Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 5 Agost 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’obra que Déu vol, és que cregueu en aquell que Déu ha enviat

Com que el llac de Tiberíades és de dimensions fàcilment assequibles sempre hi ha qui intueix la direcció on van en la barca Jesús amb els deixebles. La gent l’havia anat a trobar quan havia intentat arribar a un lloc despoblat. Aquesta vegada, després de la multiplicació dels pans, alguns s’han trobat Jesús on menys s’esperaven. Li pregunten: Mestre, quan heu vingut aquí? La pregunta no deu interessar gaire a Jesús i ell surt pel seu cantó: No em busqueu pels senyals prodigiosos sinó perquè heu pogut menjar tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna.

Aquest menjar ens el donarà el mateix Jesús a qui Déu ha marcat amb el seu segell personal.

Sense saber per on tirar li fan una bona pregunta:

- Què hem de fer per a obrar com Déu vol?

A la bona pregunta, una gran resposta:

- L’obra que Déu vol, és que cregueu en aquell que Déu ha enviat.

No es tracta de fer coses, com sovint ens pensem, sinó d’acceptar de debò la persona de Jesús, el Pa de Vida que el Déu ha enviat. Déu vol i espera de nosaltres que creguem en Jesús, que hi confiem. La fe i la confiança vénen a ser com una mateixa moneda amb dues cares: fe i confiança. De fet observem que Jesús diu als qui li demanen ajuda: “tingues confiança” o bé “la teva fe t’ha salvat.

 I és que l’objecte de la fe no son idees, esquemes, ideologies, formulacions, sinó una persona, fe en una persona. Fe en Jesús, confiança en Ell.

Això és fonamental: fe en Jesús vol dir confiança plena en Aquell que s’ha posat en el nostre camí per a salvar-nos. Una fe , una confiança, amarada d’amor. Perquè Déu és Amor.

Aquí podríem nosaltres fer la mateixa pregunta que aquella gent van adreçar a Jesús:

i doncs, què hem de fer?

Amics! creure, confiar i estimar la persona de Jesús, és fer com ell: viure plenament lliurats a Ell. Deixar-nos enamorar, deixar-nos prendre per l’amor fidel d’Aquell que ha lliurat la vida per tu i per tots, i de quina manera!

Quin altre és el cas dels sants i santes?: S’han deixat atrapar per l’Amor del Crist i ja no han volgut saber d’altres amors, plaers, riqueses, prestigis... que no siguin amb aquest amor al Senyor. L’amor de Crist m’urgeix, digué Pau en les seves cartes, l’amor de Crist m’urgeix, es va posar el Pare Claret com a emblema episcopal. L’amor del Crist és allò que Déu Pare espera de nosaltres. Una fe-confiança tal en Ell, tan gran, que ens faci pensar, actuar i viure segons els sentiments del mateix Crist.

No cal que girem la mirada a una altra banda perquè en realitat Ell és l’únic que pot donar sentit a la nostra vida. I tot lo altre ens desorienta, ens mareja, se’ns fon a les mans. Ell no para de manifestar-se, de fer-nos veure els seus sentiments, en les lectures de la Paraula, en la pregària, en l’Eucaristia, en l’exemple de persones que estimen i es donen.

 Sant Agustí finalment ho va entendre: “El nostre cor està fet per a Vós, assedegat de felicitat, i on podríem aconseguir-la sinó és en vos Senyor!” Santa Teresa també ho va descobrir. L’amistat és la clau. És el tresor amagat que ella ha descobert i no para de dir-nos-ho: es tracta d’amistat personal estant moltes vegades en la intimitat en tracte d’amistat amb Aquell que sabem que ens estima. I com Teresa també Claret, i Ignasi, Joaquima de Vedruna i tants i tantes, que han descobert la Font d’Aigua Viva i el Pa que dóna vida per sempre.

¿Oi que tenim fam d’amor, de felicitat, de pau? doncs ja sabem quin pa se’ns dóna des del cor de Déu.

Només ens cal escoltar Jesús quan diu: vosaltres sou els meus amics. L’amic dóna la vida. Jo la dono per vosaltres. Entre amics no hi ha secrets. Jo us estic revelant els secrets que el Pare m’ha confiat.

 No et pensessis que tot això sigui paraules sublims que ens superen, que són solament per a persones molt santes. Fixa’t:

* Com més avall et trobes més pots copsar la tendresa del Senyor vers tu, perquè t’estima entranyablement. I quina cosa pots entendre més que l’amor d’algú que t’estima?

* Com més tot sol et trobes, Jesús se’t presenta com amic. I, què hi ha en el món de més desitjable que un bon amic?

* Ell dóna la seva vida per tu. Ja, que més vols?

* I tu tens una vida per a lliurar-te en l’amor. Per a deixar-te estimar, per a estimar, per a donar-te als germans per amor i agraïment a Ell.

* I no donis més voltes a la teva flaquesa, a la teva incapacitat, a la teva petitesa, a la teva pobresa... que és precisament per aquí per on Ell se’t vol fer trobar.

Fins ara la resposta a la pregunta que fan a Jesús: Déu ens demana que creiem en Jesús: que el creiem, que ens en refiem, que ens hi lliurem. Perquè ELL ÉS EL VERITABLE PA QUE ENS DÓNA VIDA.

Des d’aquesta perspectiva és com els diumenges propers podrem captar millor el sentit de l’Eucaristia: Qui menja la meva carn i beu la meva sang tindrà vida.