Lectio divina on line 42 (Setmana del 18 al 24 de juny)

Dilluns, 18 Juny 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

LA LLIÇÓ DE LA FIGUERA MALEÏDA

L’endemà, ja havien sortit de Betània, quan va tenir gana, i, veient, de lluny estant , una figuera plena de fulles, s’hi atansà per veure si hi trobava res. Però, quan fou a prop, no hi trobà res més que fullatge. És clar, no era encara temps de figues. Llavors, encarant-s’hi, li va dir:

-Que mai més ningú no mengi fruit de tu.

I els deixebles s’ho escoltaven.

Arriben a Jerusalem. Entrà en el Temple i es posà a expulsar-ne compradors i venedors, i a trabucar les taules dels canvistes i les parades de venedors de coloms. I no deixava que ningú passés pel temple traginant coses... Al capvespre, sortiren fora de la ciutat...

Quan, a trenc d’alba, passaven pel costat de la figuera, van veure que s’havia assecat de soca-rel. Llavors, Pere se’n va recordar, i digué a Jesús:

-Rabí, Mestre, mira! La figuera que vas maleir, s’ha ben assecat.

Jesús li va respondre:

-Tingueu fe en Déu. Sí, us asseguro que si algú deia a aquesta muntanya: “Fora d’aquí!, tira’t al mar!”, es realitzarà. Això sí, ha de dir-ho sense vacil·lar i creient que es farà allò que diu...

(Mc 11, 12-23)

-------------------------

Què diu el text?

¿Tu personalment, no series pas com la figuera del text, només amb verdor d’aparença?

¿Detectes al teu entorn fullatges frondosos, que no poden donar fruit?

Aquesta Paraula d’avui, què et suggereix, què et demana?

-------------------------

Comentari del text d’avui per abans o després de la Lectio.

El primer que crida l’atenció en aquesta narració evangèlica és la pobra figuera que rep un càstig de mort perquè no té fruits, quan, precisament, encara no n’és el temps. ¿Com pot ser que Jesús, benigne i humil de cor, de paraula profètica i poètica a l’hora, que valora la bellesa dels lliris silvestres, etc. fa aquesta mala jugada a la dissortada figuera que no té cap culpa de res? ¿Com s’atreveix Jesús a aniquilar un arbre fruiter que, ben segur, seria propietat d’un camperol dels entorns de Jerusalem on tot pam quadrat té un propietari que conrea oliveres, alguna figuera i potser també una mica de vinya? ¿L’amo no va protestar davant aquesta acció poc justificable de Jesús?

Moltes narracions bíbliques són gèneres literaris que cal esbrinar i interpretar degudament des de la literalitat del text. És el cas d’aquest fragment de la Lectio d’avui. ¿És històrica aquesta escena que descriu l’evangelista Marc? La literalitat de la descripció no cal que sigui històrica, però sí que ho és el rerefons subliminal que denuncia.

Jesús surt de Betània i comença a tenir gana... Betània és amagada darrera la carena de la Muntanya de les Oliveres, vers el desert de Judà, a uns tres quilòmetres de Betfagué. A Betània s’hauria hostatjat a casa de Marta, Maria i Llàtzer i és de suposar que, abans de retornar a Jerusalem pel camí de Betfagué, esmorzaria una mica amb els seus amics... Aquesta “gana de Jesús” ja sembla simbòlica... A Betfagué hi ha una vista magnífica de Jerusalem: temple (avui mesquites), muralles, terrats, construccions... Betfagué i Jerusalem queden separats pel torrent Cedró. Jesús, des de Betfagué, veié la ciutat sorda, muda, paralítica, cega, morta... al nou missatge de Bona Nova que Ell havia portat a la terra... Les impressionants construccions, sagrades i no sagrades, que Jesús contemplava entristit tot baixant de Betfagué cap el Cedró per a ascendir a Jerusalem, eren com un gran arbre cobert de verdor amb un gran fullatge però que no havia produït els fruits que la Història de la Revelació havia esperat. Tot el conjunt era d’una frondositat orgullosa, però estèril.

La muntanya del v. 23 és exactament la muntanya que té al davant, el pòdium d’un temple inútil, de cerimonials buits, passat de moda. Els temps, amb la Bona Nova de Jesús, havien canviat!

La catequesi de les primeres Comunitats recordaria el v. 10 del salm 36: “Dura tan poc el malvat! Si mires al seu lloc ja no l’hi trobes”. Des d’aquest breu text sàlmic en redactarien el gènere literari de Mc 11, 12-23, que podem entendre perfectament.

Tipus recurs pastoral: