Lectio divina on line 47 (Setmana del 24 al 30 de setembre)

Dilluns, 24 Setembre 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

DOMINI DE LA LLENGUA

Qui dóna aviat confiança és un cap buit,
Qui obra malament es fa mal a si mateix.
Qui es complau en el mal està condemnat,
Però qui resisteix als plaers arriba al cim de la vida.

Qui es domina la llengua viurà sense baralles
I qui avorreix la xafarderia fuig del mal.
No repeteixis mai el que has senti ta dir
I no en sortiràs perjudicat.

Ni a l’amic, ni a l’enemic, no els expliquis res,
Llevat que el silenci et fes còmplice del mal.
Perquè, l’altre que t’escolta, no es fiarà més de tu,
I a la primera ocasió et manifestarà el seu menyspreu.

¿Has sentit a dir alguna cosa? Sepulta-la dintre teu.
Estigues tranquil, que no rebentaràs.
L’estúpid que no pot repetir el que ha sentit, pateix…
…sovint s’escampen calúmnies; no et creguis tot el que diuen.

A vegades es rellisca sense voler:
Qui no s’ha desviat mai amb la llengua?
Parla amb el teu proïsme abans d’amenaçar-lo
I fes lloc així a la Llei de l’Altíssim.

(Sir 19, 4-11,15-17)

-------------------------

 Què diu el text?

Quina qualitat solen tenir les meves converses?

Les meves oïdes… ¿escolten complagudes les enraonies que corren?

Què em demana avui aquesta ‘Paraula’ del Llibre del Siràcida?

-------------------------

Comentari per abans o després de la Lectio

La llengua d’algunes persones és abocada a la xerraria o xerrameca, i en algunes, sens pausa. Quan la xerrera distreu la persona és signe de buidor interior, d’incapacitat d’entrar en un mateix i de fer silenci. La xafarderia és un indicatiu de superficialitat,i la superficialitat erosiona l’esperit. El text del Siràcida de la Lectio d’avui defineix el xerraire com a ‘un cap buit’… ‘fer-se mal un mateix’… ‘condemnar-se a no ser persona responsable’... El diccionari descriu la paraula ‘Xerrameca’ amb el fet de parlar sense substància. Pot ser també que, en alguns casos, la necessitat de no parar mai la xerrera,sigui un cas per a ser comentat i treballat des de la psicologia, en aquest cas seria un símptoma de malaltia a tractar.

Si el parlar sense responsabilitat agafa el color roent de la calúmnia ja entrem en la dolenteria i mala voluntat. La calúmnia és sempre una imputació greu i falsa contra algú. Realment és un delicte que atribueix conscientment a una persona un fet fals que pot donar lloc a procediment d’ofici.

La llengua també es pot desfermar en injúries, que no són calúmnies, però que també atribueixen a una persona determinada, o a un col·lectiu, unes qualificacions amb expressions, paraules, gestos, agressions, etc. que són falses, ofensives i sempre injustes.

Un altre pecat de la llengua és la murmuració. Murmurar és parlar amb veu baixa tot queixant-se d’algú o d’alguna cosa. Murmurar és fer el savi des de la pròpia ignorància. Aquí no em cal fer aclariments perquè tots pràcticament hem deslligat la llengua en alguna murmuració més d’una vegada. Sabem molt bé què vol dir murmurar. Ara bé, ens sap molt greu que murmurin de nosaltres, pura contradicció.

Tanmateix, la paraula ‘murmuri’ és positiva: un remor suau, com difuminat i confús de l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, un grup de persones que conversen, la piuladissa llunyana dels ocells, etc… I quantes paraules lluminoses no surten de la nostra boca si tenim un cap clar i endreçat…

Tipus recurs pastoral: