Assumpció de la Mare de Déu

Cicle: 
B
Temps: 
Santoral
Dimecres, 15 Agost 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Totes les promeses de Déu les veiem ja realitzades en Maria

1.- L’arca de l’aliança era el símbol de la presència de Déu enmig del poble. Havia desaparegut quan el temple fou destruït totalment l’any 587 aC. I s’esperava la seva reaparició als darrers temps. L’Apocalipsi diu que els darrers temps han arribat. En efecte, el santuari del cel s’obrí i aparegué l’arca de l’aliança de Déu.

2.- L’evangeli no ens presenta pas l’arca de l’aliança com un moble digníssim sinó com una persona: és Maria la qui porta al seu poble el Déu fet home a les seves entraynes. Elisabet la saluda i li diu: ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Ho fa amb les mateixes paraules de David quan volia porta al seu palau l’Arca de l’Aliança.

3.- Si la persona humana és el santuari de Déu, tota ella és sagrada. Déu se l’estima i s’hi complau com es complaïa en Jesús. Jesús a la creu lliura el seu esperit al Pare. Però el Pare no en té prou amb l’esperit. El ressuscita. Jesús –home sencer– no deixa al sepulcre la seva corporalitat. L’assumeix i la transforma. I se l’enduu al cel. Per això podem dir que la festa de l’Assumpció és l’exaltació de la corporalitat humana. El cos, aquest humil cos nostre, és el santuari de l’Esperit Sant. És sagrat.

4.- En aquesta festa tan bonica de l’Assumpció celebrem que, Maria, Arca de l’Aliança i santuari de Déu, participa de la mort i de la resurrecció del seu Fill. L’Apocalipsi ens la presenta poèticament amb trets vistosos: vestida de sol, amb un vestit fet de celestial bellesa.Trepitja la lluna: superant les fases del temps: és perpètuament jove i bella. Representa a l'Església en la seva realització definitiva, ancorada en l'eternitat de Déu, partícip de la mateixa vida de Déu, i com la coronació ideal del seu poble.

5.- I alhora l’apocalipsi presenta la Dona Maria assetjada per a violència del Mal. Tot just infanta Jesús ha de salvar-lo fugint a Egipte cuitacorrents. La seva vida ho fou tot menys fàcil. Conviure amb Jesús, formar-lo, educar-lo, acompanyar-lo en el seu camí fins la Calvari, li serà molt dolorós: una espasa li travesserà l’ànima, li havia predit l’ancià Simeó.

6.- Avui la contemplem joiosa i victoriosa cantant que el Senyor ha obrat meravelles en ella i per ella. Petita i insignificant com se sentia, Déu la feta triomfar dels poderosos, dels rics, dels savis, dels prepotents i en Ella ha enaltit els pobres i ha comptat amb ells per fer coses grans. Per això la nostra generació del 2018 s’uneix a totes les generarions passades proclamant-la benaurada. I la invoquem com esperança nostra perquè totes les promeses de Déu les veiem ja realitzades en Ella.

7.- Què ens diu el misteri de Maria assumpta al cel? Ens diu que el nostre destí és el seu mateix destí, i que el camí per assolir-lo és al nostre abast. Elisabet en proclamar-la benaurada i Mare del seu Senyor, la saludà sobretot perquè és la creient. El camí de la fe és el que ha fet benaurada Maria. I és també el camí que fem nosaltres. Un dia una del poble felicità Jesús per la Mare que el va portar i pels pits que l’alletaren. Molt bé, senyora, li digué Jesús. Però més aviat feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden. Maria escoltà la Paraula i s’hi avingué amb tot el cor: Sóc l’esclava del Senyor. Faci’s en mi segons la teva paraula.

8.- Assumpció: nosaltres com Maria som l’Arca de l’aliança. Som el sagrament que fa visible la presència de Déu. Déu es fa present al món a través de nosaltres. La nostra humanitat –cos i ànima- és sagrada. És la que Jesús adoptà en el ventre de Santa Maria. I se l’endugué amb ell i la manté dalt la glòria. I la posa al nostre abast en el Pa i el Vi de l’eucaristia. El pa que Maria pastà i ens lliurà. Amb la seva amorosa presència, eficaç i discreta, ens assegura que mai no ens mancarà el pa de la vida i el vi de l’alegria com en les noces de Canà.

9.- Si pugeu l’escala de Jacob d’aquest monestir us trobareu amb la joiosa sorpresa que Maria, la Bona Mare, ens espera amb els braços oberts. Ens assenyala el camí que hem de fer i ens fa veure el terme a on porta. Està envoltada de tota una colla de germans Maristes que ja s’han trobat amb la Bona Mare. Ja han fet el cim. Amunt, germans, fem nostra via. Que ja amb la mà toquem el cim. Mentrestant continuem el nostre camí amb alegria i esperança, omplint d’amor cada passa que fem.

Tipus recurs pastoral: