Lectio divina on line 52 (Setmana del 29 d'octubre al 4 de novembre)

Dilluns, 29 Octubre 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

L’UNGIT DEL SENYOR CONSOLA I ALLIBERA

L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè el Senyor m’ha ungit.

M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a curar els cors abatuts,
a proclamar als captius la llibertat
i als presos el retorn de la llum,
a proclamar l’any de gràcia del Senyor,
el dia que el nostre Déu farà justícia,
a consolar tots els qui estan de dol,
a posar una diadema en lloc de cendra
als qui porten dol per Sió,
a donar-los perfums de festa en lloc de penes,
vestits de triomf en lloc del desconsol.

Els diran: “Roures magnífics,
glòria del Senyor que els ha plantat”.

Reconstruiran les ruïnes antigues,
aixecaran edificis fins ara enderrocats,
restauraran les ciutats devastades,
desolades des de temps immemorial.

( Is 61, 1-4)

-------------------------

Què diu el text?

¿Penses que el que proclama Isaïes és creïble o més aviat utòpic, un somni il·lusori?

¿Et sents identificat en alguna paraula o frase d’aquest text?

Què et suggereix i et demana aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

El text bíblic d’avui és del profeta Isaïes. Si analitzem el Llibre d’Isaïes en les referències culturals, polítiques i socials que suggereixen els seixanta sis capítols del seu escrit arribarem a la conclusió de que aquest profeta escriptor visqué i conegué els avatars de la historia del seu poble durant uns dos-cents cinquanta anys. No és versemblant.

Isaïes, com a persona i profeta individual, inicià la seva activitat en temps de Jotam, rei de Judà que regnà del 751 al 735 aC. A aquest rei el succeí Acaz que regnà del 735 al 719 aC. L’Oracle de l’Emmanuel del cap. 7 d’Isaïes se situa en aquest temps d’Acaz. L’Exili del poble jueu a Babilònia fou decretat per Nabucodonosor amb una primera deportació l’any 597 aC. Seixanta anys després Babilònia cau sota el domini de la conqueridora i veïna Pèrsia. Cir, el nou emperador persa, invasor de la Mesopotàmia amb Babilònia al centre, el 538 aC, al cap d’un any d’haver-la conquerit, donà l’edicte en que autoritzava el poble jueu sortir amb llibertat de Babilònia per a retornar a Judà, la seva terra d’origen. El retrobament i reorganització de l’antic i desaparegut regne de Judà, la terra dels pares, no fou gens fàcil sinó més aviat ple de dificultats, contratemps i molt desànim. Més a més seguien sotmesos al govern de Pèrsia que els havia deslliurat de Babilònia però a qui havien de pagar les contribucions degudes.El llibre d’Isaïes testimonia la vivència d’aquests tres moments: pre-Exili, Exiil i post Exili… total uns 250 anys. ¿Quines mans, doncs, redactaren el nostre llibre profètic d’Isaïes”?

Isaïes era una persona educada, sensible, instruïda, un home de cultura. A més posseïa aquella penetració i finor espiritual que li feia comprendre el designi salvador de Déu sobre el seu poble. La seva visió religiosa i espiritual del món li feia intuir per on desllorigaria la tossuderia salvadora del Senyor tot i la infidelitat permanent, com incurable, d’aquell poble. La personalitat forta i convincent d’Isaïes motivà seguidors contemporanis, deixebles fidels, avui diríem “creà Escola”. Foren aquests deixebles d’Isaïes els qui visqueren el pre-Exili, l’Exili i el post-Exili. El textos del Llibre d’Isaïes foren redactats durant aquests tres moments, moments clau en la historia del Judaisme i la seva evolució espiritual. Totes les redaccions pre-exíliques, exíliques i post-exíliques, tant del mestre com dels deixebles, foren cosides posteriorment en un sol text: El Llibre d’Isaïes.

Els redactors definitius del Llibre no s´havien de preocupar de dates i ordres cronològics, més aviat rebulliren els textos per a crear la unitat catequètica i profètica del Llibre. El text de la Lectio d’avui possiblement respongui al post-Exili, davant el desànim total, i havent sigut exterminada la dinastia reial davídica… Ho posaren tot en la confiança en Déu. Alguns autors afirmen que el Llibre d’Isaïes era el més meditat per Jesús. De fet Ell llegí el nostre text d’avui a la Sinagoga de Natzaret (Lc 4, 16-22).

Tipus recurs pastoral: