Diumenge XX de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 19 Agost 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell

El pa que jo donaré és la meva carn perquè doni vida al món: són les darreres paraules de l’evangeli de diumenge passat i que encapçalen la nostra reflexió d’avui.

  • A aquells interlocutors que no saben anar més enllà de la seva visió material de les paraules, Jesús els interpel·la dient-los que qui es nega a acceptar el seu llenguatge sobre el pa de vida es perden això: la vida. Us ho dic de debò, si no mengeu la carn del fill de l’home i no beveu la seva sang no podeu tenir vida en vosaltres.
  • I ara, com si s’adrecés directament a nosaltres, afirma el seu missatge per activa i per passiva:

-          Per passiva: qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

-          Per activa: ben cert: la meva carn es un veritable menjar i la meva sang és una veritable beguda.

No perdéssim de vista que el terme bíblic “carn” (en el grec original “sarx” i en l’hebreu “basar”) significa la totalitat de la persona. És la persona de Crist lliurada en sacrifici, amb vessament de sang, per a la vida del món.

  • Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

Així arriba al cor de la qüestió: Ell està en nosaltres i nosaltres en Ell. L’amor tendeix a la unió, la unió de la vida, dels cossos, dels cors. La tendència de l’amor humà és viure no solament amb l’altre sinó en l’altre. Però els humans hi trobem el límit de ser criatures materials. La tendència del nostre amor mai arriba a plenitud: els dos no són l’un dins l’altre i l’altre dins l’un. Déu, que és Amor i és Esperit, en la persona de Jesús ens proposa viure en una intimitat d’amor i fidelitat tal que Ell estigui en nosaltres i nosaltres en Ell.

Aquestes paraules ens situen en les del mateix Jesús en parlar-nos del cep i les sarments: “Estigueu en mi i jo en vosaltres... qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit... si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres podreu demanar...”

És l’experiència d’un amor total. Ell se’ns ofereix a nodrir-nos de la vida eterna de Déu, no des de fora, sinó des de dins. Qui es nodreix de l’Eucaristia (ens diu avui Pagola) experimenta que la seva relació amb Jesús no és una cosa externa. Jesús no és model de vida que imitem des de fora; alimenta la nostra vida des de dins.

A partir d’aquí ja toca callar. Demanar a l’Esperit Sant de saber-nos profundament estimats i cridats a viure la unitat amb Ell. Ell és el centre, és el sentit, és el tot de la nostra vida.

Quan aquest text de la comunitat de Joan sobre el Pa de Vida va restar escrit, ja feia dècades que les comunitats cristianes celebraven i vivien el sagrament del Cos i la Sang de Crist.

Sagrament: signe sensible d’un do invisible i particular de Déu. Cada sagrament expressa i realitza un do especial: la vida nova en Crist, el perdó de Déu, la unió matrimonial en Crist, la unció dels malalts, l’orde sacerdotal...

En el sagrament de l’Eucaristia el signe sensible que ens fa entendre, rebre i viure el Do de Déu és el pa i el vi juntament amb les paraules consecratòries de Jesús: preneu, mengeu, beveu, és el meu cos lliurat per vosaltres, és la meva sang vessada per vosaltres...

 Ell ara és a la glòria del Pare i no pateix tot aquell context terrible de la passió. Tot allò va quedar en un lloc i un temps. En realitat el nucli del sacrifici de Jesús va ser el seu lliurament interior: Pare, confio el meu alè a les vostres mans. I avui Ell ens posa a taula aquella ofrena de la creu per tal que juntament amb Ell l’oferim al Pare. És l’Eucaristia.

Davant tot això, podem dir amb St. Pau als Romans (8,35 ): Qui ens podrà separar de l’amor de Crist? La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? ... No res no ens separarà de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist Senyor nostre.

Tipus recurs pastoral: