Diumenge II d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 9 Desembre 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Una crida a la conversió

Moment solemne de la història. Lluc l’emmarca en un llistat concèntric dels governants des de l’emperador romà Tiberi, Ponç Pilat procurador de Roma a Judea, els tetrarques locals fins Caifàs el summe sacerdot del Temple de Jerusalem. És el moment en què el Baptista irromp en el desert i el Jordà per a preparar la arribada imminent del Senyor.

Joan actua en el desert i en el riu Jordà. La relació del desert i el riu Jordà ressonava fort en l’historial del Poble i en els cors dels bons israelites, com a crida a la purificació i la conversió: Cinc-cents anys enrere Cir rei de Persia havia envaït Babilònia i havia deixat lliure la gent de Judà que hi vivia exiliada des de feia mig segle: El poble torna ple d’esperança a la seva terra: li toca travessar un immens desert i finalment entrar en el riu Jordà per a arribar a la terra d’Israel. El bany de l’aigua en travessar el Jordà era signe de purificació, de deixar enrere les idolatries i injustícies comeses abans de l’exili i tornar a una nova vida de fidelitat al Senyor.

La predicació de Joan en el desert i el bany (baptisme) en el Jordà era una crida a la conversió i un signe purificador de canvi de vida.

Per altra banda Lluc evoca el clam d’Isaïes (40,3-5) quan invita el poble alliberat a preparar en el desert el camí al Senyor: De Babilònia a Jerusalem el camí era llarg i tortuós, entre les dunes i les enclotades del desert... Diu: “Escolteu una veu que crida: obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu una ruta per al nostre Déu: s’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà planer...”.

Aquestes lectures en el caminar de l’Advent no necessiten grans comentaris. Son una crida a travessar el desert del retorn i submergir-nos en les aigües baptismals de la conversió.

Quin desert i quina conversió? La resposta resta oberta en la relació personal amb el Senyor, a la llum de l’Evangeli en fidelitat a l’Esperit. Ens hi ajudarà Joan el Baptista en l’evangeli del diumenge que ve; és quan li varen preguntar: I, doncs, què hem de fer?

Posem atenció especial en el salm, càntic jubilós dels israelites en el retorn a la pàtria camí en el desert i el pas del Jordà. El poble ha passat per una llarga experiència d’infidelitats, de purificació a l’exili i de retorn a Déu:

Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho creiem un somni;
La nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles...
Amb quin goig ho celebrem!
Renoveu la nostra vida, Senyor
,
com l’aigua renova l’estepa del Négueb....

El goig, l’alegria de l’Advent s’ha de traduir en una actitud de conversió, de renovació de vida.

Recordem:

- Aplaneu els camins del Senyor:

Doncs, posem-nos en disposició d’aplanar les irregularitats del camí, amb una conversió de cor.

- Alceu les fondalades: els desànims, la baixa autoestima, la tristesa, la desconfiança....

Doncs, ànims!alcem el cap ben alt!: Confiança!

 - Abaixeu els turons: l’orgull, la vanitat, l’autosuficiència, la mirada despectiva...

Doncs,senzillesa, humilitat!

- El terreny escabrós es farà planer: ens sentirem més bé, més a punt per a la pau interior, l’alegria i la generositat en el Nadal. 

Tipus recurs pastoral: