Diumenge XV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 15 Juliol 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Quan una comunitat és veritablement acollidora, l’anunci del Regne dóna molt de fruit

Doncs endavant, que no ha estat res! Els fracassos són una mica com les crisis, o t’enfonsen o en surts millorat. Marc ens ho va assenyalar: “després recorria les viles i els pobles i ensenyava”.

I no sols continua endavant Jesús sinó que dóna un pas al front en el seu projecte. Reuneix els dotze deixebles i els envia de dos en dos a pobles i viles a evangelitzar. Per la colla això havia de ser fort. Ells fins a aquell moment s’havien limitat a seguir Jesús i a ser testimonis dels seus ensenyaments i les seves accions. Seguidors, admiradors. I ara els tira a l’aigua a nedar per ells mateixos. Els prepara. No es tracta de cercar èxits i aplaudiments. Es tracta d’anunciar el seu missatge, sigui amb èxits sigui amb fracassos. Això sí, els dóna unes normes per a assegurar els objectius. Confiats en el recolzament del Senyor hauran d’actuar sense assegurances. Un bastó i unes sandàlies per al camí i prou. Ni pa, ni sarró, ni diners ni un altre vestit. El necessari ho trobaran en la família que els aculli. No saben qui serà. Pobresa i confiança total. La seva feblesa humana serà força per l’objectiu a que són enviats: anunciar la Bona Nova tot foragitant l’esperit del mal i obrin pas a la joia de l’Evangeli. Els dóna poder sobre els esperits malignes…” i els deixebles se’n varen anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli els malalts, que es posaven bons”.

La família que els acollirà a cada lloc serà per al futur, signe del potencial que en tots els temps tindrem en l’acolliment. Els diu que es deixin acollir i que mengin i descansin, i es refresquin, es rentin gràcies la generositat dels acollidors. Quan una comunitat és veritablement acollidora, l’anunci del Regne dóna molt de fruit.

I si en algun poble no els volen rebre (com havia succeït a Natzaret) que no s’hi amoïnin, que s’expulsin les sandàlies, que ni la pols del poble se’n volen endur. I que vagin cap a altres indrets.

Feta aquesta introducció, us invito ara a reflexionar sobre elements lluminosos del text.

Nosaltres, com a seguidors de Jesús batejats en el seu Esperit, som enviats a donar testimoni del Regne que Jesús anuncia. Concretem: em pregunto a quina gent, quines persones, quins àmbits sóc jo enviat avui? Com ha de ser la meva actitud, les meves paraules, les meves accions? Amb quins nodriments compto?

Quan els deixebles són enviats en missió per a anunciar la Bona Notícia del Regne, no s’han d’emportar més que el necessari, No arribaran als pobles com aquell qui té una bossa a la faixa per si de cas, sinó que dependran de l’hospitalitat dels qui els vulguin acollir. Això assenyala per a nosaltres una actitud interior, la de portar netament a la gent la joia de l’evangeli, una llum del nostre cor que resplendeix tot a l’entorn.

Com Jesús, mostrar-nos oberts i misericordiosos, disposats a servir i no a ser servits, tal com el mateix Jesús que no ha vingut al món per a ser servit sinó per a servir i donar la vida per a tots.

Jesús els envia de dos en dos. Dos seran els primers deixebles, a Emaüs, que experimentaran vivent Jesús el dia de la seva Resurrecció. En la nostra tasca testimonial no som lliuretiradors, la crida és en comunitat i des de la comunitat. És molt sa i bo que ens comuniquem els uns als altres les experiències viscudes, tots plegats ho visquem com a cosa de cada u, ho celebrem, en patim i junts ens en nodrim a la Taula Eucarística. L’energia de l’Esperit evangelitzador funciona com en vasos comunicants: els uns ens devem als altres, i tots junts ens nodrim de la Paraula, la pregària i els Sagraments.

La primera lectura d’avui ja ens situa en el missatge de l’Evangeli, n’és com l’aperitiu: Amós era un pagès senzill, del país del Sud, en el segle setè abans de Crist, que sabia menar els bous i conrear figueres sicòmors; fou enviat per Déu a profetitzar al rei, als poderosos i al poble del Nord, la Samaria. Tot plegat era una gran orgia de luxes i de pressions contra els febles. El profeta Amós els havia de recriminar els abusos amb la riquesa, el culte i en la injustícia social. Per a presentar-s’hi no tindria més riquesa que la força de l’enviament; i es va posar en camí. Acomplí la seva missió, però fou rebutjat: ves te’n d’aquí, fuig a casa teva

La resposta de l’home de Déu a les autoritats de Samaria fou: El Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “vés a profetitzar al regne d’Israel, el meu poble”.

Amós ha estat enviat; de la seva pobresa el Senyor en traurà força per l’acompliment de la missió.