Diumenge XX de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 19 Agost 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Cada comunió és una llavor de resurrecció

1.- Mireu que n’arribem de fer de coses per assolir una saviesa que mai no acabem de trobar: ofici de viure, meditació, zen, ioga, viatges, peregrinacions, gurus, cursos, trobades, cursets, exercicis d’això i d’allò. Com més lluny i més estranys millor. En canvi no ens fiem de la invitació de la Saviesa que avui posa al nostre abast i de franc una taula esplèndida: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. I avançareu pel camí del coneixement».

2.- També Jesús, la Saviesa encarnada, ens ha parat la seva taula: el seu cos i la seva sang. Ell mateix. El llenguatge resultava de mal pair per als contemporanis de Jesús. Quan l’evangelista el transcrivia, imperava el docetisme, que negava la humanitat de Jesús. La considerava una aparença. Que el Verb fos Déu, bé, passi. Però que el Verb s’hagués fet home, s’hagués fet carn era absurd. ¿Com el Verb de Déu es podia tancar a la presó de la matèria impura, indigna de Déu i de l’home?

3.- Per a nosaltres, fets a la missa, ens resulta clar i senzill. Ja sabem de què va. Ningú no s’esgarrifa quan sent que la mare es menja el fill a petons. Com que Jesús, amb la resurrecció, ha superat les fronteres del temps i de l’espai, res no el priva de comunicar-se personalment amb tots i cadascun de nosaltres fent-se’n visible i palpable en el pa i el vi de l’eucaristia.

4.- Què ens ofereix la comunió amb el Cos i la Sang de Crist? Participar ja des d’ara en la vida eterna –sempre actual– de Déu. Units a Jesús participem de la seva vitalitat. Amb ell, ho podem tot.

5.- Cada comunió és una llavor de resurrecció. Ens garanteix la vida plena que celebràvem en l’Assumpció de la Mare de Déu. La nostra humanitat serà transformada a imatge de Crist Ressuscitat. La salvació ateny tota la persona, no només una part.

6.- Immanència mútua, comunicació de vida i de sentiments: Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Jo en Jesús i Jesús en mi. Sant Anton M. Claret tenia una consciència tan viva d’aquesta realitat que sentia la presència sacramental de Jesús en ell d’una comunió a l’altra. Se sentia custòdia, sagrari de Jesús. De fet ell –i nosaltres!– era un sagrament. Sagrament és el signe visible d’una realitat invisible.

7.- I aquesta comunió ens empeny a la missió. Com el Pare ha enviat Jesús al món, Jesús ens envia a nosaltres a continuar la seva obra. Si vivim en Ell com la sarment unida al cep, com membres vius del seu Cos, esdevenim el sagrament de Jesús, signes visibles de la seva Presència invisible. En nosaltres Jesús passa fent el bé i fent recular el mal com quan Ell es movia per Palestina. La nostra vida de cristià ve a ser com una processó de Corpus que acosta la presència de Jesús arreu on anem.

8.- Per viure posseïts de Jesús deixem-nos omplir de l’Esperit Sant. Sant Pau deia ja aleshores: La nostra època és francament difícil. Per això ens convé esbrinar què vol Déu de vosaltres. Ens orienta a convertir en oportunitat allò que ens sembla un atzucac, un carreró sense sortida. Com Jesús, arribem a la llum per la foscor de la creu. Per crucem ad lucem.

9.- A l’any 304, un grup de quaranta-nou cristians d’Abitena, ciutat de Tunísia, van ser sorpresos mentre celebraven l’Eucaristia. Preguntats per què es reunien el diumenge, Emèrit va respondre: Sine dominico non possumus. No podem viure sense celebrar el dia del Senyor, l'Eucaristia. Celebrem-la cantant i donant gràcies de tot a Déu. Això és justament l’Eucaristia: acció de gràcies. Cantar com expressió de l’alegria encomanadissa, fruit de l’Esperit. Gaudim de la presència de Jesús i ens nodrim d’Ell i som enviats per Ell a una gran missió.

Tipus recurs pastoral: