Diumenge XXII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 2 Setembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

A Déu no li agraden les ofrenes que són fruit de la injustícia o de la incoherència

1.- Aquest diumenge és una invitació a atendre la higiene espiritual. Els fariseus practicaven la higiene cultual. En arribar del mercat es rentaven acuradament per alliberar-se de les impureses contretes tocant aliments o altres coses que inhabilitaven per al culte.

2.- De tan primmirats que eren ni s’adonaven que tot colant el mosquit s’empassaven el camell. Ocupats a pagar el delme opcional de menta, de la matafaluga i del fonoll, menystenien la justícia, l’amor i la lleialtat. No ens n’hauríem d’escandalitzar gaire, val a dir-ho. Recordeu les menudències entorn al dejuni eucarístic? I com ens emboliquem per la comunió a la boca o a la mà, o estar drets, asseguts o agenollats... I per aquestes futeses etiquetem i encasillem les persones o no les respectem prou.

3.- Els fariseus aprofiten una trobada amb Jesús i li fan una pregunta directa: ¿Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures? La tradició, sempre s’ha fet així. I haurem de continuar fent-ho així.

4.- Jesús respon a la pregunta amb una altra pregunta: Com és que honoreu Déu amb els llavis mentre teniu el cor ben lluny d’Ell? Els fariseus se saben la llei de memòria. I per això saben la manera d’esquitllar-la quan els convé: naturalment respectant sempre el marc de la legalitat més estricta. N’hi havia d’espavilats que no sabien com desfer-se de l’obligació d’atendre els pares necessitats. Quart manament! Molt senzill. Si tenia un camp o alguna altra cosa de valor pronunciava un mot sagrat: corban. Consagrat. El camp pertany a Déu i no puc disposar-ne ni per ajudar els meus pares. Déu primer, oi? Jesús els ho retreu sense embuts. Vosaltres abandoneu el manament de Déu per mantenir les tradicions dels homes. El vostre culte a Déu no s’aguanta per enlloc.

5.- Jesús coneix les tradicions del seu poble i les respecta. Però les critica quan discriminen i exclouen els qui fan nosa, ni que siguin els pares. Les coses poden ser molt legals i molt legitimades pel costum o pel parlament, però quan no respecten la dignitat, la llibertat, la igualtat i la germanor pròpies de la persona humana son profundament injustes. I absolutament contràries a la religió que és autèntica quan manté la recta relació amb Déu i amb el proïsme. Impossible legitimar un culte sense justícia i una paraula sense coherència de vida. A Déu no li agraden les ofrenes que són fruit de la injustícia o de la incoherència.

6.- Jesús va més enllà. Com que tot el que Déu ha creat, és bo, no hem de considerar tabú cap aliment que prenem donant-ne gràcies. La paraula de Déu i la pregària ho santifiquen. (1Tm 4, 4) Mai no agrairem prou aquesta declaració de Jesús sobre els aliments.

7.- Què contamina la persona? La contamina allò que surt del cor, del bell dins de la persona. Del cor surten els pensaments dolents que degeneren en abusos sexuals, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home. Déu n’hi do la llista que Jesús proposa!

8.- Cal doncs fer una bona neteja del nostre cor i omplir-lo de bones idees, de bons sentiments, de projectes nobles, de respecte a la vida, a la paraula, a les persones. Si de l’abundància del cor la boca en parla, escoltant el llenguatge d’una persona en podrem deduir la seva qualitat humana i el seu bon cor. Allò que fa neta la persona és l'amor, la solidaritat, la justícia, la misericòrdia, el lliurament als altres.

9.- Escoltem un cop més el salm 15 que acabem de lletir: Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra? Pregunta el salm d’avui. El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla, no escampa calúmnies. Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honra i aprecia els fidels del Senyor. No fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així, mai no caurà. Un bon programa de vida i un full de ruta ideal.

Tipus recurs pastoral: