Diumenge XVII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 29 Juliol 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La vera reialesa i el veritable poder s’exerceix en el servei als altres

1.- Remarquem tres personatges de l’evangeli. Mentre Felip fa números (No em surten. No en tenim prou), Andreu ha trobat una escletxa llum. Ha connectat amb el xicot espavilat i previsor que porta una panera, potser somiant en algun caleró que faria oferint a bocins el seu tresor. Tanmateix no n’hi ha ni per començar. No hi comptaven. Però el vailet és espavilat, però és sobretot generós.

2.- Jesús s’adona del problema i compromet els deixebles en la seva solució. Ell sí que la té. Demostrarà que l’aliment arriba a tothom quan es posa en comú el poc o molt que cadascú té. És la resposta profètica a una necessitat extrema. Una societat d’acaparadors i cobejosos mai no serà capaç de donar reposta com aquesta a fons perdut.

3.- Jesús accepta els cinc pans i els peixics del noi i prepara el gran banquet: ajaguts a l’herba, ordenadament. Parteix i reparteix. N’hi ha per a tothom. L’ambient és clarament pasqual: desert, el fenàs tou, el nou mannà.

4.- Quants eren? Moltíssims. En aquells cinquanta o cent o dos-cents seguidors de Jesús del desert hi érem tots. Quan sant Pere fa el seu segon sermó, el grup de creients arriba als cinc-mil. Aquests cinc mil entraven en el nombre dels qui s’aprofitaren dels bocins que sobraren aquell vesprre. També hi entrem els cristians d’ara que som infinitament més i igualment d’afamats i assedegats de pa i de veritat.

5.- Tota aquesta colla immensa de seguidors de Jesús en què hi entrem nosaltres, té una missió: la mateixa de Jesús. Repetir avui els senyals prodigiosos que Jesús feia amb els malalts i fer arribar a tothom el pa de cada dia, amb el gran miracle de la solidaridat impulsada per l’amor. Aquesta missió ens exigeix mantenir la unitat. Units arribarem arreu.

6.- Pau ens anima a viure aquesta vocació amb unes virtuts que són el clima on la unitat és possible i és fecunda. Humilitat: sóc el que sóc, no més ni menys que ningú. Mansuetud: suavitat en tot allò que fem i diem. Paciència: fer-nos càrrec que el creixement i la formació de cada persona té el seu ritme, com el té cada flor o cada plat que es cuina. Suportant-nos mútuament. Saber que tots tenim les nostres limitacions i depenem de la bona o mala lluna. Pensar que si jo he de suportar els altres, també els altres em suporten a mi. ¿Qui és més pesat el fill/filla capriciós i insuportable o el padrí o la padrina que ara em rondinen, ara no em senten, ara em repeteixen la mateixa cançó?

7.- Pau ens exhorta també a estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Unitat en la diversitat. Mantenir-nos units. La unitat és molt important. Jesús en la seva darrera pregària al cenacle demanava al Pare amb insistència: que siguin tots U com el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. La unitat cristiana té set cares com insinua sant Pau. Formem un sol cos: és la unitat visible. Tenim un únic Esperit: que és la font íntima de la unitat. Un únic destí: tots esperem la plena comunió amb Déu.

8.- Un sol Senyor: que tots obeim com a únic punt de referència de la comunitat. Un Senyor capaç d’ajupir-se davant nostre i rentar-nos els peus. Una sola fe: la que els apòstols ens han transmès i que es resumeix a mantenir viva la “memòria de Jesús”. Feu això en memòria meva. Un sol baptisme: el sagrament que ens incorpora a l’únic Crist. Morim amb ell, ressuscitem amb Ell, som la seva presència visible en el nostre món. I el vèrtex de la piràmida: un sol Déu i Pare que ens uneix en una sola família. Tots l’invoquem com a Pare. Som fills/filles seus.

9.- I si som de debò fills i filles d’un mateix Pare necessàriament hem de ser solidaris amb tothom. No suportarem que cap germà nostre sigui privat del pa de cada dia, de la llibertat, de la dignitat, del desplegament de la seva personalitat en bé de tothom.

10.- La gent volia proclamar rei Crist. Ell que coneix la profunda ambigüetat de tots els poders d’aquest món, ens invita a continuar amb ell a la muntanya fins que comprenguem que la vera reialesa i el veritable poder s’exerceix en el servei als altres. Com el noi que ofereix a Jesús allò que té, com tants i tantes que més que coses s’ofereixen ells mateixos totalment al servei dels germans com Jesús.