Diumenge XIX de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 12 Agost 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Ell és el Pa de Vida

La nostra vida és un caminar. Una excursió en què cal saber on anem i amb quines provisions comptem.

El final del camí ens el marca el mateix Jesús en invitar-nos a compartir la seva filiació i glorificació eterna. Pel que fa a les provisions ell mateix ens adverteix de no anar darrere els aliments que es fan malbé, sinó que ens ofereix el nodriment de Vida eterna. Ell és el Pa de Vida.

El caminar se’ns fa llarg i feixuc, no tot són flors i violes, Més aviat és un camí desert. No cal que ens ho diguin. Avui tenim la primera lectura del profeta Elies que s’hi va trobar.

Elies, amic íntim de Déu, en donar la cara pel Senyor davant una situació extrema, és amenaçat de mort i ha de fugir, fugir…Se’n va cap a la muntanya de l’Horeb. En la llarga fuga, tenallat per la por, físicament i mentalment esgotat, viu un moment de crisi que el porta a desitjar-se la mort. Però el Senyor hi és. L’àngel enviat, el nou pa amb l’aigua i la Paraula de Déu li renovellen les forces fins a arribar a l’Horeb. Allà en el ventijol de matí percebrà la presència càlida del Senyor i en rebrà un nou impuls per a la seva missió.

En el camí de la vida ens podem trobar semblantment en situacions no volgudes, a voltes angoixants, fins i tot sense sortida a l’horitzó. Però el Senyor ens espera i acompanya amb el nodriment de vida. Elies en el seu enfonsament sabé acudir al Senyor i l’experimentà present: menja i beu, aixeca’t i camina que el camí continua…

Jesús s’ha declarat com a pa baixat del cel, i aquells interlocutors no se’l poden creure. És normal! el menestral veí de Natzaret, com pot dir ara aquests disbarats?

Però Ell sap on va. I ara posarà els accents en la seva relació amb el Pare i amb nosaltres:

Ningú no pot venir a mi si no l’atrau el Pare que m’ha enviat.

El qui escolta el Pare i aprèn, es el qui arriba a mi....

No serà per la nostra llestesa que podrem comprendre Jesús: només serem dels seus si ens atrau el Pare que l’ha enviat. I si ens deixem.

I com a cirereta d’aquesta reflexió d’avui ens quedem amb les darreres paraules de l’Evangeli:

Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre.

I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

A partir d’aquí el capítol VI de l’evangeli de Joan introdueix el tema de l’Eucaristia amb tota la seva intensitat. Diumenge vinent ens ho trobarem.

Bona setmana amb bon pa. 

Tipus recurs pastoral: