11 al 17 de juny)

Dilluns, 11 Juny 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

SENTÈNCIES DEL REI SALOMÓ PER A LA VIDA DE CADA DIA

No cantis victòria per al demà,
que no saps què et porta l’avui.

Que et lloï la boca d’un altre,
la paraula d’un estrany, no la teva.

La pedra és pesant i feixuga l’arena,
però penes més feixugues et durà el neci.

La ira és cruel, el furor devastador;
però la gelosia, qui la podrà resistir?

Val més correcció franca
que un amic que calla els defectes.

Els retrets d’un amic són lleials;
són traïdors els besos d’un enemic.

Qui està tip, la mel i tot menysprea;
l’afamat troba dolç el que és amarg.

El perfum i l’encens alegren el cor;
la tendresa de l’amic val més que el propi parer.

No abandonis el teu amic, ni l’amic del teu pare.

En la desgràcia no corris a casa del teu germà;
val més un veí a prop que un germà lluny.

(Pr. 27, 1-10)

-------------------------

Què diu el text?

¿Saps valorar cada moment i situació de la teva vida?

A vegades, la superficialitat o la deixadesa se’ns emporten...

Què et suggereix o sents que Déu et demana amb aquest text?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

La cort reial de Jerusalem, amb el rei Salomó al davant, copia les cultures dels pobles de l’entorn, amb els qui té relacions diplomàtiques i intercanvis comercials. La literatura sapiencial és un fet a Fenícia, Egipte i Mesopotàmia i els proverbis en formen part. És aquella reflexió bàsica per la qual l’home es fa preguntes i cerca respostes, tant en temes difícils, profunds o punyents com en les coses senzilles, rutinàries, adverses, complaents, imprevistes, divertides, avorrides, quasi sempre polièdriques del dia a dia. Israel copia els seus veïns.

La cultura semita no s’entreté en disquisicions metafísiques, toca de peus a terra. Per això els proverbis, en un toc breu de paraules, en forma de sentència, reflecteixen les nostres realitats humanes, exteriors i interiors, grans o petites. Els plantejaments forts sobre l’ésser humà es formulen en textos extensos com són: el llibre de l’Èxode, Jutges, Job, Cohelet...

Pot semblar estrany a algú que en la quasi totalitat de proverbis bíblics la paraula ‘Déu’ no s’hi faci present. És normal. Tampoc en la nostra vida cristiana no cal beneir totes les coses. Anys enrere, els qui tenim més anys encara ho recordem, sí que semblava molt necessari escampar benediccions, creus de terme i ermites de Sant Miquel a planures de conreu, creueres de camins, salpàs pasqual  a les masies, etc. beneir-ho tot per a foragitar mals esperits i dimonis malèfics... Avui creiem que tot allò humà que sap i vol funcionar amb qualitat i naturalitat ja és objecte de benedicció per ell mateix. És el voler del Creador que funciona i rutlla amb aquella ‘divina naturalitat’ que nosaltres hem de conscienciar i viure. De fet, el que abans en creiem mals esperits, dimonis o ànimes en pena que vagabundejaven per a  perjudicar-nos, avui els hem detectat com a bactèries, virus, plagues, infeccions, etc. i per això humanament hi hem de posar tots els mitjans possibles per a alleugerir-los i foragitar-los tant com sigui possible, que per això el Creador ens ha donat intel·ligència i mitjans per a plantejar els problemes i donar-los la possible solució. Altrament podem caure en creences màgiques.

Els proverbis bíblics tenen gràcia i qualitat humana, són ‘refranys’ que ajuden, aclareixen i dirigeixen petits i grans moments de les nostra vida personal i col·lectiva. Per això a la Bíblia “Els Proverbis” són també Paraula de Déu, no cal que el nomenin explícitament.