Diumenge XI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 17 Juny 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

En cada u de nosaltres el Regne actua amb uns processos no sorollosos

El Regne de Déu: és la missió de Jesús, allò que el mou, el sentit de la seva vinguda. Ha vingut per a anunciar i portar-nos el Regne de Déu. Ell ens ho fa pregar en el parenostre: Vingui a nosaltres el vostre Regne. Ja hem comentat altres vegades que en el Pare Nostre hi tenim les grans motivacions de Jesús: La glòria de Déu (santificat sigui el vostre nom), la vinguda del Regne, l’acompliment de la voluntat de Pare…

L’evangeli de Marc, com els altres sinòptics, inicia l’acció evangelitzadora de Jesús amb l’anunci del regne: “Deia: el Regne de Déu és a prop. convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.

El meu regnat no és d’aquest món, dirà Jesús a Pilat, però sí que arrela i creix en els cors dels qui l’accepten: “El regne ja és aquí, entre vosaltres”. Més: “Ja és dins vostre”.

El Regne de Déu no es pot expressar amb paraules i conceptes, perquè és VIDA.

Jesús no explica el regne amb conceptes i paraules sinó amb el llenguatge dels símbols: les comparances o paràboles. L’expressió simbòlica toca més de prop perquè va directe a la intuïció i al cor.

Però abans d’entrar en les paràboles del Regne, situem-nos en l’escenari d’aquest evangeli: és a la vora del llac; la gent s’està amuntegant a l’entorn de Jesús i ell que sí, se’n puja a una barca i de la barca estant parla a la gent. Comença amb la paràbola del sembrador: el gra que cau en el camí o entre els rocs o enmig d’esbarzers i en terra bona…

L’evangelista deixa entendre que Jesús explicava el Regne solament en paràboles per tal que cada u hi captés el sentit en la mesura de les seves capacitats. I perquè els qui l’expiaven i no el volien entendre, en restessin en blanc. Però afegeix també que en la intimitat les desenvolupava als apòstols que en les seves predicacions se’n havien de fer responsables, en l’Anunci del Regne.

Jesús, doncs, com a bon mestre, no explica el Regne amb conceptes i paraules sinó a partir de la vida: El gra que un home sembra a la terra i que creix silenciosament sense que ell sàpiga com, o la llavor de mostassa, tan petitona, que es desplega d’una manera espectacular. El primer parla del procés silenciós, lent i ple de saviesa. El segon parla de la petitesa als nostres ulls i que esdevé gran de la mà de Déu.

Aquests dies els Camps de blat de les nostres terres van passant del verd de l’esperança a l’or de la collita. Doncs bé,

Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra.
De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat la llavor germina
i creix sense que ell sàpiga com…

Jesús es recrea baixant al detall del procés de vida del gra des de la sembra fins a la sega. No m’atreveixo a fer-ne cap comentari; en cada u de nosaltres el Regne actua amb uns processos no sorollosos, de gran saviesa i eficàcia. No hi entenem gran cosa, però tot va funcionant amb la vitalitat del Regne de Déu.

El Regne de Déu és com un gra de mostassa, la més petita de les llavors…
però un cop sembrada es posa a créixer…
fins que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.

Pels marges i els pendents d’aquelles terres s’hi fan uns arbustos de mostassa de gra tan petit que no es deixa veure sinó com a granets de pols. I resulta que en surten uns arbustos esplèndids amb unes branques que fins i tot s’hi ajoquen els ocells. Doncs ja està. Qui vulgui entendre que entengui. Entendre com avalua i actua el Senyor, no pas entendre què s’hi amaga dintre aquell puntet com de pols que, un cop sembrat. acaba fent-se més gran que totes les hortalisses.

De tot plegat en trec:

  • Que hem de saber fer net dels prejudicis que ens maneguem sobre la petitesa aparent de persones i saber-hi intuir la potència de vida que s’hi amaga. És la riquesa del Regne de Déu que viu i actua en el cor de les persones, en l’Església, en el món, en l’univers. I que els nostres petits detalls, amb la vitalitat de Déu donen molt més resultat del que ens podem imaginar.
  • A aquella gent camperola de la Galilea el Mestre presentava el Regne de Déu en llenguatge: de sembra, d’espera, de paciència, de confiança.
  • Per a nosaltres,Jesús a l’Evangeli parla: de la nostra tasca evangelitzadora, sense veure d’immediat els resultats, en una espera pacient, silenciosa i confiada.