Lectio divina on line 53 (Setmana del 5 a l'11 de novembre)

Dilluns, 5 Novembre 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

EL CEL PARLA DE LA GLÒRIA DE DÉU

 

El cel parla de la glòria de Déu,
l’estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula,
l’una a l’altra se’l revelen les nits.

Silenciosament, sense dir res,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s’escampa a tota la terra,
arriba el seu llenguatge fins als límits del món.

En el cel hi ha posat un pavelló per al sol,
i el sol en surt com un espòs de la cambra,
radiant com un atleta que es llança a la cursa.
Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre:
res no s’escapa de la seva escalfor.

És perfecta la llei del Senyor,
l’ànima hi descansa;
és ferm tot el que el Senyor disposa,
dóna saviesa als senzills.
Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa, dura per sempre...

(Salm 19 (18) 1-10)

-------------------------

Què diu el text?

¿Sabries entreveure la creació entera, persona humana inclosa, en aquest text?

¿Com entens l’expressió ‘dóna saviesa als senzills’?

Què et demana aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Com han vingut a l’existència tantes meravelles del nostre entorn immediat, sensorial? I el que els sentits, per ells mateixos, no poden percebre? Quins elements componen la terra? Com  són les seves capes i espessor?  I l’atmosfera? I la hidrosfera? Hom queda embadalit en numerar i nomenar els elements químics, d’infinites combinacions...

Restem quasi sense paraula en observar els minerals, la seva cristal·lització, simetries, sistemes, propietats físiques, la classificació que n’han fet els savis, els silicats...

I les roques que observem en el paisatge: magmàtiques, sedimentàries, metamòrfiques, l’aflorament variat de les roques ígnies, del foc. Plaques tectòniques que es mouen, plecs i falles amb tot el que els nostres geòlegs han observat, estudiat i catalogat...

L’evolució de l’escorça terrestre amb períodes pre-càmbric arcaic, proterozoic i fanerozoic... Les meravelles que els paleontòlegs descobreixen, coneixen i ens mostren en col·leccions sorprenents de fòssils...

Si observem  l’aparició i evolució de la vida quedem encara més sorpresos. En el camí que la vida ha fet fins ara, des de la seva aparició fa 3.850 milions d’anys,  ara mateix, ens hi trobem nosaltres amb un fons vital que toca terra i es comunica amb els elements naturals  que l’envolten. I sobre el fons vital els estrats ‘endotímics’ amb pulsions, impulsos, tendències que transcendeixen la persona, amb les conseqüents emocions que en brollen, el jo individual, el sector extern de la vivència, l’estructura superior de la personalitat amb la intel·ligència, voluntat, opcions lliures i l’àmbit silenciós de l’inconscient... etc.“...Què és l’home perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present? (Salm 8, 5).

Davant tot  plegat, entrem en el nostre silenci interior on s’hi hostatge l’AMORETERN, sintonitzem-hi, i repetim, en mantra, algunes expressions, del salm d’avui: 

ÉS FERM TOT EL QUE EL SENYOR DISPOSA...
DÓNA SAVIESA ALS SENZILLS...
VENERAR EL SENYOR ÉS COSA SANTA, DURA PER SEMPRE...

Tipus recurs pastoral: