Sant Joan Baptista

Cicle: 
B
Temps: 
Santoral
Diumenge, 24 Juny 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Els cristians tenim en Joan moltes coses a aprendre

1.- QUI SERÀ AQUEST NOI? Quina novetat la del naixement d’aquest noi, fill d’un home misteriosament mut i d’una mare eixorca. Tothom se’n meravella i es fa preguntes. També nosaltres ens en fem de preguntes: Qui és, què serà aquest noi?

2.- Com li direm? I com que en un poble petit veïns i veïnes ho sap tot, tothom hi diu la seva. Naturalment Zacaries. Com si no? Un nom ben bonic i expressiu: Déu es recorda. S’ha recordat dels pares que no podien tenir fills i del poble que es veu rejovenit amb una vida nova.

3.- Doncs no, es dirà Joan, diu la mare Elisabet. Joan i prou. Joan vol dir Déu ha concedit gràcia o Déu obra bondadosament. El nom nou per uns temps nous.

4.- Què serà? Jesús en diu meravelles: no hi ha ningú més gran que Joan baptista. No és una canya que es belluga segons el vent que bufa. És més que un profeta. Ell assenyala amb el dit aquell que uns altres anunciaren per a un futur llunyà. És portador de la Paraula de Déu i testimoni de la seva presencia.

5.- És un home auster i insubornable. I políticament incorrecte. Es planta davant el reietó Herodes Antipes i li diu que viu il·lícitament, contra tota llei. Es planta davant les autoritats religioses d’Israel i la cosa més suau que els diu és nissaga d’escurçons. Com per fer-se simpàtic, oi?

6.- En canvi amb el poble humil i humiliat és tot bondat i comprensió. Als publicans tan malvistos no els diu que canviïn d’ofici. El seu ofici és prou noble i necessari. Això sí, han de ser honrats a l’hora de recaptar els impostos. Als militars els recomana que no abusin de la força exigint sous impossibles. I a la bona gent que siguin generosos amb els necessitats i comparteixin amb ells el poc o molt menjar i vestir de què disposin bonament.

7.- Joan és honrat. Coneix la grandesa única de la seva missió, però no se n’aprofita. Quan li pregunten qui és respon sense embuts: no sóc ni el Messies ni Elies ni el profeta. És la Veu. És poca cosa la veu, però el seu abast és immens. Anima a tothom a aplanar el camí al Senyor sempre disposat a dirigir el poble cap a la llibertat.

8.- Joan era la torxa que crema i fa llum. Tingué el coratge i la generositat d’esmerçar tota la vida al servei d’una causa noble. Per això ens il·lumina encara. No cercà el seu èxit personal. Convé que Ell creixi i que jo minvi. Jesús és l’Espòs. Ell està ben content de ser-ne l’amic. Gaudeix de presentar-lo com el Nuvi i ens l’assenyalà noblement. Encaminà cap a Jesús els seus millors deixebles.

9.- Com nosaltres tingué els seus dubtes de fe. Jesús, ocupat anar d’ací de lla envoltat de gent poc recomanable no actua amb la contundència que ell proclamava. Joan, desconcertat, li envia uns deixebles a preguntar-li si és Ell el qui havia de venir o calia esperar-ne un altre. Quedà consolat quan Jesús li recordà que encarnava no pas el messies triomfant que la gent anhelava, sinó el Messies servent, disposat a rentar els peus, prompte a servir i no pas a ser servit.

10.- Els cristians tenim en Joan moltes coses a aprendre. La flama del Canigó, la flama de la llengua, la flama de la llibertat és passejada pertot el territori. Molt bé. Però mentre passegem i aclamem la flama, recordem que la nostra missió és ser llum del món. Siguem com Joan torxa que crema d’amor. I justament perquè estima fa llum. Lluminàries d’aquesta mena necessita el nostre poble.