Diumenge XV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 15 Juliol 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El missatge ha de ressonar com una bona notícia

1.- Jesús havia escollit els Dotze apòstols per conviure amb ells, i, un cop formats i preparats enviar-los a predicar. Els ha instruït teòricament i pràcticament. Ells l’han acompanyat arreu a terres jueves i no jueves, travessant l’estany enfurismat i quan guaria la senyora malalta i ressuscitava la noia de 12 anys i finalment, com vèiem el diumenge passat, han compartit el dolor de no ser ben acollits a Natzaret.

2.- Ara Jesús els crida i els envia de dos en dos: és un senyal d’igualtat i de suport mutu. I també dóna valor al seu testimoni. Perquè no se sentin superiors als altres, han de portar l'estrictament necessari. Lleugers d’equipatge. El testimoni de pobresa, de senzillesa, d'inserció en la realitat, de respecte a la cultura i d'atenció a les necessitats del poble, ha de despertar entre la gent una solidaritat, que garanteixi el sosteniment digne dels missioners.

3.- El missatge ha de sortir del cor, no pas de les moltes paraules aparentement persuasives. Els apòstols necessiten certament seny i coratge, però sobretot un bon cor, un gran cor com el de Jesús. Així podran simpatitzar i empatitzar amb tanta gent malmenada com ovelles sense pastor per la comoditat i la irresponsabilitat dels líders religiosos, i tot sovint víctimes de malalties físiques i psíquiques sovint sense remei. Guariran els malalts i reestructuraran les personalitats desestructurades dels qui no se senten amos d’ells mateixos.

4.- El missatge ha de ressonar com una bona notícia. Els apòstols han de ser portadors de pau, serenor i prosperitat. I tanmateix no tothom els acollirà. Tampoc els acolliren a Natzaret. No s’atabalin. El món és molt gran. Si aquí no us volen, allà us esperen. No perdem el temps picant ferro fred. Però la resposabilitat del refús recau sobre els qui es neguen a l’hospitalitat i a la novetat sorprenent de l’acció de Déu que es val de persones tan senzilles per mostrar les seves preferències per la gent senzilla, pobra i marginada.

5.- Jesús ens invita a fer el mateix: testimoniar la presència de Déu foragitant els dimonis de la mentida, de l’odi, del menyspreu, de la desigualtat i de la injustícia. Disposant les persones a mirar el món i la gent amb ulls nous i estimant amb un cor nou. Amorosint les ferides, les desesperances, els sofriment amb l’oli de la bona paraula, de la presència discreta, de l’ajut humil i sincer. Posant pau en les famílies i entre els veïns, creant espais de llibertat i bona entesa.Tots podem ungir els altres amb l’oli de la simpatia, de la comprensió i de la proximitat.

6.- Nosaltres, amb totes les nostres limitacions, tenim una missió molt important. Recordar als nostres germans que enmig d’un món aparentment oblidat de Déu, som beneficiaris i portadors de benedicció. La primtera gran benedicció de Déu comporta la consciència de la filiació divina. Som fills de Déu en Jesús i com Jesús. Com que nosaltres no en sabíem prou, Jesús es féu un com nosaltres per ensenyar-nos a ser com Ell: Fills. N’hagué de pagar un preu molt alt.

7.- Jesús és la frontissa que uneix cel i terra, Déu i els homes. En Ell ens trobem amb Déu i amb la gent i ho confessem quan diem plegats el Pare Nostre: Pare de Jesús i Pare nostre.

8.- Nosaltres –homes i dones- som l’obra mestra de Déu Trinitat. Les mans amoroses de les tres divines persones –Pare, Fill i Esperit Sant– ens han modelat com a fills i ens han perdonat oferint-nos la seva amistat, ens han enriquit amb la saviesa i prudència perquè ens fem nostre el projecte de Déu ara revelat en la mort i resurrecció de Crist.

9.- I som marcats amb un segell excepcional. L’Esperit Sant, el nostre mestre interior que ens uneix entre nosaltres i ens anima a adreçar-nos a Déu com Abbà Pare i com a fills i profundament interessats pels nostres germans. Fills, Iguals, Germans.

10.- Gràcies a l’Esperit Sant assolim la plenitud humana. I conscients que som imatges de la Trinitat i temples seus reflectim en la nostra vida l’Amor invisible de Déu en l’amor que ens tenim i que ens posa al servei d’un món nou i possible. I sense adonar-nos-en acomplim la missió que Jesús donà als apòstols: fer fora totes dels forces del mal, ungir amb l’oli de la suavitat i la simpatia les nostres relacions humanes posar-nos amorosament al servei joiós dels nostres germans.