Lectio divina on line 57 (Setmana del 3 al 9 de desembre)

Dilluns, 3 Desembre 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

LES BARALLES

Allunya’t de les baralles si vols evitar el pecat,
que els homes violents encenen sempre les disputes.

Els dolents mouen brega entre els amics
i sembren la discòrdia enmig dels qui vivien en pau.

Com més llenya hi ha, més gros és el foc;
com més obstinació, més s’enverina la baralla;
com més fort és un home, més gran és la seva violència;
i com més ric, més creix la seva ira.

Una disputa sobtada pot encendre el foc
i una baralla inesperada pot acabar en sang.

Si bufes sobre una brasa, el foc s’encén;
però si hi escups al damunt, s’apaga;
totes dues coses surten de la boca.

(Sir 28, 8-12)

-------------------------

Què diu el text?

¿Tens tendència a la baralla o ets més aviat una persona de pau?

¿Quines baralles pot haver-hi en el teu entorn laboral, polític, familiar...?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

 -------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Baralla-pecat:

Primer de tot cal aclarir, des de la Bíblia, el mot pecat. Pecat és carència de bona intenció, de llum al cor, és dolenteria, negació de valors oberts i altruistes, etc. i en definitiva el refús de l’Amor Etern com a creador i dissenyador del que som i tenim, creure’s un mateix el centre del món i sobreposar-se, doblegar! els altres, la natura, la creació, és a dir: egoisme cec, tancat i fosc. Si es troben dos egoismes davant un mateix objectiu s’encenen guspires... la cosa crema i sovint peta. On hi ha egoismes, venen les pugnes, crits, incomprensions, ràbies, odis, assassinats, matances massives, guerres de tota mena, destruccions... Només cal observar el nostre món d’avui per a constatar que l’egoisme dels humans és per tot i insaciable.

Pecat i baralla són causa i efecte inseparables, van junts. L’absència de valors objectius i altruistes és una realitat tenebrosa i caòtica, és la situació de pecat. Estar immers en l’egoisme és llunyania total i absoluta de la claror i llum creadora de l’Amor Etern que, tanmateix tanta tenebra, és per tot, i espera pacientment ésser acceptat per la nostra opció lliure i personal per a seguir creant, il·luminant, suggerint, santificant... Cal considerar també que, en circumstàncies concretes, el que semblaria una baralla pot ser una defensa personal justificada, tot un altre concepte...

‘Santificar’ també és un concepte bíblic. Expressa la identificació progressiva de la criatura amb l’Amor Etern, principi i fi de totes les coses. Per tant, qui és dominat per l’egoisme deixa de ser persona perquè és corrosiu, no pas col·laborador i creador de llum, ordre i pau amb els altres, la natura... Ser persona vol dir realitzar i expressar dins els límits de la nostra temporalitat el disseny de Déu, Amor Etern. Tenir-ne consciència i actuar-ho és ‘Santificació’.

Amb aquestes consideracions podem entendre amb realisme el significat intencionat d’altres mots del text d’avui: violència, disputa, brega, discòrdia, foc, sang...

L’autor del text, dient que l’escopinada, expressió forta certament, que surt de la nostra boca pot encendre o apagar, ens vol insinuar que del cor en surt el bé i el mal. Jesús a l’Evangeli ho diu amb tota claredat.

Tipus recurs pastoral: