Diumenge XXVIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Octubre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

És impossible reconèixer Déu com a Senyor mentre el teu déu sigui el diner

1.- El noi tenia tots els números per ser un bon deixeble de Jesús. Jesús mateix en quedà enamorat. El mirà amb simpatia. Era jove, era emprenedor: sabia administrar i ampliar la seva hisenda. I era bon noi: complidor de la llei des de sempre. Caminava amb dues crosses: la seguretat de tenir el ronyó ben cobert i la consciència tranquil·la. Ara es vol assegurar la gran herència. La vida eterna.

2.- I s’emporta un desengany. S’havia atansat a Jesús corrent i se’n va capcot i trist. Jesús l’ha descol·locat. Té tots els números però li’n manca un. La llibertat. No sap caminar sense crosses. A l’escola de negocis havia après a conjugar un sol verb: acumular i els seus sinònims: acaparar, acaramullar, amuntegar, emmagatzemar, col·leccionar. Cases, camps, terres, títols, prestigi, portes giratòries, un currículum ample com una autopista.

3.- Jesús li ensenya un altre verb: compartir. No el sabia. Compartir la vida amb Jesús i els seus deixebles. I compartir els béns amb els necessitats. Per això necessita disponibilitat i deseiximent. Per fer-se amb el tresor amagat i la perla fina els afortunats que els troben s’ho venen tot pel goig de la troballa. El tresor és Jesús. És el valor suprem.

4.- El noi no va aprendre la lliçó. I a Jesús li va saber molt greu. És impossible reconèixer Déu com a Senyor –entrar en el regne de Déu, acceptar el seu projecte– mentre el seu déu sigui el diner. És tan impossible com que un camell passi pel forat d’una agulla.

5.- Però Déu pot canviar el cor de l’home movent-lo a compartir. Jesús ha estimat i cridat homes –i dones– rics, que ocupaven llocs socialment elevats sense que deixessin la seva posició. I ha comptat amb ells: Nicodem, Josep d’Arimatea, Zaqueu, Llàtzer. I Marta. I Maria. L'opció pels pobres no exclou els rics; són els rics els qui es autoexclouen quan es tanquen en ells mateixos o en el seu cercle exclusiu.

6.- La Bíblia posa la prosperitat econòmica entre els signes de la benedicció de Déu. Abraham, Isaac, Jacob, Job, David, Salomó... Jesús capgira tots els valors: els importants i els beneïts de Déu i benaurats són els pobres, els qui ploren, els qui no tenen un bocí de pa per portar a la boca, els perseguits per ser seguidors de Jesús o els compromesos en la promoció humana.

7.- El diner és dolent? No, i ara! Pot ser un instrument per al bé. És dolent quan esdevé un absolut, una mena de déu que ocupa el cor de l’home i el fa capaç de vendre’s l’ànima per fer negoci per brut que sigui. Quan priva de la llibertat de ser.

8.- No es tracta de no tenir res sinó de compartir amb el qui no té. Com sant Francesc d’Assís. O com els qui es comprometen en l’acció sindical o en la política per millorar les condicions laborals de la gent.O com tants cristians com vosaltres que esmerceu el que sou, podeu, sabeu i teniu en Càritas, per exemple, o en la catequesi, o en el servei de neteja del local on ens trobem per celebrar l’Eucaristia o en l’atenció als altres. Segueix-me, ens diu Jesús com al noi d’avui. Seguir Crist és trobar-lo en els pobres.

9.- Quan Pere demana què els tocarà per haver-ho deixat tot per seguir Jesús, rep la promesa del cent per u: un moviment de solidaritat i de germanor que fa que no siguem sols –enmig de persecucions o d’incomprensions o de marginacions– sinó que ens sentim dintre d’una família més extensa, en una comunitat cristiana que nos beneficia a tots. I és una anticipació i una participació en la Vida eterna –i per això sempre actual– de Déu que és Amor.

10.- La Paraula del Senyor sovint és exigent i tallant com un bisturí. Però ens obre el camí cap a la saviesa, la saviesa del cor que ens fa mirar i estimar amb els ulls i el cor de Déu.

Tipus recurs pastoral: