Diumenge II d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 9 Desembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Una veu que crida: Prepareu en el desert els camins del Senyor

1.- Juan el Baptista o Batejador, es defineix com la VEU. Una veu esperada com la del profeta quan crida: Consoleu, consoleu el meu poble, malmenat com ovelles sense pastor o per pastors incompetents esdevinguts canes muti, gossos muts quan els llops assetgen el ramat.

2.- Una veu que crida en el desert. Voleu dir? En el desert? Malament rai. Serà més el rugit d’una fera que una veu humana portadora d’un missatge. ¿No valdrà més posar dos punts rere una veu que crida? Una veu que crida: Prepareu en el desert els camins del Senyor. Isaïes invita el seu poble a preparar-se per tornar de l’exili cap a la terra promesa. El desert no sol tenir autopistes ni trens d’alta velocitat. Són camins desgastats pel vent o malmesos per la sorra. ¿Com podem esperar que el Senyor vagi davant el poble menant-los per caminots de mala mort, exposat a la xardor del dia i a la fredorada de la nit, sense aliments assequibles i sense aigua per beure?

3.- Juan es disposa a preparar el camins del Senyor. Primer, se situa bé en el temps i en l’espai on ell i el poble s’emmarquen. Autoritats polítiques de baixa qualitat. Autoritats religioses més centrades en els seus interessos que en els de Déu.

4.- És un missioner itinerant: recorre la conca del Jordà proclamant: Canvieu de vida, feu-vos batejar i Déu us perdonarà els pecats. Submergir-se en el Jordà simbolitzava el desig i el compromís de reviure l’èxode com a camí de llibertat, superant el conformisme i fatalisme del qui pateix una situació d’opressió i no té esma ni per moure un dit.

5.- El que compta és la responsabilitat personal que es materialitza en un canvi de vida: canvi d’esquemes mentals, parar l’orella a la veu del Senyor i desempallegar-se de tot allò que ens priva de ser persones i cristians i fills de Déu i germans.

6.- Es tracta d’una esperança activa: no esperar que la llibertat vingui. No, cal posar-se en cos i ànima per fer-la possible. I també ser prou sincers com per deixar-nos alliberar.

7.- Amb la vida de Juan veiem com s’ha preparat a la seva missió. D’entrada escoltar la veu del Senyor. Després prendre consciència de la seva de profeta. Els profetes assenyalaven de lluny una poderosa intervenció de Déu envers el seu poble. Juan té més sort: ja palpa “el qui estava en camí”, a punt d’arribar.

8.- No s’ha de moure per afirmar-se davant de ningú. Déu li ha confiat assenyalar el qui ve darrere seu i que és més gran que ell. El poble pensarà que ell és el Messies esperat, o Elies, o el profeta anunciat per Moisès. Res d’això. És Veu. I sense embuts proclamarà que convé que Jesús creixi i que ell minvi perquè ell només disposa d’aigua per batejar, però Jesús ve amb tota la força de l’Esperit de Déu.

9.- Si Juan no s’està de reconèixer la primacia de Jesús, tampoc Jesús no s’està de posar Juan en el seu lloc: És profeta i més que profeta. El personatge nat de dona més gran. Era una torxa que cremava i feia llum. És l’amic de l’Espòs, l’home predestinat a preparar l’encontre de Jesús amb la humanitat.

10.- Així, Lluc insereix Juan en la línia dels profetes antics per deixar assentat que en Juan, l'últim dels profetes, Déu està oferint una oportunitat més per a la conversió; l'era del Messies és a prop i la missió messiànica no podrà ser assimilada si no hi ha una disposició interior, un camí «aplanat» per rebre l'enviat definitiu de Déu.

Tipus recurs pastoral: