Diumenge I d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 2 Desembre 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’Advent és una crida a la confiança davant les foscors de la societat i de nosaltres mateixos

Comença l’Advent. Temps d’espera. Espera de què? Espera de que la vinguda del nostre Salvador al món aparegui com una llum a la nostra foscor. Una llum que il·lumini dins nostre aquella aspiració que tots portem a l’arrel del nostre ser, amb la que hem estat creats. Portem arrelada una aspiració d’infinitud, de ser alliberats, de ser profundament estimats i d’estimar, aspiració a la felicitat, aspiració que té sentit: és l’esperança, l’esperança de l’Advent.

Les nostres aspiracions més fondes sovint es van cobrint de fullaraca, d’un pòsit de mundanitat, d’egoisme, de rutina, d’inconsciència… Jesús vindrà a posar-hi la seva llum. Només caldrà que en aquest Advent sapiguem fer net amb un estil de vida sobri, amb la pregària i el lliurament als altres.

Els textos bíblics d’aquest primer diumenge ens fan mirar cap al futur, a la vinguda de Jesucrist el nostre jutge i salvador al final dels temps, la Parusia. D’aquí el llenguatge apocalíptic que presenta sota la simbologia d’imponents fenòmens còsmics que han de precedir a l’arribada en glòria i majestat de Jesucrist vencedor definitiu del mal i de la mort.

La intenció de Jesús certament no és catastròfica. Ho podria ser per a aquells que de cap manera no han volgut acceptar la primera arribada de Jesús com a Messies.. La parusia de Jesús “amb gran poder i glòria” no ens ha de produir angoixa sinó alegria i confiança: “Quan comenci a succeir això, alceu-vos, aixequeu el cap ben alt perquè ben aviat sereu alliberats”.

Aquesta consideració de la Parusia ens purifica la mirada per a viure més nítidament la celebració del Nadal de Jesús en el portal de Betlem.

I no oblidem que en el Nadal celebrem sobre tot la vinguda de Jesús cada dia a nosaltres per a comunicar-nos la seva gràcia i salvació: “Jo estaré cada dia amb vosaltres fins a la fi del món”.

I en el cas de sentir-nos temptats de cansament o desànim en una societat desgavellada, en una Església que també ens fa patir, o davant els records personals que no ens deixen benparats, el Nadal és un anunci que ens fa sentir acompanyats i salvats: Déu que ve cada dia a les nostres vides per a comunicar-nos la seva Alegria i la seva Vida.

L’Advent doncs, és una crida a la confiança, és “una escola d’esperança” davant les foscors de la societat i de nosaltres mateixos.

Quedem-nos ara amb les darreres paraules de Jesús a l’Evangeli d’avui:

Estigueu alerta
Pregant en tota ocasió...
I demaneu de poder manteniu-vos drets davant el Fill de l’Home.
 

Tipus recurs pastoral: