Diumenge XXIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 9 Setembre 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Tot ho ha fet bé. Fa que els sords hi sentin i que els muts parlin

Avui, l’alegria de sentir-se alliberat.

Isaïes exulta en preveure el retorn a la pàtria, dels exiliats a Balilònia.

“... Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran... i la llengua del mut cridarà de goig...”

El salm, ressò de la primera lectura, és també un crit exultant de lloança.

A l’evangeli veiem l’alegria d’un pobre sord amb problemes per a parlar a qui el Senyor acaba de guarir.

Sempre atents als detalls, observem l’emplaçament geogràfic dels fets: Jesús amb els deixebles ha sortit del país per a anar a Tir i a Sidó, poblacions fenícies i ara se’n va cap al llac de Galilea tot passant pel nord de la Decàpolis, a l’est del llac i del Jordà, deu ciutats de cultura grega. Veiem doncs un Jesús amb esperit missioner tot saltant-se les fronteres del seu món polític i religiós.

A la Decàpolis li presenten un home sord amb dificultats per a parlar. Aquesta vegada Jesús se l’endú tot sol lluny de la gent. És significatiu que el Senyor vulgui evitar l’espectacle i crear un moment d’intimitat amb aquella persona mancada. Cara a cara, posa uns gestos i una paraula:

- li toca les orelles
- amb saliva li toca la llengua
- tot mirant el cel sospira
- diu: Effetà (obre’t)

L’evangelista, conscient dels problemes de sordesa a la Paraula que detecta en la seva comunitat, els porta de la mà cap a Jesús per tal que els guareixi: els explica la guarició del sord quec.

I avui ens hi porta també de la mà a nosaltres que potser vivim talment sords i muts davant les crides de l’Evangeli i de les persones que Jesús ens confia.

-          L’home sentirà el contacte de Jesús a les seves orelles i a la llengua. Recordem la importància que l’evangelista dóna a altres contactes de Jesús, com en el cas del leprós. Contacte que significa el que pot expressar una abraçada: presència intensa, comunicació profunda, amor desinteressat i guaridor. D’interior a interior, insinuat en el contacte de la saliva del Mestre a la boca del quec.

-          El Pare, l’Abbà, hi és present. Tot el que Jesús diu i fa és en comunió total amb el Pare. Se’l sent present, mira al cel i sospira. Així l’evangelista ens mostra la intensitat d’aquell moment en el cor del Mestre.

-          Effetà! (Obre’t) L’arameu era la llengua popular de la Galilea i països fronterers. Avui encara podem assenyalar alguna població on la gent segueix parlant l’arameu.

Des de bon començament en la litúrgia cristiana effetà és una paraula plena de contingut que expressa la crida continuada de l’Església a despertar, de no estar sords a la Paraula de Jesús. Obrir les oïdes vol dir no quedar-nos en la mera lectura o escolta, com ens recordava la carta de Jaume el diumenge passat: escoltar i no fer. Se’ns demana una actitud ben desperta de captar la Paraula de Déu com a Paraula de Déu, carta d’amor del Pare que amb la llum interior de l’Esperit Sant dóna sentit, en els nostres cors, a les paraules i fets de Jesús el Mestre i Amic.

Escoltem, en pregària com Jesús ens diu: Effetà, obre’t. Ens demana una disponibilitat radical no només per a sortir del nostre aïllament sinó també per a saber-nos enviats. Tal com llegim avui en el comentari (Encuentro con la Palabra / Taizé): és amb una atenció concentrada com trobaràs les paraules per fer retornar el gust del viure a aquells que ja no el tenen. Aleshores escolta i parla’ls amb les teves oïdes i la teva llengua.

Es veu clara la intenció de l’evangelista en repetir una i altra vegada com Jesús prohibeix d’escampar la notícia dels seus fets guaridors: és per a evitar l’idea equivocada d’un messies triomfador que tots esperaven, un alliberador del poble subjugat al poder dels romans. També això ens toca de prop si somiem en una església triomfadora de totes les forces adverses que ens envolten. A Jesús el reconeixerem com a Messies Salvador, en acceptar el misteri pasqual de Mort i Resurrecció. Si ens toca patir el refús, la persecució, la humiliació fins a la creu, com els nostres màrtirs, és com podem donar veritable testimoni d’un Crist que ens salva.

Ens podem quedar finalment amb el comentari espontani d’aquella gent de la Decàpolis:

“Tot ho ha fet bé. Fa que els sords hi sentin i que els muts parlin”.

Tipus recurs pastoral: