Diumenge XVII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 29 Juliol 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui

Jesús en l’oració del Pare Nostre ens ho va ensenyar. Totes les expressions d’aquesta pregària responen a grans motivacions de Jesús, i per tant havien de ser recurrents en les estones d’intimitat amb el Pare. Ens cal, doncs, entrar molt de puntetes en aquest gest de Jesús en nodrir una multitud de gent afamada.

Es tracta d’un text cimer en tot el conjunt de l’Evangeli. Tots quatre evangelistes s’hi posen. L’Evangeli de Marc que estem seguint durant aquest cicle B de l’Any Litúrgic, acostuma a ser més breu que els altres sinòptics, avui com excepció, dóna pas a l’evangeli de Joan, un text teològicament i pastoralment molt elaborat. El capítol sisè de Joan sobre el Pa de Vida és per a nosaltres un devessall de vida.

Joan en relatar els fets prodigiosos de Jesús no els anomena miracles sinó senyals. Entenem que no es proposa enlluernar-nos amb el fet prodigiós sinó endinsar-nos en el seu sentit. Així ens trobem que el Miracle de la multiplicació dels pans es una catequesis sobre Crist Pa de Vida.

El relat és preciós, tan per l’escenari, com pels fets i les diverses reaccions de les persones. Els detalls són descriptius però, sobre tot, també intencionats, significatius. Per això ara ens anirem aturant en detalls que en conjunt ens atansen al misteri de Jesús, pa de vida.

* ”S’acostava la pasqua, la festa dels jueus”. Hi veiem una evocació de l’anyell immolat per a donar vida la nit de la fugida d’Egipte de l’esclavatge a la llibertat, com també el Pas del Mar Roig, pas de mort a vida per al poble.

* Jesús se’n va a la muntanya. Alça els ulls i veu que està arribant molta gent. El primer que fa no és predicar i fer guaricions; ell pensa que aquella gent han de menjar, i proposa la qüestió a Felip: amb què comprarem pans per a que mengi tothom?

També aquí el Senyor associa els deixebles a la pròpia missió. Abans els havia enviat als pobles per a anunciar el regne, ara els vol associar a ell en una qüestió de menjar per a molta gent. Així han d’anar aprenent la dinàmica de la missió evangelitzadora. Diu l’evangeli que Jesús sabia de sobra què pensava fer, però hi vol implicar els deixebles. Felip, ben raonable, diu que no hi ha cèntims per a donar menjar tota aquella gent. Andreu dona un pas endavant: sap molt bé que no hi ha resposta a la qüestió. Però diu que per allà hi ha un noi que ofereix cinc pans de civada i dos peixos en salaó. Jesús partirà d’aquesta aportació. El noi posa a mans de Jesús els pans i els peixos. Amb això el senyor en té prou. I fa que els deixebles comencin a actuar: Digueu a la gent que segui a terra.

* Hi havia molta herba en aquell lloc. Aquí veiem una evocació a allò del salm 23 (22) sobre el bon pastor: Em fa descansar en Prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna.

* Només els homes sols ja eren uns cinc-mil. És un número simbòlic: significa que la gent era incomptable. Aquí ens hi trobem nosaltres també.

* Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a tothom. És el gest del Mestre en el sopar al cenacle: Jesús agafa el pa, dóna gràcies i el reparteix: Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos lliurat per vosaltres. Ho tornem a trobar quan a Emmaús es manifesti ressuscitat als dos deixebles: Agafà el pa, dóna gràcies i els el donà.

Quan tothom ha pogut menjar Jesús diu als deixebles que en recullin el que ha sobrat.

* Ho recolliren i ompliren dotze cistelles… És una referència a la multiplicació del Pa de Vida que els Apòstols repartiran per arreu del món. Cada un de nosaltres disposarà sobradament del nodriment a repartir en la nostra missió evangelitzadora.

De la nostra part se’ns demana de saber oferir el poc que tenim (els nostres cinc pans i dos peixos). La resta la posa el mateix Jesús. Aprenguem a donar-li les gràcies pel poc que disposem i confiar en la seva presència multiplicadora.

* El fet portentós li interessa ben poc a Jesús. A la gent sí; el volen proclamar rei però ell es retira altra vegada a la muntanya, ell tot sol, amb el Pare. El sentit que hi dóna és totalment un altre:

Que Jesús se’ns dóna com a nodriment per a assolir la Vida de Déu. És el nostre pa de vida.

Els apòstols ho podran entendre des de la Resurrecció i a la llum de la Pentecosta.

La multiplicació dels pans és preludi i senyal de la Celebració Eucarística. Així ens ho han transmès els evangelis i així ha travessat els temps i els espais fins arribar a nosaltres.

LaFracció del Pa” és el nom que els primers cristians donaven a la missa. Quan celebrem la fracció del pa, el Senyor dóna sentit ple a aquella multiplicació dels pans, així com a la fracció del pa en el Cenacle, i a Emmaús amb els dos deixebles; i no cal dir, en les misses de tots els temps i llocs. Ja en som prou conscients quan a la missa el sacerdot parteix el Pa? I el mateix celebrant n’és prou conscient?

Així sempre que partim el pa de les nostres vides, de les nostres taules, de les nostres estones, tot queda assumit pel gest de Jesús en la multiplicació dels pans i per la seva oblació a la Creu i la Resurrecció.