Diumenge XXVI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 30 Setembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Ningú no té l’exclusiva de Crist i del seu evangeli

1.- Ningú no té l’exclusiva de Crist i del seu evangeli. Fer el bé és un evangeli universal i tothom, sigui del color, de la llengua, del país que es vulgui té el dret i el deure de practicar-lo, perquè és tan profundament humà que podria fer seu allò de Terenci: Homo sum et humani nil a me alienum puto: Home sóc; res d’humà no tinc per estrany. Ningú tampoc no té l’exclusiva de l’Esperit Sant. L’Esperit bufa on vol i quan vol. No el podem manipular ni monopolitzar ni engabiar. Ni exhaurir-lo.

2.- Ho veiem ben clar en el fet de Josuè i en la magnanimitat de Moisès. Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit. De fet, des del baptisme tots hem rebut la unció pròpia dels sacerdots, reis i profetes. I tots també tenim el dret i el deure d’exercir allò que som: guiar, instruir, intercedir. Qualsevol batejat pot en un moment determinat rebre el buf de l’Esperit. No sempre serà comprès, però tard o d’hora Ell actua impetuosament com el dia de la Pentecosta.

3.- Convé que tinguem els ulls i el cor oberts per mirar de bon ull tots els qui fan el bé encara que no siguin de la nostra parròquia o del nostre clan o de la nostra ONG. Quan servim un got d’aigua fresca a qualsevol que fa el bé, el servim Jesús.

4.- Però què passa quan en comptes d’un got d’aigua fresca servim a un cristià poc format un verí mortal? Els “petits” que creuen en Jesús són els cristians poc formats i doncs vulnerables. No és cosa d’edat. Jesús els defensa contra els qui soscaven llur fe burlant-se’n, escarnint-los, empenyent-los a l’apostasia. Entren en aquest nombre els cristians adults que priven els fills de l’accés a l’evangeli i al baptisme. Les paraules de Jesús són duríssimes, esgarrifoses. Al seu temps hi havia dues menes de moles per moldre el blat: unes de manuals i unes altres de grosses que eren mogudes per ases. Doncs bé Jesús assigna per al “escandalosos”, los que inciten a pecar, la mola més grossa. Així subratlla la gravetat dels qui aparten de Jesús els més petits, els més dèbils o indefensos.

5.- Quan parlem de “petits” tendim a pensar en les víctimes d’abusos sexuals comesos contra menors. Se n’han comès i se’n cometen molts i una mica pertot. Però s’han focalitzat especialment en les persones de l’estament eclesiàstic que han perpetrat aquests abusos criminals. Han fet i fan molt de mal a l’Església Catòlica en general. Veiem l’actitud del Papa demanant perdó i parlant de tolerància zero en aquest terreny. El nostre Bisbe Salvador també ha fet un escrit remarcable. Tot és poc.

6.- Però si condemnem les malifetes de capellans o persones religioses, hauríem de condemnar també els abusos sexuals contra menors que es cometen majoritàriament en l’àmbit familiar i en altres àmbits de la societat. Es pot dir que no hi ha dia que el diari no en porti algun cas. No fa gaire es parlava d’un prostíbul obert especialment als abusos de menors no lluny de Lleida. I es parla també de l’actuació delictiva d’altes autoritats a l’estranger abusant de menors d’edat. I no passa res! Però els mitjans es rabegen en l’Església com a niu de pederastes. I no és veritat.

7.- Jesús vol que ens defensem també de nosaltres mateixos: Jesús parla d’ulls, de mans i de peus. No vol que ens mutilem, sinó que controlem els nostres sentits i els nostres instints. Els nostres pensaments i intencions quan es posen al servei de mal. L’enveja que ens fa mirar de mal ull els altres. L’ambició o la cobdícia que ens porta a allargar la mà a la caixa en cerca de diner fàcil. Els peus que es desvien de camí dret cercant dreceres o portes giratòries per situar-se en la societat injustament. L’austeritat és una virtut més generosa i necessària que no sembla perquè potencia i possibilita el bon ús de les coses.

8.- Sant Jaume focalitza la seva crítica duríssima contra els escanyapobres del seu temps i del temps d’ara. Els qui es fan rics de l'extorsió, la corrupció i l’explotació dels treballadors (Dt 24,14s; Lv 19,13). Contra els qui han provocat i provoquen crisis econòmiques de conseqüències espantoses i universals. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. El crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers.

9.- Déu n’hi do les coses que ens diu Jesús. Les podem resumir així: Tolerants i comprensius amb qui no són de la nostra colla o de la nostra veta. Viure en caritat i defensar els petits contra els qui n’abusen. Alerta amb les pròpies temptacions i falses seguretats.

Tipus recurs pastoral: