Lectio divina on line 44 (Setmana del 3 al 9 de setembre)

Dilluns, 3 Setembre 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

LA CARN I LA SANG DE JESÚS DE NATZARET…

…davant d’això, els jueus discutien apassionadament entre ells, dient:

-Com ens pot donar aquest la seva carn per menjar?

 Jesús els digué:

-És ben cert això que us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no en beveu la sang, no tindreu vida en vosaltres. El qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia. Perquè la meva carn és autèntic nodriment, i la meva sang és autèntica beguda. El qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell. Talment com jo visc pel Pare, que és Font de vida i m’ha enviat, qui em menja, viurà per mi. Tal és el pa davallat del cel: ben diferent del que van menjar els vostres pares, que van morir. El qui menja aquest pa, viurà per sempre.

(Jo 6, 52-58)

-------------------------

Què diu el text?

¿He superat en la meva vida una interpretació literal i materialitzada d’aquest text?

Què representa per a mi la realitat, en Misteri, de l’Encarnació?

Què em demana aquesta Paraula d’avui?

-------------------------

La LECTIO DIVINA necessita:

Silenci ambiental…

Interiorització…

Una primera lectura pausada del text…

Silencis espaiats entre relectures de frases o paraules…

Una segona lectura, sempre pausada, del text…

Refer la pròpia vida des del text…

………………………………………………………………………………………………………………

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio

Jesús a la Sinagoga de Cafarnaüm després de la insistència davant els jueus que l’escoltaven es trobà amb l’abandó massiu dels seus deixebles. Nosaltres, si haguéssim estat allí, amb tota probabilitat haguéssim fet el mateix perquè el llenguatge de Jesús era molt fort i, tal com sonava a unes oïdes humanes, absolutament inacceptable. Pere tanmateix, pel seu amor incondicional, donà un vot de confiança al Mestre i li va dir en nom dels pocs que quedaven que només Ell, Jesús, tenia paraules de vida eterna, i per tant, li seguirien fent costat.

Què volia dir Jesús amb les expressions ‘menjar la meva carn’ i ‘beure la meva sang’?. Hi ha una expressió bíblica en el calendari litúrgic que hem assumit sense cap dificultat des de la Fe baptismal i és la paraula Encarnació. En/CARNACIÓ vol dir exactament estar dins la carn. Què hi ha doncs dins la carn de Jesús que resulti tan alimentosa? I dins la seva sang?

Per la Fe creiem que la PARAULA, el VERB (verbum en llatí vol dir paraula) es ficà dins la creació, el nostre cosmos, la seva creació. I nosaltres, el cosmos, cada estrella per grandiosa que sigui, cada molècula, cada àtom, cadascun de nosaltres… tots som limitats pel temps i l’espai que se’ns dóna i on ens realitzem. Existim per unes circumstàncies que no han depès de nosaltres i que, tot i la nostra marca de caducitat, existim i som conscients ara i aquí, però només ara i aquí. La basarda de la caducitat, de la mort, per dir-ho clarament, es sobre nostre com una espasa de Dàmocles que un dia, ineluctablement, ens caurà a sobre perquè tenim i som ‘marca de caducitat’, tan sols un petit bocinet d’existència.

Jesús és la PARAULA, el VERB, que s’ha ficat dins el nostre espai-temps, dins la limitació. Però, la PARAULA és eterna, això vol dir que Jesús de Natzaret, PARAULA ETERNA, parla i gesticula humanament com nosaltres, però des de l’eternitat de la seva persona. Ell és la PARAULA que ha entrat a l’espai-temps, al nostre cosmos. Ell ha vingut per a donar ‘eternitat’ al que és caduc i moridor, això sí, hi ha una condició: creure en Ell. Creure en Jesús és identificar-se amb Ell: ‘menjar’ la seva carn i ‘beure’ la seva sang. Tot altre menjar o beguda, sigui biològic, cultural, religiós, econòmic, social, polític, etc. és caduc. Creure en Jesús és aliment d’ETERNITAT.

Tipus recurs pastoral: