Diumenge XVI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 22 Juliol 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Se'n compadí, perquè eren ovelles sense pastor

Diumenge passat Marc ens deia que Jesús va enviar els deixebles a anunciar el Regne tal com ell anava fent. Va ser com un pre-anunci o pre-assaig del gran enviament que els faria en la Resurrecció:

Com el Pare m’ha enviat,
així jo us envio a vosaltres.
Rebeu l’Esperit sant.

Cinquanta dies més tard, a la Pentecosta, hi ha la manifestació solemne d’aquest do de l’Esperit per a l’acompliment de la Missió arreu del món. Enviament i dimensió missionera que segueix essent present i ens implica també avui a nosaltres.

L’escena: Jesús ha enviat els deixebles i ha quedat tot sol. Vull imaginar que li aniria bé per a recollir-se i reposar en el Pare. Al cap d’uns dies els deixebles comencen a arribar, cansats però contents. Jesús els acull i els escolta amb atenció i amb tendresa. Li expliquen que fins i tot han pogut contra els esperits malignes. Tot havia estat engrescador. El mestre els fa preguntes i els valora l’experiència. Finalment els invita a un petit viatge de descans: aniran a mar unes hores fins a un lloc despoblat. La passejada pel mar, molt bé; però l’arribada al lloc tranquil..., ja ho hem escoltat a l’evangeli: alguns espavilats d’entre la gent s’havien assabentat del lloc on la colla de Jesús anava a atracar i per terra se’n hi anaren. Molta gent pel camí s’hi anà ajuntant. Ara el descans esdevé altra vegada una activitat frenètica. Jesús, en el canvi de situació ha sabut posar a lloc el xip i situar-se en la nova realitat. Però, no havien vingut a descansar? Ell es mira la gent que van arribant, els veu com ovelles sense pastor, li fan compassió i els instrueix llargament:

Se'n compadí, perquè eren ovelles sense pastor . I es posà a instruir-los llargament.

Amb raó la primera lectura d’avui ens recorda el text de Jeremies en què s’acusa els dirigents del poble d’Israel d’haver malmès el ramat i de la dispersió de les ovelles. Jo mateix, diu el Senyor, recolliré totes les ovelles que em queden i els donaré pastors.

I nosaltres, què? és significatiu el detall humà de Jesús en oferir als dotze un descans, tots sols amb ell, per a revisar experiències. Tots necessitem moments de repòs per a poder confrontar amb algú que ens pugui fer de mirall i ajudar-nos a discernir en què anem bé, en què podem millorar i què ens cal evitar. Tots necessitem una mica de pau a la vida, moments de pregària, de silenci, de recés físic i espiritual amb el Mestre.

Si no ens mesurem amb criteris d’evangeli la nostra activitat pot degenerar en activisme, víctimes del estrès, que no és bo ni tant sols en el camp espiritual. L’activitat cristiana ha d’amanir-se, com ensenyava sant Benet, en una harmoniosa relació entre el treball i l’oració: ora et labora.

Jesús sentí pena per aquella gent desorientada com ovelles sense pastors. Quantes ovelles sense pastors hi ha al nostre entorn, en el nostre món! Aquí l’Esperit ens inspira sentiments de compassió. Si no podem fer com Jesús, instruint llargament la gent, sí que podem sentir-nos solidaris d’aquells i aquelles que viuen dedicats a donar testimoni de la fe particularment en la dedicació als més febles i indefensos. I posar-nos coratjosament de la nostra part en allò què ens sigui possible.

Tipus recurs pastoral: