Diumenge XIX de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 12 Agost 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món

1.- Avui ens centrarem en la carta als Efesis que llegim avui. I a la seva llum mirarem també l’episodi d’Elies i de Jesús, Pa de vida. Hi trobem una doble recomanació: Germans, no entristiu l’Esperit Sant. Imiteu el vostre Pare.

2.- No entristiu l’Esperit Sant. L’Esperit és el segell amb què el Pare ha marcat el Fill de l’Home, l’HOME, l’Ungit, el Messies i ens ha marcat, ungit, també a nosaltres fent-nos sacerdots, reis i profetes com Jesús. Ungits en l’Ungit. Lliures del tot com Ell. L’Esperit viu en nosaltres, el nostre mestre interior. I està content de viure en nosaltres. Però hi ha lligams que no ens deixen caminar ni volar ni somiar, i això l’entristeix: l’amarguesa, la ira, el malhumor, crits, insults i qualsevol mena de dolenteria que malmeten les nostres relacions entre nosaltres. Són els fruits de la carn de què parla Pau al Gàlates.

3.- Però els fruits de l’Esperit són justament l’amor, el goig, la pau. Justicia, pau i gaudi en l’Esperit Sant. Per això si volem fer content l’Esperit Sant, sant Pau ens anima a ser bons fills imitadors del Pare. El Pare és bondadós i compassiu. I perdona sempre. Fills estimats que caminen en l’amor com Crist ens ha estimat. Un amor generós, fet d’entrega personal, que és el culte que Déu espera de nosaltres una ofrena i sacrifici d'olor agradable. Són les píndoles del papa Francesc: sisplau, gràcies, perdoni.

4.- Elies ens presenta les dues cares: la tristesa i la joia del camí nou. Passa moments de forta tristesa i depressió. Se sent sol i abandonat. La seva vida no té sentit. Sent l’absència de Déu, el silenci de Déu pel qui s’ha escarrassat i llitat acarnissadament. I es vol morir. Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares.

5.- Sortosament es va adormir profundament dues vegades. Les coses importants cal consultar-les amb el coixí, oi? L’àngel el desperta. Ha de refer forces perquè l’espera un llarg camí. Ha de fer moltes coses encara. Menja i beu els elements que van aguantar el poble en la seva travessa pel desert: el mannà del cel i l’aigua de la roca de l’Horeb. Pa i aigua. I amb aquesta energia en tingué per arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Tornar als inicis i refer el camí esmenant-ne els excessos violents de la primera etapa d’Elies. Ens anima a fer com ell. Escoltar la veu de Déu en el ventijol suau de la pregària serena i prolongada.

6.- També Jesús topa amb la part negativa del seu ministeri. Allò fa inútil tot l’esforç evangelitzador i entristeix l’Esperit Sant. L’oposició li ve dels qui s’havien aprofitat del pa partit i repartit de Jesús en el desert. Són gent que ho saben tot. Incapaços doncs d’aprendre res. Coneixen tota la genealogia del qui es fa passar pel pa del cel. Ho saben tot. Però són incapaços de connectar amb Jesús.

7.- Però els manca la saviesa del cor. La saviesa que posa en contacte amb Déu no per la via del raonament sinó per connaturalitat. És la saviesa dels qui se senten atrets per l’amor del Pare que ens ha estimat tant que ens ha donat el seu Fill únic, l’estimat. Són tan senzills i humils que han nascut de l’aigua i de l’Esperit Sant. No han vist el Pare, però n’han contemplat els trets en el rostre de Jesús de Natzaret, el Fill de Maria. Coneixen com es coneixen la mare i el fill, l’amic i l’amic, l’espòs i l’esposa. Per això poden copsar la paraula de Jesús. El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.

8.- El pare i la mare que s’han escarrassat per posar el plat d’escudella i carn d’olla a taula, suant i sacrificant-se, podrien dir als fills: tot això que us servim són la nostra vida lliurada per vosaltres. I si tenen cor i prou saviesa, mesuraran la senzillesa i la profunditat del do que reben dels pares.

9.- És el llenguatge de Jesús en l’Eucaristia: ha passat pel món fent el bé, s’ha dedicat a la gent més marginada i pobra i els ha fet sentir la dignitat de fills posant en els seus llavis el Pare nostre. I ens diu en poques paraules. Preneu i mengeu-ne. Preneu i beveu-ne. I s’ha posat a rentar els peus com expressió de generositat i llibertat i com a programa de vida. És tota una eucaristia, és tot un servei: Sempre que feu això actualitzeu, feu realitat el dinamisme que conté l’eucaristia.

10.- No entristiu l’Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant, com el Crist ens estimà.

Tipus recurs pastoral: