Lectio divina on line 49 (Setmana del 8 al 15 d'octubre)

Dilluns, 8 Octubre 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

QUI ÉS EL MÉS GRAN…?

En aquella ocasió els deixebles s’acosten a Jesús i li diuen:

-Qui és, doncs, el més gran als ulls de Déu?

Fa venir un nen, el posa al mig, i els diu:

-Sí, us ho asseguro, si no torneu a la situació de nens petits, no hi ha manera que reconegueu Déu com a Senyor. Així, el qui es faci petit com aquest nen, aquest sí que és el més gran als ulls de Déu. I el qui acull un nen com ara aquest, en atenció a mi, m’acull a mi.

-El qui faci entrebancar un sol d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí de les grosses i el submergissin així al fons del mar. Ai del món a causa de les seduccions a pecar. Sí, de seduccions n’hi ha d’haver: però, ai d’aquell que és instrument de seducció! Per això, si la teva mà o el teu peu et són ocasió de pecar, talla-te’ls, i llença’ls ben lluny de tu. Més et val d’entrar a la Vida manxol o coix, que no pas anar a parar al foc etern amb totes dues mans o tots dos peus. Si és l’ull que et fa pecar, buida-te’l i llença’l ben lluny de tu. Més et val d’entrar a la Vida borni, que no pas anar a parar amb tots dos ulls al foc de l’infern.

(Mt 18, 1- 9)

-------------------------

Què diu el text?

Perquè Jesús escull un infant com a model d’integritat de la persona?

Què vol dir tallar una mà, un peu o buidar un ull, en el llenguatge de Jesús?

En què pensava Jesús quan evocà ‘el foc de l’infern’ ?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

 

Què demanen els deixebles? No gens menys que escoltar de la mateixa boca del Mestre quin d’ells era el preferit o els més preferits del mateix Jesús. Aquest tema, no pas davant de Jesús, provocà discussions entre ells més d’una vegada. Fins i tot la mare dels germans Joan i Jaume li demana al Senyor que els seus dos fills seguin a la seva dreta i esquerra tot ocupant els dos primers llocs preferencials, és a dir, caps de govern o primers ministres del nou Regne que Jesús aviat instauraria a Jerusalem. Jesús els diu ben clar que no saben pas el què demanen.

El Mestre crida un infant i el posa al mig de tots i els el proposa com a model. Els nois jueus no són reconeguts com a persona jurídica fins als tretze anys en la celebració del Bar Mitzbà, cerimònia en que el noi demostra davant la família i la comunitat que pot llegir amb claredat i sentit qualsevol text de la Torà. Fins aquest moment el noi està sota la protecció de pares o tutors, jurídicament no és reconegut com a persona adulta. És des d’aquesta cerimònia que és valorat com adult, amb els drets i deures de tot jueu. Jesús ara posa com a model un noiet sense Bar Mitzbà encara, innocent del tot.

Els infants, si no estan malejats, tenen una mirada neta, confiada, transparent… es posen com un nen a la falda de la mare, així se sent la meva ànima...” (Salm 131). Quan anem creixent, amb els anys, perdem aquella transparència, confiança i mirada neta de quan érem infants. La ‘realitat social’ se’ns imposa i les seves peremptorietats ens condicionen fatalment fins oblidar la fondària del nostre cor infinit. Ens agafem al més útil, més funcional i més sensorial per tal de sentir-nos segurs i més segurs en totes les virtualitats de la nostra psicologia. Però aquesta realitat, que és fictícia, depèn de les limitacions peremptòries d’espai i temps que ens són donades, i oblidem l’essencial de la nostra existència. I així ens enganyem amb fàtues seguretats de riquesa, poders socials, polítics, religiosos i culturals, de sensualitats insaciables, etc.

Jesús vingué per a descobrir-nos valors d’eternitat i il·luminar la nostra petita existència amb la Llum Trinitària que és de sempre, i mai més no s’apagarà. Si no tenim el cor, la mirada, l’espontaneïtat i la confiança de l’infant, si no posem les peremptorietats de la vida present en segon terme, no podrem entendre el parlar de Jesús i els nostres ídols se’ns hauran menjat.

Més a més, si, sobre no voler escoltar ni entendre la persona de Jesús, invitem els nostres semblants a la superficialitat idolàtrica del món… no som persones, i només mereixerem que se’ns tiri al fons del mar o que ens aboquin a la Gehenna, la vall de Hinnom, al sud de Jerusalem, on els ciutadans de la ciutat santa hi abocaven les deixalles i on sempre hi havia foc encès per a evitar rèptils, rosegadors i infeccions, i en deien l’infern. Els ‘EGOS’ a l’infern!

Documents: 
Tipus recurs pastoral: