Sant Joan Baptista

Cicle: 
B
Temps: 
Santoral
Diumenge, 24 Juny 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Joan és un dels personatges més humils de tota la Bíblia

Aquest any la festa del naixement de sant Joan Baptista s’escau en diumenge. El naixement de Joan el Baptista és un fet definitiu en la Història de la Salvació. Ell és un dels tres únics casos del que celebrem el naixement.

Les festes dels sants i santes se celebren en principi el dia del seu trànsit o naixement per al cel. Però en tres casos celebrem el naixement a la terra. Són:

-          El 25 de desembre celebrem el naixement de Jesús,

-          el 8 de setembre el naixement de Maria la Mare de Jesús

-          i avui 24 de juny celebrem el naixement de sant Joan Baptista.

Diu sant Agustí en un dels seus sermons: “Joan és com una frontera entre els dos testaments; representa l’Antic Testament i és el pregó del Nou. Com a representant del primer testament neix de dos ancians, com a representant del segon és declarat profeta quan encara és a les entranyes de la mare… finalment neix, rep un nom, i la llengua del pare és deslligada”. Això és el que avui celebrem.

Pares del Baptista foren el sacerdot Zacaries i l’esposa Elizabet. Eren ja grans d’edat; sempre havien estat esperant un fill però el fill mai no havia arribat.

El cas d’Elizabet ens fa pensar en altres moments claus de l’Antic Testament: Sara, la dona d’Abraham, anciana, que esdevindria mare d’Isaac pare del poble d’Israel, Anna la dona que plorava la seva esterilitat i fou destinada a ser mare del profeta Samuel, iniciador de la reialesa de David, i Ara Elizabet, la dona de Zacaries, vella i estèril que seria mare del Precursor del Messies. Totes elles incapaces als ulls humans però als ulls de Déu, mares privilegiades i envejables per a totes les dones d’Israel.

I en la mateixa línia dels designis de Déu Maria de Natzaret en la seva virginitat havia de ser la mare escollida del Messies. “Déu s’ha fixat en la petitesa de la seva serventa; totes les generacions em diran Benaurada”.

Aquí podríem aturar-nos a meditar i deixar que l’Esperit ens vagi convertint la mentalitat i el cor sobre el valor de les persones i de les coses.

Així, doncs, l’Àngel ha anunciat a Zacaries l’arribada d’un fill. Ell en dubta i en resta mut sense poder parlar. I com ens recorda sant Agustí: finalment el nen neix, rep un nom i la llengua del pare és deslligada.

Hi ha expressions a l’evangeli d’avui que mereixen la nostra atenció:

-          els vells Zacaries i Elisabet són com la culminació d’una història de llargues esperes, de dubtes i incredulitats.

-          L’arribada provoca una gran alegria en el poble, tot i que no saben ben bé el sentit de tot això. I pregunten: “Què serà d’aquest infant?

-          Però arriba el fill, que representa la fi del vell Testament, i la llengua desconfiada del pare es desferma. “és amb ell!”

-          El nounat rep un nom: es dirà Joan, el destinat a obrir camí al Nou Testament, centrat en la persona de Jesús. I la llengua del pare es desferma.

-          Joan serà home del desert que un dia anunciarà la presència del Salvador i el batejarà. Inici i sentit del nostre baptisme.

 Queda així il·luminat el sentit i la transcendència del Naixement de Joan el Baptista.

* Joan és un dels personatges més humils de tota la Bíblia. Té ben clar que per més que molta gent vingui a escoltar-lo i fer-se batejar, ell no se situa en el centre, que no és allà per a mostrar-se a sí mateix sinó per a preparar el camí a un altre….

* I resulta que Joan és una de les figures més grans; tot referint-se a ell, Jesús dirà: “no hi ha persona més gran, entre els nascuts de dona, que Joan”.

L’evangeli de Lluc afegeix que Zacaries, en veure’s amb la parla retornada i, amb el fill promès a les mans, estona un càntic:

I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim,
Perquè aniràs davant el Senyor
a preparar els seus camins...
Per l’amor entranyable del nostre Déu..
Ens visitarà un sol que ve del cel...
Que guiarà els nostres passos per camins de pau.

Finalment, de la nostra reflexió d’avui ens sentim invitats a entonar en els nostres cors un càntic d’agraïment pel regal del Precursor Joan baptista i de lloança pels designis d’amor i salvació a partir de la petitesa de la seva Serventa i de les nostres limitacions.

Tipus recurs pastoral: