Diumenge XXI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 26 Agost 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús manifesta la seva donació en el pa i el vi de l’Eucaristia

1.- Cal definir-se davant Déu, davant Jesús, davant els grans valors cristians. No s’hi val encendre una espelma al matí a sant Pancraç i al vespre al dimoni. No podeu servir Déu i el diner. Déu no vol ídols que li facin la competència perquè escavitzen les persones que ell ha creat lliures i responsables.

2.- Josuè dóna exemple: jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor. Ja estabert el poble a la terra promesa, celebra a Siquem una gran jornada que marca el naixement d'Israel com a poble. Totes les tribus es comprometen a servir exclusivament el Senyor Jahvè i de retop prenen consciència que fan un sol poble. Trenquen definitivament amb el passat i accepten un ferm compromís per a l’esdevenidor. No sempre hi seran fidels, però el tracte amb Déu és tracte.

3.- També Jesús demana els seus seguidors que es defineixin. Jesús és com és i es presenta tal com és. I marca molt clares les condicions del seguiment. Darrerament el seu llenguatge es fa insuportable a les orelles dels contemporanis. L’ha endurit i el manté. No tindreu vida si no mengeu la meva carn i beveu la meva sang. Intolerable per a un que no hi veu més enllà del nas i no copsa el sentit real de les seves paraules. Tots entenem què vol dir que la mare es menja a petons el seu fill.

4.- Què vol dir Jesús quan parla de la seva carn i la seva sang? Vol dir que ell és el Verb de Déu encarnat i fet un de nosaltres i que se’ns lliura totalment, sense reserves. La seva encarnació, la seva humanitat, no és una aparença sinó una crua realitat. I en la seva humanitat acollida amb amor i agraïment trobem el veritable rostre de Déu. Ell volgué ensenyar-nos a ser allò que som com a homes i dones, creats a imatge i semblança de Déu.

5.- I alhora ens ensenya com ha de ser la religió. No pas una actitud que doni coses: al seu temps s’oferien a Déu, xais, vedells, coloms, monedes, llargues pregàries, solemnitats espatarrants. I nosaltres llargs pelegrinatges o grans manifestacions. Ell proposa una religió d’autodonació, la que Ell practica. Es dóna a Déu i a nosaltres sense reservar-se. I ens convida a fer com ell.

6.- Aquesta donació la manifesta en el pa i el vi de l’Eucaristia. Un sagrament: la mostra visible d’una realitat invisible. Prenent-los amb fe i amor ens unim a la humanitat de Jesús i amb ell i en Ell ens unim al Pare i a l’Esperit sant i rebem la penyora que un dia serem plenament com ell. I la missió de continuar en el món la seva presència.

7.- Molts es fan enrere. També vosaltres us en voleu anar? Pere respon en nom de tots nosaltres: sabem i creiem qui ets. I t’acceptem tal i com ets. Ets el Fill de Déu fet un de nosaltres. Gràcies. Et volem seguir. També nosaltres ens hem de definir quan bona part de la nostra societat abandona les arrels cristianes.

8.- Posats a definir-se, sant Pau proposa als esposos cristians una alternativa: fer del matrimoni una cerimònia important amb pica-pica abundant i un banquet amb molts convidats, o fer-ne un sagrament. Pau ens parla del sagrament con un gran misteri. Els esposos, amb totes les limitacions, són el signe visible d’una realitat invisible. Fan visible la realitat invisible de l’amor de Déu a la humanitat.

9.- Tot l’amor que Déu té a l’esposa, passa pel cor del marit. I tot l’amor que Déu té al marit l’expressa amb el cor de l’esposa. Aquest amor infinit expressat en una forma tan humana fa del matrimoni una meravella. Alguns s’entrebanquen amb el llenguatge de sant Pau quan parla de submissió de l’esposa. No en tenia cap més altre. Però podem anar al nucli del que diu.

10.- Pau comença proposant una actitud que comprèn tota la vida cristiana: Sotmeteu-vos els uns als altres per respecte a Crist. Respecteu-vos com Crist ens respecta. Estimeu-vos com Crist us estima. Ell, el Mestre i el Senyor, ho mostra rentant els peus als deixebles, prestant-los amb amor el servei més humil. I si Pau aconsella a l'esposa que se sotmeti i respecti, diu també al marit: Estima l'esposa tal com Crist estima, fins a lliurar la vida. Amor impregnat d'humilitat i tendresa, de calidesa, i generositat. I de gratitud, de molta gratitud. Perdonant i deixant-se perdonar.

11.- El pa i el vi són el sagrament, la cara visible, del Cos i Sang de Jesús. Els esposos –marit i muller– són la cara visible de l'amor invisible de Jesús a l'Església. Ni més ni menys.

Tipus recurs pastoral: