Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 5 Agost 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús capgira la nostra manera de pensar i de viure

1.- Trobar-se en situació aflictiva com una guerra, o fugint cap a un món somiat com a millor, deixar unes seguretats que es veuen i es toquen i emprendre un camí vers el desconegut no és pas gens agradable. Hi ha la temptació de prendre solucions fàcils per a problemes difícils. El cansament i la impaciència no suporten el pas a pas. I tanmateix cal cercar el remei aprofitant allò que tenim a l’abast i que de vegades s’amaga en les velles maneres de fer de pobles que sobreviuen anys i panys ens situacions extremes. El desert produïa elements per a viure. Però calia descobrir-los i aprofitar-los. Com?

2.- Així és com els israelites, fugint d’Egipte, troben el mannà en el desert i es pregunten: què és això? Què hem de fer? I amb aquest descobriment meravellós –el pa del cel, el pa de Déu! –hi ha un paquet d’instruccions que valdran per al desert i per al país de xauxa. 1. Recollir l’estrictament necessari per menjar i compartir-ho. 2. Res d’acaparar, acumular o concentrar-ho en poques mans. 3. Respectar el dia de descans consagrat al Senyor. Treballar humanitza. Treballar massa deshumanitza. 4. Conservar una mica del mannà com a testimoni per a les generacions futures. El que vam sentir i aprendre, el que els pares ens van contar, no podem amagar-lo als nostres fills, i que ells ho contin als qui vindran. Són les gestes glorioses del Senyor. El qui oblida el passat està obligat a repetir-lo.

3.- Per sortir de l’esclavatge i viure en llibertat Israel ha d’abandonar la mentalitat d’esclau. S’ha d’acostumar a viure d'acord a la Llei del Senyor per prendre consciència de poble i a relacionar-se amb Déu, amb els altres i amb la creació amb llibertat, solidaritat i justícia.

4.- Jesús es trobà amb el poble famolenc en lloc despoblat. Bo i tocant les fibres del cor humà, li ensenya la solidaritat que multiplica els seus escassos recursos que així arriben a tothom. La gent s’entusiasma amb una persona com Jesús. Però no el coneix. Es queda a l’exterior del personatge. El volen com ells són, no el poden acceptar tal com és. Els és més fàcil aprofitar-se de Jesús que no pas fer el camí amb ell.

5.- I tanmateix són gent inquieta, activa, incansable. Es veuen amb cor de fer el que calgui... menys allò que realment els dignifica, que no és el pa de cada dia –no cal dir que és necessari– sinó el pa celestial que no és altra cosa que la persona de Jesús que ve de part de Déu per donar vida al món.

6.- Quin preu té aquest pa celestial? Què en demana Déu? Només una actitud personal i generosa: Creure en Jesús. Acceptar Jesús. Fiar-se de Jesús. Aviat està dit! La gent intueix que la cosa va de debò. Exigeix un compromís personal que sintonitzi amb el compromís de Jesús. Per comprometre’s així no n’hi ha prou amb el miracle dels cinc pans i els dos peixos... Per això, es refugien rere preguntes que no comprometen a res.

7.- Però Jesús es manté ferm en la seva oferta: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.» No dóna coses. Es lliura ell mateix. I ho justifica comentant el salm 78,24 a manera d’homilia: - Pa del cel -els donà -a menjar. Jesús acompleix el programa del salm: Ell és el pa del cel, el pa que Déu ens dóna. El Pa de la Paraula i el Pa de l’Eucaristia.

8.- Jesús capgira la nostra manera de pensar i de viure. Amb la seva oferta ens invita a abandonar el model de vida d’abans i d’ara: la via fàcil dels desigs, de l’instint, de l’egoisme que ens sedueixen i ens destruiexen perquè ens deshumanitzen.

9.- I ens proposa renovar el nostre esperit i tota la nostra manera de pensar! Revestir-nos de Jesús, l’Home nou. Prendre consciència de la nostra dignitat d’homes i dones creats a imatge de Déu i que es manifesta en un model de vida justa, bona i santa de debò.

10.- Si escoltem Jesús, si acollim la seva Paraula i ens en nodrim, no només ens revestirem de Jesús sinó que serem signes visibles de la seva presència arreu on anem i fem el que fem: venint a missa, vivint la vida de família, ballant sardanes, fent castells, solidaritzant-nos amb els presos i els exiliats. Fem el que fem, siguem on siguem.

Tipus recurs pastoral: