Diumenge XIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 1 Juliol 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

La força salvífica de Crist el Senyor ens arriba quan prenem contacte amb ell

Recordo que de petit quan ens explicaven l’evangeli, l’accent es posava en el poder de Jesús. Potser tocava, però ara no toca. Ell mateix quan feia algun signe especial alliberador insistia en que no ho diguessin. L’objectiu de Jesús no era el de fer-se notar pel seu poder.

Què es proposava, doncs?: anunciar amb paraules i amb fets el Regne de Déu.

Anunciava el Regne amb el llenguatge simbòlic de les paràboles. Amb quina finor, amb quina fondària, amb quina pedagogia! Tothom ho podia captar, cadascú segons la seva capacitat, tal com subratlla l’evangelista. Recordem les paràboles de la llavor que creix silenciosament o del gra de mostassa, tan petit, i amb l’enorme capacitat interior d’obrir-se a la vida.

Encara encisats per aquest anunci del Regne en paràboles populars, ara ens trobem com Jesús anuncia el Regne de Déu amb fets. Fets sovint espectaculars, alliberadors, restauradors de la salut i de la pau.

Avui tenim dos fets: una dona humil i tímida, víctima d’una malaltia penosa i persistent, i una noieta morta,la filla de Jaire cap de la sinagoga de Cafarnaüm. Curiosament els dos casos s’entrecreuen.

Però abans d’entrar en consideracions mirarem d’estar atents a les intencions de Jesús, els seus sentiments, les seves actituds… Per aquí entrarem més de dret en el tema. Els evangelistes, com a bons catequistes ens hi ajuden amb detalls suggerents i significatius que no ens han de passar desapercebuts.

Jaire és un personatge religiós important que en el cas de Jesús hauria d’estar de part dels grans sacerdots, els fariseus, la gent de llei que expiaven Jesús per a comprometre’l i fer-lo desaparèixer. Però l’amor de pare juntament amb una humil confiança el fa passar per sobre de lo establert i s’atansa a Jesús. Li demanarà confiadament la guarició de la filleta que s’està morint. De moment el mestre es posa en camí fent companyia al pare atribolat.

Entre la gent que els segueix hi ha una dona sense nom, malalta des d’ anys amb pèrdues de sang, que s’avia arruïnat inútilment amb despeses de metges. Ella no es farà veure. Està marcada per un mal que comporta la impuresa legal. Malalta, pobre, malvista, marginada. I pensa en el seu cor que potser tot tocant la vora del mantell de Jesús es podrà guarir. I ho encerta. Ho farà tot passant desapercebuda. No pensa que per Jesús serà ben apercebuda, acollida, guarida i felicitada:

Filla, la teva fe t’ha salvat.
Queda lliure de la teva malaltia.
I ves-te’n en pau!”

Ella no ha estat guarida per haver tocat el mantell del Mestre sinó per la fe en ell. La resposta ha anat molt més enllà del que la dona s’esperava.

Entre nosaltres i el Senyor pot succeir quelcom de semblant? Pensem-ho, que el resultat de l’actitud humil i confiada ens port portar més lluny del que podem imaginar.

 

Tot fent camí cap a la casa de Jaire, arriben uns homes amb la trista notícia: la filla és morta. No hi ha res a fer, no cal molestar més el mestre. Davant l’esfondrament del pare, el Senyor se’l mira i li diu:

“Tinguis fe i no tinguis por”

A la vida se’ns poden presentar casos extremadament dolorosos. Potser no es resoldran tot seguit però el Senyor és a prop nostre amb la seva actitud amiga i la seva força guaridora: Confia! I no tinguis por!

La resta ja la sabem: en arribar a la casa hi ha una cridòria fúnebre i planys. Jesús, deixeu-m’ho dir, s’ho pren amb un cert humor: calleu si us plau, no veieu que la nena dorm?

El Senyor deixa a fora la gent i amb els pares de la noia entra a l’estança de la difunta. Vol, això sí, que hi hagi també els tres deixebles, Pere, Jaume i Joan, els mateixos que foren testimonis de la glòria de la Transfiguració i de la pregària dramàtica a Getsemaní. És significativa la presència dels tres en moments tan extrems de la vida de Jesús. Amb el temps i a la llum de l’Esperit ells podrien relligar-ho tot per a l’Anunci de l’Evangeli.

Jesús agafa de la mà la noia morta i li diu:

 Talitha qum! (en arameu:Noia, aixeca’t!)

 Ella s’aixecà i es posà a caminar.

Tot senzillament Jesús diu que no ho escampin i que donin alguna cosa de menjar a la filla.

En els dos casos Jesús ha anat més enllà del que li demanaven. Es tracta de dues dones que coincideixen en un número, el dotze: dotze anys que fa que la dona pobra arrossega la malaltia i dotze ans fa que la filla de Jaire va venir al món. Detall que d’alguna manera les uneix totes dues.

Jesús no els hi demana res, les obre camí per a la salut i per a la vida.

Amb aquests gestos Jesús anuncia que el Regne de Déu ja és present, ben manifest en dues dones atrapades per la dissort, podríem dir aquí simbòlicament atrapades pel regne del mal.

En el cas de la dona hemorràgica l’evangeli de Marc diu que Jesús, quan la dona li tocà el vestit, va sentir que d’ell en sortia una energia guaridora. Ella en resultà beneficiada.

Aquesta força salvífica de Crist el Senyor ara també ens arriba: quan prenem contacte amb ell en la pregària, en els sagraments, en el gestos d’amor als germans. No són mers ritus o pràctiques, són formes de contacte amb el mantell de Jesús que ens salven, que ens retornen a la salut i a la Vida. Ens cal, però confiar amb fe com la dona de l’Evangeli. 

Tipus recurs pastoral: