Diumenge XXV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 23 Setembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La capacitat de servei és el que identifica el deixeble

1.- Sant Jaume escriu als seus cristians que, quan preguen, Déu no els escolta quia mala, quiamale, quiamalipetimus: perquè són dolents, demanen coses dolentes i encara malament. Déu n’hi do! Normalment som bona gent: però sant Jaume constata que a la seva parròquia hi havia gelosies i rivalitats, revoltes i maldats de tota mena.¿D’on ve tot això? es pregunta. I respon: De les passions mal controlades que poden arribar molt enllà. Ambició, cobdícia i violència. De fet tots tenim una rel caïnita, de Caín, el germà d’Abel, que acaba destruint les comunitats i les famílies. I resulta que la pregària, que ens ajudaria a controlar i orientar les passions, també està contaminada per interessos egoistes. Per això Déu no ens escolta.

2.- Sant Jaume ens invita a demanar la saviesa. Segur que és del gust de Déu perquè la saviesa és pura; pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. En aquestes condicions germina la justícia que porta la pau. I crea un clima molt apte per a la pregària i per a la vida. Déu ens la donarà.

3.- Però la gent tan sàvia i tan bona és mal vista i fins odiada per la que no ho és tant. Perquè? Doncs perquè la seva vida és un repte, un desafiament que no poden suportar. Per aquest motiu els jueus contemporanis de Jesús s’atreien totes les antipaties. Ens fan nosa, critiquen tot allò que fem; ens retreuen que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. No ho suporten i els donen mal viure. Si realment es creuen fills de Déu, que Déu els defensi de la tortura i d’una mort vergonyosa.

4.- En aquest caldo de cultiu es mou Jesús. És molt conscient del que li espera per la seva fidelitat a Déu i a la seva missió. Encarar-se amb les autoritats civils i religioses i anar contra corrent oferint al públic no allò que vol i reclama sinó allò que necessita i els convé té un preu molt alt. I Jesús està disposat a pagar-lo.

5.- S’ho veu a venir i no ho amaga als seus seguidors més fidels, que, tot sigui dit, no ho entenen de cap manera. Els ho repeteix: «El Fill de l’home serà fet a mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies”. Escandalós. Els jueus s’havien fet una idea política del Fill de l’home, el Messies, l’Ungit de Déu. Apareixeria sobre els núvols per fer fugir tots els enemics i fer del minúscul poble d’Israel un regne poderós. Per què ha d’entrar a la glòria passant per la creu?

6.- Quan anaven d’un lloc a un altre, el mestre solia anar un xic al davant. Així els deixebles podien parlar del que volguessin sense que el mestre ho sabés. Quan Jesús els pregunta de què enraonaven, els fa vergonya dir-ho. I és que mentre Jesús els parla de creu, ells discuteixen sobre quin d’ells és el més important. Són ambiciosos aquests deixebles, val a dir-ho.

7.- L’ambició és un ressort. Jesús no els talla les ales. Aspireu a ser els primers, apunteu com més amunt millor, però no hi aspireu pas per engreixar el vostre ego sinó per poder servir més i millor els altres. Fer créixer, crear un clima cada cop més humà i més respirable, on cadascú pugui assolir la seva plenitud humana i cristiana. No és el domini sinó la capacitat de servei allò que identifica el deixeble. No hi val cap altre domini que no sigui el servei i l'amor.

8.- Posant un nen al mig il·lumina el seu pensament. Guaiteu aquest noiet. Oi que no val gaire? I tanmateix amaga un tresor. «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.

9.- Aturem-nos aquí. Pares i padrins i mestres i assistents socials, no sé si us hi heu fixat. Quan combreguem, rebem el cos i la sang de Crist, oi? Doncs bé, quan tracteu amorosament els fills o els néts, els alumnes o els malalts i els més necessitats, entreu en comunió amb Jesús, combregueu. Doncs bé: com el pa i el vi de l’Eucaristia, els petits i els insignificants de la comunitat cristiana o del nostre veïnat són el signe visible –el sagrament– de la realitat invisible que és Jesús.

10.- Els més petits de la comunitat, de la família, de la societat són els més importants. És un goig i un gran consol que quan ens posem al seu servei, ens posem al servei de Crist, el combreguem: actualitzem l’Eucaristia.

Tipus recurs pastoral: