Diumenge XXIV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 16 Setembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens invita a viure a fons la nostra humanitat

1.- Pere l’encertà quan va respondre a Jesús: Ets el messies. I n’estava tot cofoi bo i somiant participar aviat en el triomf que el Crist té assegurat com a personatge celestial previst i anunciat pel profeta Daniel.

2.- Però Jesús el desencisa i el fa tocar de peus a terra. Jesús és el fill de l’home. Sí, l’anunciat per Daniel. És l’HOME. I es pren la condició humana a la valenta, fins al fons del fons. I pretén ensenyar-nos a ser i estimar allò que som i a viure com a homes i dones. Fins els homes més marginats que ni homes no semblen, conserven íntegra la seva dignitat humana. Fins a punt que Jesús s’hi identifica especialment amb ells. Morí a la creu enmig de dos bandolers.

3.- Jesús esdevingut un home com nosaltres fressa els mateixos camins que nosaltres i es punxa amb les mateixes espines. Entra de ple en el joc i el xoc de llibertats humanes. I no es fa enrere quan en aquest xoc té les de perdre. Li costarà la creu, la condició prèvia i necessària pel assolir la resurrecció.

4.- Pere no ho entén com tampoc no ho entenem ben bé nosaltres. No suporta les paraules de Jesús. ¡Ai, senyor, quins acudits! Jesús se’l treu del davant titllant-lo de Satanàs. Pere, sense adonar-se’n i amb tota la bona fe del món, senyala a Jesús el camí de la inhumanitat: l’èxit fàcil, l’aplaudiment del públic, el pacte amb els poders d’aquest món. Un home normal s’ha de guanyar el pa amb la suor del seu front. Com també el bon nom i la situació familiar i social a base d’esforç, de renúncies, d’estalvi, d’austeritat. I també la felicitat de l’obra ben feta, de la família ben construïda, de l’èxit que corona l’esforç.

5.- Jesús ens invita a viure a fons la nostra humanitat, a ser radicalment humans, sense rebaixes ni dreceres ni portes giratòries. I ens invita a seguir-lo, a fer el mateix camí que ell. Per això ens vol lliures, lliures de nosaltres mateixos. No ens en vol centrats en l’egoisme i l’egocentrisme. Ens anima a carregar la nostra creu i ajudar els altres a dur la seva: compartint les penes i alegries, les il·lusions i les decepcions dels nostres germans. I acompanyar-los com a bons cireneus.

6.- Portar la creu de cada dia vol dir viure la nostra vida com a persones. No com robots o com titelles. Relacionar-nos amb les persones com iguals, de tu a tu; i amb gran respecte sempre. Desplegant el potencial espiritual que tots tenim dins nostre com a imatges a semblança de Déu. Amb l’energia que ens dóna saber que som fills de Déu i imatges de la seva presència arreu on som i vivim. Pouant el doll d’aigua viva del Pare nostre que resem.

7.- Dur la creu suposa també que som cristians prou convençuts com per no avergonyir-nos de ser-ho en un món cada cop més descristianitzat i per això més necessitat que mai de Crist.

8.- Amb una fe activa i coherent. I confiada en el Senyor que ens salva i ens allibera, que ens eixuga les llàgrimes dels ulls i assegura els nostres peus pel camí del bé, perquè com Jesús i amb Jesús caminem a la presència del Senyor.

Tipus recurs pastoral: